Editorial Torre
Editorial Torre fon una editorial fundada en l'any 1943 per Xavier Casp i Miquel Adlert. Fon un dels màxims representants del valencianisme de la posguerra[1] fins al seu tancament en 1966.[2] L'editorial supongué la consolidació de la normativa fabriana en el regne de Valéncia, per l'atenció en el model lingüístic que els editors posaven i l'èxit de crítica entre els llectors dels territoris de parla valenciana, catalana i balear, fent de les normes de Torre una referència per als autors jóvens que escrivien en valencià durant la década de 1950.[3]
En esta editorial publicaren obres Jaume Bru i Vidal, Joan Fuster,[4][5] Josep Iborra, Emili Beüt, Enric Valor,[5] Manuel Sanchis Guarner,[6][5] Maria Beneyto, Vicent Andrés Estellés,[7][5] i d'atres.[8][5]
Grup Torre
Per Grup Torre es coneix el grup d'intelectuals i lletraferits valencians articulats a l'entorn de la tertúlia de Xavier Casp i Miquel Adlert. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista Esclat fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.
Enfrontats al grup literari de Lo Rat Penat, a qui acusaven de colaboracionistes per participar en una entitat controlada pel franquisme,[5] el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en Catalunya i Illes Balears uns lligams com mai abans s'havien tengut.[3] La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels anys 40, li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana fins a l'etapa 1962-1966, quan tanca l'editorial.[2] El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia a formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.[9]
A causa del fort catolicisme dels seus promotors,[5] Joan Fuster començà a distanciar-se del grup vora l'any 1951, si bé seria un procés gradual[2] que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la dècada de 1960. En 1959 se funda l'Aula Ausiàs March i jóvens com Eliseu Climent, Alfons Cucó o Joan Francesc Mira deixen la tertúlia de Casp a principis dels 60.[9]
El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del valencianisme.[9] Ademés, hi ha el fet de que el discurs fusterià fora més atractiu per als jóvens pel seu component esquerrà,[9] provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més conservadores que les que anteriorment tenien.[10]
A partir de 1966, Xavier Casp i Miquel Adlert patiren una marginació progressiva en l'ambient literari valencià i català, fet que explicaria el seu pas al secessionisme lingüístic.[2]
Referències
- ↑ Faust Ripoll Domènech, Valencianistes en la post-guerra: Estratègies de supervivència i de reproducció cultural, Catarroja, Afers, 2010, 316 p. (ISBN 978-84-92542-31-4)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2012, Archilés, p. 110.
- ↑ 3,0 3,1 La represa valencianista ressenya del llibre Valencianistes en la postguerra, d'editorial Afers. Data: 13 de giner de 2011
- ↑ Bibliografia de Joan Fuster. Biblioteca Joan Fuster de texts electrònics.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Flor i Moreno, 2009, p. 159.
- ↑ Bibliografia de Sanchis Guarner openlibrary.org
- ↑ Vicent Andrés Estellés en edu635.cat
- ↑ pàgina 251 de l'Història de lo Rat Penat de Federico Martínez Roda.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 2012, Archilés, p. 111.
- ↑ 2012, Archilés, p. 111-112.