Muralla àrap de Valéncia
La Muralla àrap de Valéncia (Madinat al-Turab), és una muralla defensiva que va començar a construir-se en el sigle XI al voltant del caixco antic de Valéncia, per el net d'Almanzor Abd al-Aziz ibn Amir (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restes menors.
Després de la caiguda del Califat de Còrdova, al principi del sigle XI, Valéncia es va convertir en capital de la Taifa de Valéncia, i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.
La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el sigle XII i va perdurar durant mes de un sigle fins que ya després de la reconquiste fon alçada una nova seguint un perímetro major.
Orige
El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el sigle X, descriu Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria a la típica planificació de ciutat romana en "cardo" i "documanus"[1]
Després l'atac berber del any 1010 o 1011 que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la necessitat construir una nova murralla. Aixina durant el regnat delcitat Abd al-Aziz ibn Amir(1021-1061), net d'Almanzor, es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.
Segons la descripció que mos ha llegat el geógraf al-Udri(¿-1085), Valencia era una de les mes grans ciutats de Al Andalus, la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota a l'Andalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert es que els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.
Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada pera facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.
Els elements principals de la muralla musulmana valenciana eren: el vall, la barbacana i la muralla pròpiament dita. El vall se solia engaltar en aigua pera que resultara més eficaç. La barbacana antecedix a la muralla i és un mur normalment de menor altura i grossor, i la funció era evitar la llabor de sapa,
En l'actualitat poden vore's encara restes d'algunes d'estes torres, en l'actual barri del Carme, prop del carrer Sant Vicent, etc.
Portes
Estes eren les set portes nomenades per uns u atres font, en la muralla àrap de Valéncia, en el nom àrap:
Situada aproximadament on hui en dia es troben la Torres de Serrans. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per Abd al-Aziz ibn Amir que creuava el riu Túria, el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.
Situada entre l'actual carrer de Salinas i el de Cavallers. Era l'entrada Oest de la ciutat.
Porta menor que servia d'accés al soc o mercat, situat en l'entorn de l'actual carrer de les Mantes i del Trench.
Entrada sur de la ciutat. Situada en l'encreuament de l'actual carrer de Manyans i de Sant Vicent Màrtir. Per ella eixien les caravanes per a Dénia, Xàtiva i Alzira.
Segons Lluis Lamarca, podria ser la Sucronense romana, coneguda com Boatella.
Porta Este. Ubicada en l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer i coneguda abans com de la Congregació, encara hui dona nom al barri de la Xerea. Es trobava a on actualment es troba l'iglésia de Sant Tomàs.
En época romana era la cridava porta Pagador.
Situada en la plaça contigua a l'actual Palau monasteri del Temple (els que després de la conquista de Jaume I es van encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.
Segons el [[|Llibre dels Feyts|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.
Oberta en l'actual carrer del Salvador que donaria a un pont de fusta que comunicava en uns ravals a l'atre costat del riu i el monasteri de la Trinitat.
Atres noms que rebria serien catalans, fulla, o llevant i sol en temps dels romans.
Evolució
Des del sigle XII i següents, l'àrea amurallada es va estendre en direcció al sur i l'est, i va incorporar nous elements defensius, com les torres quadrades construïdes en tàpia sobre base de ciments d'atobó, o com la muralla exterior, construïda entre la muralla i la vall. Al mateix temps es van reforçar determinats punts estratègics per a una millor defensa. Tal és el cas del Tossal, on es va construir una porta recolzada per a defendre millor l'accés. Durant les primeres décades del sigle XIII, Valéncia va continuar fortificant-se davant de l'alvanç de la conquiste cristiana.
Entre les diverses restes de la muralla àrap que es conserven, fa falta citar la de la plaça del Tossal que conté una sala d'exposicions subterrànea en un ample tros d'esta muralla. En el Barri del Carme també hi ha un parell de torres, atrapades al mig de les vivendes, una a la plaça del Àngel i l'atra al carrer de la Mare Vella. També resta algun llenç de muralla, com per eixemple a l'antic pub Bab a l'entre la plaça de Sant Jaume i el carrer de Cavallers i també al Forn Montaner, entre el carrer de Roteros i Colomí.
La muralla àrap començava a l'antic porta de Roteros, que s'obria aproximadament per l'actual carrer de dels Roques, a l'oest de la Torres de Serrans. Es dirigia en direcció al sur per carrer dels Roques, Colomí, plaça del Àngel, plaça Navarresos, plaça Beneito i coll, carrer de en Borràs, Adoberies, carrer Baix, plaça de Sant Jaume i del Tossal, carrer de la Bosseria, plaça del Mercat, Maria Cristina, Sant Ferran, Moratín, els Barques, Pintor Sorolla, plaça de d'Alfons el Magnànim i de Tetuan i quan arribava a bort del riu girava a l'esquerra fins a trobar-se de nou en la porta de Bab al-Qantara.
En conjunt, la muralla àrap de Valéncia englobava el barri de la Seu, la mitat oriental del Barri del Carme, la mitat occidental de la Xerea, i el nort del barri del Mercat.
En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el Portal de Valldigna, a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel.
Referències=
- ↑ La Muralla Islámica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna), 03-05-2009.
Enllaços externs
- Restes de la Muralla Islàmica de Valéncia, Centre Cultural Islàmic de Valéncia
- Les muralles àraps de Valéncia en la pàgina de J. Díez Arnal
Bibliografia
- Valéncia Antiga o siga relació de les portes, carrers i places que tenia la dita ciutat en els sigles més immediats a la conquiste. Lamarca, Luis. 1848.
- La Muralla islámica de Valencia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna). 03-05-2009.