Pere Antoni Beuter

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
The printable version is no longer supported and may have rendering errors. Please update your browser bookmarks and please use the default browser print function instead.

Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490 - †1554) fon un croniste i exégeta valencià, famós per sa tendència a fabular.

D'orige alemany, estudià Humanitats en l' Universitat de Valéncia. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en 1527, dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). En 1540 fon destinat a Roma i nomenat predicador pel Papa Pablo III. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547), d'influència erasmista, morint ans de poder editar De feriis et diebus festis Iudeorum.

Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del senyal d'Aragó, i del supost penó de la conquesta. Ses principals obres foren historiogràfiques, en especial la Primera part de la història de Valéncia de 1538 en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tant èxit que reedità una versió en castellà en 1546. La segona part d'esta obra fon redactada directament en castellà i publicada en 1550 en el nom de Segunda parte de la crónica general de España. Es creu que redactà una tercera part inèdita.


Obres

  • Primera part de la història de Valéncia (en valencià)
  • Segunda parte de la crónica general de España (en castellà)
  • Caerimoniae ad Missam
  • Annotaciones decem ad sacram scripturam
  • Judicium in confessiones sacerdotum