Pere Antoni Beuter

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490 - †1554) fon un croniste i exégeta valencià, famós per sa tendència a fabular.

D'orige alemany, estudià Humanitats en l' Universitat de Valéncia. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en 1527, dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). En 1540 fon destinat a Roma i nomenat predicador pel Papa Pablo III. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547), d'influència erasmista, morint ans de poder editar De feriis et diebus festis Iudeorum.

Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del senyal d'Aragó, i del supost penó de la conquesta. Ses principals obres foren historiogràfiques, en especial la Primera part de la història de Valéncia de 1538 en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tant èxit que reedità una versió en castellà en 1546. La segona part d'esta obra fon redactada directament en castellà i publicada en 1550 en el nom de Segunda parte de la crónica general de España. Es creu que redactà una tercera part inèdita.


Obres

  • Primera part de la història de Valéncia (en valencià)
  • Segunda parte de la crónica general de España (en castellà)
  • Caerimoniae ad Missam
  • Annotaciones decem ad sacram scripturam
  • Judicium in confessiones sacerdotum