|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{Artícul destacat}}
| + | La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència|ciències]] varen portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que varen continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que varen canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[sigle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''. |
| − | {{Infobox pobles
| |
| − | |image_país = [[Image: Localizacio_de_Quart_de_Poblet_respecte_del_Regne_de_Valencia.png|95px]]
| |
| − | |image_província = [[Image: 160px-Localisacio_de_Quart_de_Poblet_respecte_de_Horta_Oest.png ]]
| |
| − | |nom = Quart de Poblet
| |
| − | |image_escut = [[Image: Quart_de_Poblet_escudo.jpg|90px]]
| |
| − | |país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
| |
| − | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
| |
| − | |província = [[Província de Valéncia]]
| |
| − | |comarca = [[L'Horta Oest]]
| |
| − | |partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Quart de Poblet]]
| |
| − | |coor = 39°29′N 0°26′34
| |
| − | |superfície = 19.6 km²
| |
| − | |altitut = 40 msnm
| |
| − | |població = 24.536 hab.
| |
| − | |densitat = 1.251,83 hab./km²
| |
| − | |gentilici = Quarter/a o Quarteny/a
| |
| − | |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
| |
| − | |còdic_postal = 46930
| |
| − | |festes = Primer Dissabte de Setembre
| |
| − | |alcalde = Carmen Martínez Ramírez ([[PSPV]]-[[PSOE]])
| |
| − | |uep = [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
| |
| − | |notes =
| |
| − | }}
| |
| − | '''Quart de Poblet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]]. Conta en 24.536 habitants ([[INE]] [[2018]]). | |
| | | | |
| − | == Geografia ==
| + | L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref> |
| − | Situat entre [[L'Horta Sur]] valenciana. La superfície del [[municipi]] és completament plana. El [[riu Túria]] creua el [[municipi]] pel nort; per l'oest circula la [[Rambla del Poyo]]. El clima es [[clima mediterràneu|mediterràneu]], en pluges en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants són els de l'oest i de l'est.
| + | També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[sigle XVII]], inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic. |
| | | | |
| − | Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de [[MetroValencia]] i per mig dels autobusos de la llínea 150 de [[Metrobús]].
| + | == Significat de la revolució == |
| − | | + | La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent". |
| − | ==== Infraestructura i accessos ====
| |
| − | Les principals arteries de tràfic rodat situades a l'oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]] solquen el [[municipi]] de [[Quart de Poblet]]. Aixina, tant el centre urbà com els numerosos polígons industrials estan conectats per [[autovia]] en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.
| |
| − | * L'autovia [[Autovia del Este|A-3/E-901]] [[Madrit]]-[[Valéncia]] o ''[[Autovia del Este]] '' -antiga [[N-III]]- discorre llongitudinalment al sur de [[Quart de Poblet]] i proporciona tres accessos, u dels quals enllaça en el [[aeroport de Manises|aeroport]].
| |
| − | * L'[[Autopistes d'Espanya|autovia]] [[V-30]] de circumvalació, paralela a la nova marge del riu Túria, traça una llínea diagonal entre el noroest i el surest de la localitat, mentres que la carretera [[V-11]] servix a Quart de Poblet i la conecta en la terminal del [[aeroport de Valéncia]]. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la [[CV-31]], servixen de nexe, encara fragmentat per les instalacions industrials, en núcleus veïnals.
| |
| − | | |
| − | L'[[Estació de Quart de Poblet|estació de ferrocarril]] de [[Renfe Operadora]], en l'antiga '''[[Llínea C-4 (Cercanies Valéncia)|llínea C-4]] [[Valéncia]]-[[Estació del Nort (Valéncia)|Nort]] - [[Ribarroja del Túria]] ''' fon adaptada a llínea 5 de [[FGV|Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] inaugurant-se el dia [[18 d'abril]] de [[2007]] un nou tram conectant [[Quart de Poblet]] en la ret del [[MetroValencia|Metro de Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten [[Quart de Poblet]] en [[Valéncia]] i atres localitats (vore enllaços).
