Diferència entre les revisions de "José Gimeno Martínez"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 28: Llínea 28:
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Gimeno_Mart%C3%ADnez José Gimeno Martínez en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Gimeno_Mart%C3%ADnez José Gimeno Martínez en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Pintors]]
 +
[[Categoria:Pintors valencians]]
 +
[[Categoria:Ceramistes]]
 +
[[Categoria:Manises]]

Revisió de 07:12 14 ago 2019

José Gimeno Martínez (Manises, 1889 - † 1967) fon un mestre ceramiste valencià.

Biografia

José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de l'Horta, en el si d'una familia que fabrica artesanalment peces de ceramica (escurada). La modestia dels seus origens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en nomes 13 anys, inicia la seua formacio academica de dibuixant i pintor en l'Academia de Belles Arts de Sant Carles en la capital valenciana, i tambe la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceramica de Manises, baix la direccio de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar.

A l'edat de 19 anys assumix la direccio artistica de la fabrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les mes prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el rotul publicitari de la propia fabrica (actualment en el Museu de Ceramica de Manises) i un calvari per al Mont Carmel en Palestina.

En 1925, becat per l'Estat, realisa un viage a Paris, a l'Exposicio Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importancia historica de la ceramica de Manises. A partir d'este moment pren la decisio de dedicar-se a la reproduccio de peces de la ceramica tradicional valenciana dels segles XVIII i XIX, lo qual es fa realitat en el moment en que es fa carrec del taller familiar –en la decada dels anys 20–. D'alli eixiran peces propies de la taulelleria d'eixos segles.

El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encarrecs per a la restauracio en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del Palau de la Generalitat, a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com tambe del del Salo d'Embaixadors en el Palau Comtal de Cocentaina. Es obra seua el socul de la capella de l'Universitat de Valencia i el panel de la Mare de Deu dels Desamparats de la Basilica de Valencia.

Premis

Tambe arriben els premis i distincions entre els anys 50 i 60, sent mereixedor, entre uns atres, d'alguns tan destacats com la Medalla d'Or en varies exposicions nacionals (1943 i 1952), la Pimera Medalla en Montecarlo (1953), la Medalla commemorativa de la Fira Mostrari Internacional de Valencia (1963) –event en el que participava regularment–, o el d'Artesa Eixemplar d'Espanya (1966), titul concedit pel Govern. Ya, despuix de mort, en 1969 la seua localitat li dedicà un monument en l'avinguda mes important, una escultura de figura completa, realisada en bronze per Octavi Vicent, i tambe un carrer. Tambe la ciutat de Valencia li dedicà una plaça, en el barri de Malilla, en 1970.

Obrador

El seu obrador, l'empresa La Ceramica Valenciana, tingue continuïtat, primer en els seus fills, Manuel i Vicente, i actualment en els seus nets, Vicente i Maria José. S'han mantés fidels a la llinea d'elaboracio de ceramica artesanal iniciada per Josep Gimeno, millorant inclus alguna de les seues tecniques, adaptant-se, per supost, als temps. La diversificacio de la produccio ha segut un factor important en el desenroll de l'empresa, que produix taulells destinats a la construccio i decoracio de reproduccions de ceramica popular valenciana, peces de decoracio i tambe de restauracio i reposicio de materials en obres de rehabilitacio o proyectes de decoracio personalisada.

Destaquen dos importants llinees de produccio, com son la reedicio de socarrats (“socarrat.net”) i de coleccions de disseny (“Sagen Ceramics”). Tambe en esta etapa mes actual goja d'importants reconeiximents i distincions, com ara el Premi a la Qualitat i Disseny (1994, 1997 i 2000), el Premi Alfa d'Or (1980, 2000 i 2002) o el Premi NOVA 2006 de la Generalitat Valenciana, entre uns atres.

Referències

Enllaços externs