|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{Conflicte militar
| + | [[File:La Canova Acequia North.jpg|thumb|250px|Séquia]] |
| − | |nome_batalla = Primera Guerra Mundial
| |
| − | |partof =
| |
| − | |imachen = [[Archiu:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|230px]]
| |
| − | |descrizión_imachen=D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquerida per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme | |
| − | |calendata = [[28 de juliol]] de [[1914]] - [[11 de novembre]] de [[1918]]
| |
| − | |puesto = [[Europa]], [[Africa]] e [[Asia]]
| |
| − | |resultato = Desaparició dels [[Imperi]]s [[Imperi Alemà|Alemà]], [[imperi Austro-Hongarés|Austria-Hongria]], [[Imperi Otomà|Otomà]] i [[Imperi Rus|Rus]].
| |
| − | |combatiens1 = '''[[Potències Centrals]]''':<br />[[Archiu:Austria-Hungary-flag-1869-1914-naval-1786-1869-merchant.svg|20px]] [[Imperi Austro-hongarés|Austria-Hongría]],<br />[[Archiu:Flag of Bulgaria.svg|20px]] [[Bulgaria]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Imperi alemà|Imperi Alemà]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[Imperi Otomà]]
| |
| − | |combatiens2 = '''[[Aliats (Primera Guerra Mundial)|Aliats]]''': <br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Imperi britànic]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Tercera Republica Francesa|França]],<br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Canadà]],<br />[[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Regne d'Itàlia|Itàlia]],<br />[[Archiu:Flag of Russia.svg|border|20px]] [[Imperi rus]],<br />[[Archiu:US flag 48 stars.svg|20px]] [[Estats Units]]
| |
| − | |comandans1 = [[Archiu:Austria-Hungary-flag-1869-1914-naval-1786-1869-merchant.svg|20px]] [[Francisco José I]],<br />[[Archiu:Austria-Hungary-flag-1869-1914-naval-1786-1869-merchant.svg|20px]] [[Franz Conrad von Hötzendorf]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Guillén II d'Alemanya]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Erich von Falkenhayn]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Paul von Hindenburg]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Reinhard Scheer]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Erich Ludendorff]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[Mehmed V]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[İsmail Enver]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[Mustafa Kemal Atatürk]],<br />[[Archiu:Flag of Bulgaria.svg|20px]] [[Ferrando I de Bulgaria]]
| |
| − | |comandans2 = [[Archiu:Flag of Russia (bordered).svg|20px]] [[Nicolau II de Rusia]],<br />[[Archiu:Flag of Russia (bordered).svg|20px]] [[Alexéi Alexéievich Brusílov]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Georges Clemenceau]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Joseph Joffre]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Ferdinand Foch]],<br /> [[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Robert Nivelle]], <br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Herbert Henry Asquith]],<br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Douglas Haig]],<br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[John Jellicoe]],<br />[[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Bítor Manuel III]],<br /> [[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Luigi Cadorna]],<br /> [[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Armando Diaz]],<br />[[Archiu:US flag 48 stars.svg|20px]] [[Woodrow Wilson]],<br />[[Archiu:US flag 48 stars.svg|20px]] [[John J. Pershing]]<br />
| |
| − | |soldaus1=
| |
| − | |soldaus2=
| |
| − | |baxas1 = '''Soldats'''<br /> ''muertos:'' <br /> 4.386.000 <br />''ferits'': 8.388.000 <br />''desapareguts:'' 3.629.000<br />
| |
| − | |baxas2 = '''Soldats'''<br /> ''muertos:'' <br /> 5.520.000 <br />''ferits:'' 12.831.000 <br />''desapareguts:'' 4.121.000<br />
| |
| − | }}
| |
| − | La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a escala [[Terra|planetària]] que es desenrollà des de [[juliol]] de l'any [[1914]] a [[novembre]] de l'any [[1918]]. Més de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.
| |
| | | | |
| − | Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat l'[[11 de novembre]] de [[1918]].
| + | Una '''séquia''' és un canal excavat en terra i a voltes revestida de [[pedra]] o [[rajola]], que es gasta per a canalisar l'[[aigua]] d'un [[riu]] o torrent, generalment per a regar camps. |
| | | | |
| − | Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmàcia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.
| + | És una construcció molt típica de l'[[horta valenciana]] i podem distinguir 2 tipòs de séquies: |
| | + | * Séquia mare o major, que és la que agarra l'aigua directament del riu i la du fins a séquies més chicotetes per a ser repartida entre els regants o camps. |
| | + | * Séquia fillola, la més chicoteta que pren l'aigua de la séquia mare. |
| | | | |
| − | La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans imperis varen desparéixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovàquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).
| + | == Enllaços externs == |
| | + | {{commonscat|Ditches}} |
| | | | |
| − | ==Orige de la guerra==
| + | [[Categoria:Arquitectura]] |
| − | | + | [[Categoria:Tècniques agrícoles]] |
| − | L'esclat de la guerra en 1914 marcà la fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[sigle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomàtiques entre les potències europees i els seus jocs d'aliances.
| |
| − | | |
| − | ==La crisis de l'estiu de 1914==
| |
| − | | |
| − | El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongarés, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Àustria]] en [[Sarajevo]], [[Bòsnia]].
| |
| − | | |
| − | El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Sèrbia. L'Imperi Austro-hongarés exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimàtum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austríacs en investigacions en territori Serbi.
| |
| − | | |
| − | El [[28 de juliol]] de 1914, [[Austria-Hongria]] li declarà la guerra a [[Sèrbia]]. Al dia següent [[Rússia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. L'[[1 d'agost]], Alemanya li declarà la guerra a Rússia, puix considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per un atre costat, França –aliada de Rússia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.