| |
| − | | |
| − | === Barris i pedanies ===
| |
| − | En el [[terme municipal]] de Quart de Poblet es troben també els següents núcleus de població:
| |
| − | * '''Barri Sant Jerònim'''.
| |
| − | * '''Barri del Crist'''.
| |
| − | * '''Barri Sant Josep'''.
| |
| − | | |
| − | === Localitats limítrofes ===
| |
| − | El terme municipal de Quart de Poblet llimita en les localitats de
| |
| − | [[Aldaya]], [[Chirivella]], [[Chiva]], [[Manises]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Ribarroja del Túria]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
| |
| − | | |
| − | == Història ==
| |
| − | Quart de Poblet és provablement de fundació romana. Ya el historiador [[Euriclidión]] descriu en la seua obra com els veïns de ''Quartum'' ajudaren a l'eixèrcit de [[Aníbal Barca|Aníbal]] al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí ''quartum miliarium'', que fa alusió a la distancia que lo separa de [[Valéncia]]. Com vestigis d'aquella época perviven restes del pont romà i l'[[Aqueducte Els Arquetes]].
| |
| − | | |
| − | No obstant, fon en l'[[Edat Mija]] quan les seues gents es convertiren en protagonistes de importants fets en l'història de Valéncia: [[Rodrigo Díaz de Vivar]], [[el Sit]] Campeador, liderà en [[Quart de Poblet]] una significativa batalla contra les forces [[almoràvits]], que porta el nom de la Vila i apareix reflectides en el [[Cantar de Mío Sit]]; i en les fonts destaca l'alusió al [[Castell de Quart]], actualment desaparegut.
| |
| − | | |
| − | Despuix de la Reconquista, el rei [[Jaume I]] d'[[Aragó]] donà el Castell, la Vila de Quart i l'[[alqueria]] d'[[Aldaya]] al Priorat del Hospital de San Vicent de la Roqueta (en el [[Llibre del Repartiment|Llibre del Repartiment]] -foli 78-vº, assent nº 1472- consta que, en data [[7 de giner]] de [[1244]], [[Jaume I]] diu, textualment: ''"A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"''). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.
| |
| − |
| |
| − | Fon en l'any [[1287]] quan [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pertanyent a l'Orde del Císter i del que depenia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monge de [[San Vicente]] continuà seent el majoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En l'any [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abat de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéixars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 famílies de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el naiximent de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en l'any [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.
| |
| − | | |
| − | La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció es va construir en el [[sigle XIV]], encara que fon reedificada en el [[sigle XVIII]] en estil barroc, i també es situa entre els anys [[1310]] i [[1320]] la construcció de l'ermita de [[Sant Onofre]], despuix de l'aparició del sant anacoreta al moliner.
| |
| − | | |
| − | El [[14 de juny]] de [[1630]], reunits el retor de [[Quart de Poblet]], fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la [[Verge de la Llum]] patrona de la Vila. Era [[Papa Urbano VIII]].
| |
| − | | |
| − | La ''Procesió de Sant Onofre'', una de les tradicions més arraigades en [[Quart de Poblet]], naix el [[8 de juny]] de [[1723]] despuix d'una época de sequíes. Set décades despuix, [[Aldaya]] guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.
| |
| − | | |
| − | A lo llarc del [[sigle XIX]], els habitants de [[Quart de Poblet]] participaren en la [[Guerra de la Independència espanyola|Guerra de la Independència]]([http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/ima0083.htm Combate de San Onofre]), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la nomenada [[Batalla de Sant Onofre]] (27 de juny de [[1808]]), les tropes de la Divisió [[Valéncia]] estaben capitaneades pel brigadier [[Saint-Marc]]. El [[Papa]] [[León XIII]] declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en l'any [[1885]], patró principal de la Vila; foren fundades l'[[Agrupació Musical L'Amistat de Quart de Poblet|Agrupació Musical L'Amistat]] i la [[Cooperativa San José]], i el [[23 de maig]] de [[1889]] un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies [[Valéncia]]-[[Ribarroja del Túria]].
