Edició de «Biologia»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 89: | Llínea 89: | ||
=== Evolució: el principi central de la biologia === | === Evolució: el principi central de la biologia === | ||
− | Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendix d’un antepassat comú que ha seguit el procés de la evolució. De fet, esta és una de les raons per la que els organismes biològics exhibixen una similitut tan cridanera en les unitats i processos que s’han discutit en la secció anterior. [[Charles Darwin]] va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Alfred Russell Wallace se li sol reconéixer com a co-descobridor d’este concepte). En la | + | Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendix d’un antepassat comú que ha seguit el procés de la evolució. De fet, esta és una de les raons per la que els organismes biològics exhibixen una similitut tan cridanera en les unitats i processos que s’han discutit en la secció anterior. [[Charles Darwin]] va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Alfred Russell Wallace se li sol reconéixer com a co-descobridor d’este concepte). En la cridada síntesis moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica fon acceptada com atre mecanisme fonamental implicat en el procés. |
=== Els cromosomes === | === Els cromosomes === | ||
− | Sabem que l’ADN, sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s’observa en la cèlula de repòs),està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d’estructures abastonejades | + | Sabem que l’ADN, sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s’observa en la cèlula de repòs),està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d’estructures abastonejades cridades [[Cromosoma|cromosomes]]. Les unitats d’ADN són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d’estos caràcters d’una cèlula a un atra. Estes reben el nom de gens i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels [[cromosoma|cromosomes]]. |
=== Els gens === | === Els gens === | ||
Llínea 109: | Llínea 109: | ||
Tradicionalment, els sers vius s'han classificat en sis regnes: | Tradicionalment, els sers vius s'han classificat en sis regnes: | ||
− | * Eubacteria | + | *Eubacteria |
− | * Archaea | + | *Archaea |
− | * Protista | + | *Protista |
− | * Fungi | + | *Fungi |
− | * Plantae | + | *Plantae |
− | * Animalia | + | *Animalia |
No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s'accepta el sistema de tres dominis: | No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s'accepta el sistema de tres dominis: | ||
− | * Archaea (originalment Archaebacteria) | + | *Archaea (originalment Archaebacteria) |
− | * [[Bacteria]] (originalment Eubacteria) | + | *[[Bacteria]] (originalment Eubacteria) |
− | * [[Eucariota]] | + | *[[Eucariota]] |
Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una série de "paràsits" intracelulars que, en térmens d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius": | Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una série de "paràsits" intracelulars que, en térmens d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius": | ||
− | * [[Virus]] | + | *[[Virus]] |
− | * Viroides | + | *Viroides |
− | * [[Prió|Prions]] | + | *[[Prió|Prions]] |
El recent descobriment d'una nova classe de virus, denominat mimivirus, ha causat que es proponga l'existència d'un quart domini degut a les sues característiques particulars, en el que per ara sol estaria inclòs eixe organisme. | El recent descobriment d'una nova classe de virus, denominat mimivirus, ha causat que es proponga l'existència d'un quart domini degut a les sues característiques particulars, en el que per ara sol estaria inclòs eixe organisme. | ||
Llínea 208: | Llínea 208: | ||
2. ↑ Histoquímica: definición en el DRAE | 2. ↑ Histoquímica: definición en el DRAE | ||
+ | |||
+ | {{traduït de|es|Biología}} | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
− | + | Buican, Denis (1995). Historia de la biología, Madrid, Acento Editorial. | |
− | + | ||
− | + | Campbell, N. (2000). Biology: Concepts and Connections [3ª ed.]. Benjamin/Cummings. Llibre de text de nivell universitari (en anglés). | |
− | + | Kimball, J. W. [http://www.ultranet.com/~jkimball/BiologyPages Kimball's Biology Pages]. Llibre de text on-line (en anglés). | |
− | + | ||
− | + | Maddison, David R. The Tree of Life. Proyecte distribuït i multi-autor en informació sobre filogènia i biodiversitat. | |
− | + | ||
− | + | Margulis, L. y K. N. Schwartz (1985). Cinco reinos. Guía ilustrada de los phyla de la vida sobre la Tierra. Barcelona, Labor. | |
+ | |||
+ | Otto, James H. y Towle, Albert. (1992). Biología moderna. [11ª ed.]. McGraw Hill/ Interamericana de México. México D.F., México. ISBN 0-03-071292-0. | ||
+ | |||
+ | Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra. | ||
+ | |||
+ | VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6# | ||
{{Ciències naturals}} | {{Ciències naturals}} |