Diferència entre les revisions de "Choriç"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Aspecto al corte del Chorizo de León.jpg|thumb|Aspecte al tall del Choriç de LLeó]]
+
[[File:Aspecto al corte del Chorizo de León.jpg|thumb|Aspecte al tall del choriç de Lleó]]
  
El '''choriç''' és una especie de salchicha curat (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en especies, seent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres salchiches, i també el qual li dona el seu color caracteristic. La pell d'este tipo de salchicha pot ser intesti prim de porc.  
+
El '''choriç''' és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i [[all]]; açò el diferencia del choriç d'atres països.  
  
En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessariament pebre roig i [[all]]; açò ho diferencia del choriç d'atres països.
+
Més conegudes fòra d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En [[Uruguay]] i [[Argentina]] alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguay i [[Paraguay]], i despuix també en [[Bolivia]], [[Chile]], [[Peru]], el choriç parriller se menja en forma de choripà.  
 
 
Més conegudes fora d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és distint. En [[Uruguay]] i [[Argentina]] alguns dels choriços tipics son: el "choriç parriller" (que es realisa sense curar -ni dessecar ni fumar- ya que es posa casi "fresc" per a cuïnar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguay i [[Paraguay]], i més tart també en [[Bolivia]], [[Chile]], [[Peru]], el choriç parriller es menja en forma de choripà.  
 
  
 
[[Categoria:Aliments]]
 
[[Categoria:Aliments]]
 
[[Categoria:Embotits]]
 
[[Categoria:Embotits]]
 
[[Categoria:Gastronomia]]
 
[[Categoria:Gastronomia]]

Revisió de 15:14 6 abr 2019

Aspecte al tall del choriç de Lleó

El choriç és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del porc picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En Espanya, per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i all; açò el diferencia del choriç d'atres països.

Més conegudes fòra d'Europa són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En Uruguay i Argentina alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguay i Paraguay, i despuix també en Bolivia, Chile, Peru, el choriç parriller se menja en forma de choripà.