| |
| − | | |
| − | Ya en el [[sigle XX]], el municipi es convirtí en el punt d'inici del nomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu [[Túria]] despuix de la trágica [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]] en l'objetiu de que no atravessara [[Valéncia]]. Pel seu terme discurrix l'autovia [[A-3]], que unix [[Valéncia]] i [[Madrit]], lo que ha propiciat el desenroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels [[anys 60]], [[Quart de Poblet]] contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys despuix la arribada de persones procedents principalment d'[[Andalucia]], [[Aragó]], [[Regió de Murcia]] i [[Castilla-La Mancha]], que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 25.000 habitants.
| |
| − | | |
| − | El [[19 de abril]] de [[1979]] es va constituir en [[Quart de Poblet]] el primer ajuntament democràtic, despuix de la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]].
| |
| − | | |
| − | En la actualitat, [[Quart de Poblet]] viu un moment històric en la finalisació de les obres de soterrament de la llínea 5 de [[MetroValencia]] a lo llarc del municipi, lo que ha supost la desaparició de la vies de la [[Llínea C-4 (Cercaníes Valéncia)|llínea C4]] de [[Cercaníes Valéncia]] entre Vara de Quart i [[Quart de Poblet]] deixant sense conexió per ferrocarril en el municipi de Chirivella pero conectant l'[[Aeroport de Valéncia]] i els núcleus urbans de [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en poc més de 15 minuts en el centre de Valéncia.
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | [[Quart de Poblet]] conta en una població de 24.536 habitants ([[INE]] [[2018]]).
| |
| − | | |
| − | Un 5,5% de la població de [[Quart de Poblet]] es de [[inmigració en Espanya|nacionalitat extranjera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del censo segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>
| |
| − | | |
| − | | |
| − | {| align="center" {{tablabonita}}
| |
| − | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de [[Quart de Poblet]]<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
| |
| − | |-
| |
| − | ! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]]
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | | align=center| 1.674||align=center| 1.921 ||align=center| 1.814 || align=center| 2.263 || align=center| 2.644 || align=center| 3.152 || align=center| 3.993 || align=center| 5.408 || align=center| 10.571 || align=center| 20.529 || align=center| 27.409 || align=center| 27.404
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | ! [[1996]]!! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2018]]
| |
| − | | |
| − | |-
| |
| − | | align=center| 27.112 ||align=center| 25.739 || align=center| 25.430|| align=center| 25.340|| align=center| 25.441|| align=center| 25.499|| align=center| 24.536
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | | |
| − | Els cultius principals són de regadiu: [[Taronjer]]s, [[peral]]s, [[hortaliça]], cebes, creïlles, etc. En terres de secà es cultiven [[cereal]]s, [[raïm]], [[garrofer]]es i [[olivera]].
| |
| − | | |
| − | Les industries tradicionals són textils, refractaris, ceràmica, etc.
| |
| − | | |
| − | == Monuments ==
| |
| − | [[Image:Iglesia_Quart_de_poblet.jpg|thum|Plaça de l'Iglésia]]
| |
| − | * '''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a la Purissima Concepció. Fon reedificada en el [[sigle XVIII]] i restaurada en l'any [[1916]].La capella de la Verge es obra de [[Bartolomé Ribelles Dalmau]]. En l'any [[1958]] es creà la parròquia del Santíssim Crist.
| |
| − | | |
| − | * '''Ermita de Sant Onofre'''. Dins del eixample urbà ha quedat esta ermita on estan les imagens dels sants patrons: el titular i la Verge de la Llum.