| |
| − | | |
| − | Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya es sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en l'any [[1915]] també ho feu Itàlia (trencant la seua aliança en Austria-Hongria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otomà]] es sumà a les Potencies Centrals.
| |
| − | | |
| − | ==Aliances de la Primera Guerra Mundial==
| |
| − | | |
| − | Estava aixina plantejat el núcleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el córrer del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:
| |
| − | | |
| − | *L'[[Entente Cordiale]] o els Aliats: [[França]], [[Rússia]], [[Gran Bretanya]], [[Itàlia]], [[Japó]] i els [[Estats Units]], i 22 països més.
| |
| − | | |
| − | *Les Potències Centrals: [[Austria-Hongria]], [[Alemanya]], l'[[Imperi Otomà]] i [[Bulgària]].
| |
| − | | |
| − | ==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==
| |
| − | Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Bèlgica i Luxemburc en busca d'una victòria ràpida, pero foren detenguts pels francesos a prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Allí s'establiren abdós eixèrcits (front occidental) que es basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hi hagué alvanços significatius de ningú dels dos bandos.
| |
| − | | |
| − | Mentres tant, l'eixèrcit alemà obrí un segon fòc d'atac contra Rússia (front Oriental). Allí derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que es donen en retirada; i els alemans alvancen en territori rus. Hi ha enfrontaments també en la frontera entre Rússia i Austria-Hongria a on els eixèrcits saristes continuen debilitant-se i per a l'any [[1916]] ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Ací els eixercits se varen valdre de les seues cavalleries com a principal tactica de combat. L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:
| |
| − | | |
| − | *el front Balcànic
| |
| − | | |
| − | *el front d'Orient Mig
| |
| − | | |
| − | *el front Italià
| |
| − | | |
| − | *el front Africà
| |
| − | | |
| − | També hi hagué operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacífic.
| |
| − | | |
| − | *lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterrànea]], Atlàntic, Pacífic Sur i mar Adriàtic.
| |
| − | | |
| − | En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potències Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.
| |
| − | | |
| − | Despuix de la rendició russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrània]], [[Finlàndia]], els [[Països Bàltics]] i part de Bielorússia. La seua estratègia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victòria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixèrcit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[París]]. Les tropes franceses i estadounidenques obtenen una victòria definitòria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britànics i l'aviació prenen crucial importància.
| |
| − | | |
| − | A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despuix Bulgària demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugí a Holanda, la nova República Alemana firma l'armistici de Rethondes, l'[[11 de novembre]] de 1918.
| |
| − | | |
| − | ==Conseqüències de la Primera Guerra Mundial==
| |
| − | Els imperis rus i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergué [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]] i [[Polònia]]. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspirà en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparició de la monarquia dual Austro-Hongaresa i en el seu lloc aparegueren les repúbliques d'[[Àustria]], [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]].
| |
| − | | |
| − | L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduït pràcticament a la meseta d'Anatòlia en un reduït apèndix europeu. El moviment de les nacionalitats alcança els seus territoris d'[[Àsia]] i sorgiren els nous estats de [[Síria]], [[Irac]], [[Líban]], [[Palestina]] i [[Transjordània]].
| |
| − | - Els pobles eslaus del sur, serbis, croates i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslàvia]].- Desaparegueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldats turcs), que foren reemplaçats per repúbliques.
| |
| − | | |
| − | Les economies europees quedaren greument afectades obligant-se a contraure pesades deutes interns i sobre tot externs, aixina com una emissió de paper moneda que provocà una inflacio jagantesca.
| |
| − | | |
| − | Se contabilisaren aproximadament uns dèu millons de morts, en les naturals conseqüències demogràfiques (falta de mà d'obra i reducció del mercat intern).
| |
| − | | |
| − | Se creà la [[Societat de Nacions]] (o [[Lliga de Nacions]]), durant les conversacions de [[Versalles]], a propostes del president estadounidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, l'admissió dels quals havia de contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els [[Estats Units]], puix el Congrés d'este país mai ratificà l'acort del seu president.
| |
| − | | |
| − | == Bibliografia ==
| |
| − | * Belfield, Richard. ''The Assassination Business: A History of State-Sponsored Murder'', Carroll & Graf Publishers: Nueva York. (ISBN 0-7867-1343-7) (en inglés)
| |
| − | * [[Georges Blond]], ''La batalla de Verdún'', (Inédita, 2008).
| |
| − | * [[Paul Fussel]], ''La Gran Guerra y la Memoria Moderna'', Oxford University Press, 1992 y Turner, 2006.
| |
| − | * [[Sebastian Haffner]] ''Los siete pecados capitales del imperio alemán en la Primera Guerra Mundial'' (Destino, 2006).
| |
| − | * [[Jesús Hernández Martínez]], ''Todo lo que debe saber sobre la I Guerra Mundial'' (Nowtilus, 2007). ISBN 978-84-9763-413-7
| |
| − | * [[Michael Howard]] ''La primera guerra mundial'', (Crítica, 2003).
| |
| − | * [[Juan Lago]], ''La Primera Guerra Mundial'', ed. Akal, 1993.
| |
| − | * [[Wolfgang Mommsen]], ''La época del Imperialismo: Europa 1885–1918'', Siglo Veintiuno Editores, México, 1971.
| |
| − | * [[John H. Morrow Jr.]], ''La Gran Guerra'' (Edhasa, 2005).
| |
| − | * [[Michael S. Neiberg]] ''La Gran Guerra, una historia global (1914-1918)'', (Paidós, 2006).
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Història]]
| |
| − | [[Categoria:Història d'Europa]] | |
| − | [[Categoria:Primera Guerra Mundial]] | |
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Séquia.