| |
| − | | |
| − | * '''Cisterna Arabe'''. El apartat monumental, lo més destacable de [[Quart de Poblet]] es la seua cisterna àrap, sense parangó en la comarca, que estigué en una recoleta plaça hui desapareguda a causa de l'ampliació de l'Iglésia. Declarat monument històric-artístic arqueológic, en l'any [[1981]].
| |
| − | | |
| − | == Cultura ==
| |
| − | | |
| − | * Agrupació Musical "L'Amistat" [[1895]]
| |
| − | * Orfeó Veus Juntes [[1975]]
| |
| − | * Grup de Dançes de Quart de Poblet [[1978]]
| |
| − | * Asociació Musical Barrio del Cristo [[1984]]
| |
| − | * Societat Artístico Musical "L'Unió" [[1991]]
| |
| − | * Coro "Farinelli" [[1995]]
| |
| − | * Asociació Cultural de Tabals i Dolçaines "Va de Bó" [[1997]]
| |
| − | | |
| − | == Social ==
| |
| − | | |
| − | === Accessibilitat en el Municipi ===
| |
| − | En els últims anys, s'ha realisat un estimable esforç per part de les autoritats municipals per a eliminar les barreres arquitectòniques en la via pública i centres oficicials. Este plà plurianual, ya ha merexcut un reconeixement per part del [[Ministeri de Treball d'Espanya|Ministeri de Treball]] al otorgar a l'Ajuntament el [[premi Reina Sofía]] d'Accesibilitat Universal 2005. Tambén s'ha donat un gran pas al posar en marcha la llínea de metro, totalment accesible construït per la [[Generalitat Valenciana]].
| |
| − | | |
| − | == Festes locals ==
| |
| − | | |
| − | [[5 de giner]]. [[cavalcata de Reis Magos]].
| |
| − | | |
| − | [[17 de giner]]. Festivitat de [[Sant Antoni Abat]]. Bendició de animals i repartiment de pà beneit.
| |
| − | | |
| − | [[19 de març]]. [[Falles]] de Sant Josep.
| |
| − | | |
| − | Març. Actes del Mig Any de [[Moros i Cristians]].
| |
| | | | |
| − | Març/Abril. [[Semana Santa]].
| + | Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica contínua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència. |
| − | | |
| − | [[1 de maig]]. Festes del Barri de San José.
| |
| − | | |
| − | [[1 de juny]]. [[Verge de la Llum]], patrona de la vila.
| |
| − | | |
| − | [[9 de juny]]. Provessó de [[Sant Onofre]]. | |
| − | | |
| − | [[10 de juny]]. Festivitat de Sant Onofre. Mercat en l'Avinguda de Sant Onofre, concert de la [http://lamistat.quartdepoblet.org Agrupació Musical L'Amistat] i [[processió]].
| |
| − | | |
| − | Juny. [[corpus Christi]]. Processió cívicoreligiosa que es trasllada al dumenge següent a la festivitat.
| |
| − | | |
| − | Final de juny. Festas del Barri de San Jerónimo.
| |
| − | | |
| − | Setembre. Festes Majors, Patronals, Populars i de [[Moros i Cristians]], que s'inicien el divendres anterior al primer dumenge del mes.
| |
| − | | |
| − | [[9 d'octubre]]. [[Día de la Comunitat Valenciana]].
| |
| − | | |
| − | Novembre. Actos en honor de [[Santa Cecilia]], patrona de la música.
| |
| − | | |
| − | Decembre. [[Nadal]]. Fireta de Nadal en el [[Polideportiu]].
| |
| − | | |
| − | | |
| − | === Festes Moros i Cristians ===
| |
| − | | |
| − | El seu orige es remonta a l'any [[1985]]. Es realisen en conmemoració de la batalla que el Sit lliurà contra les tropes [[Almorávide]]s acaudillades per Muhammad, nebot del emir del nort d'Africa [[Yusuf ibn Tashfin]], en el plà de Quart que suposà la lliberació de [[Valéncia]] de les amenaçes musulmanes d'aquella época per un breu periodo, ademés de ser la primera derrota del exércit [[almorávide]] en la [[peninsula Iberica]] de mans cristians.
| |
| − | | |
| − | Hui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festa de Moros i Cristians de [[Quart de Poblet]], i està conformada per huit comparses.
| |
| | | | |
| − | Bando Moro
| + | == Noms importants == |
| − | * Faitanar | + | * [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular. |
| − | * Alí Ben Bufat | + | * [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant. |
| − | * Hussun Kaaba
| + | * [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del método d'experimentació, va defendre un método intuïtiu en la ciència |
| − | * Almahà Ben Jové
| + | * [[René Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del método” (1636) |
| − | | + | * [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea” |
| − | Bando Cristià
| + | * [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat. |
| − | * Almogávares
| |
| − | * Piratas
| |
| − | * Llauradors
| |
| − | * Templarios
| |
| − | | |
| − | Les festes es realisen els seguents dies:
| |
| − | * '''Dijous''' (nit) Pregó de Festes
| |
| − | * '''Dibendres''' (nit) Estafeta, Embaixada Mora, i Batalla | |
| − | * '''Disabte''' (nit) Entrada Mora i Cristiana | |
| − | * '''Dumenge''' (matí) Desfile Infantil | |
| − | * '''Dumenge''' (vesprà) Aliança, Estafeta, Embaixada Cristiana, i Batalla del Plà de Quart | |
| − | | |
| − | == Política ==
| |
| − | {{Alcaldes_Espanya
| |
| − | | Alcalde_1 = Ramón Segarra Asensio<ref> En les [http://www9.mpt.es/documentacion/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/banco_de_datos/cargos_representativos/30_aniversario/parrafo/011/document_es/Alcaldes79_Valencia.xls Eleccions municipals de [[1979]]] fon triat Onofre Colomer Mateu fins el 11 de giner de [[1981]], on li entrega el carrec a Ramón Segarra Asensio. </ref>
| |
| − | | Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| |
| − | | Alcalde_2 = Onofre Colomer Mateu
| |
| − | | Partit_2 = PSPV-PSOE
| |
| − | | Alcalde_3 = Ramón Segarra Asensio
| |
| − | | Partit_3 = PSPV-PSOE
| |
| − | | Alcalde_4 = Ramón Segarra Asensio
| |
| − | | Partit_4 = PSPV-PSOE
| |
| − | | Alcalde_5 = Ramón Segarra Asensio
| |
| − | | Partit_5 = PSPV-PSOE
| |
| − | | Alcalde_6 = Carmen Martínez Ramírez
| |
| − | | Partit_6 = PSPV-PSOE
| |
| − | | Alcalde_7 = Carmen Martínez Ramírez
| |
| − | | Partit_7 = PSPV-PSOE
| |
| − | | Alcalde_8 = Carmen Martínez Ramírez
| |
| − | | Partit_8 = PSPV-PSOE
| |
| − | }}
| |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| − | <references /> | + | <references/> |
| − | | |
| − | == Bibliografia ==
| |
| − | * <cite>Carta de Poblament.</cite> Quart de Poblet, 1987. S. Romeu y A.Griñó
| |
| − | * <cite>Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica Vila de Quart de Poblet.</cite> 1984. Vicente Coll Ferrer
| |
| − | * <cite>Llibre padrón de riqueza de Quart de Poblet.</cite> Archivo Municipal.
| |
| − | * ''Labradores y rentistas en una comunidad rural de la Huerta de Valencia. Quart de Poblet en 1812''. José Ramón Sanchis Alfonso.
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | * [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
| |
| − | * [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística] D'on se va extraure informació en el seu consentiment.[[Wikipedia:Autorizaciones/Federación Valenciana de Municipios y Provincias]]
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Traduït de|es|Cuart de Poblet}}
| |
| − | | |
| − | {{Municipis de L'Horta Oest}}
| |
| | | | |
| − | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | + | [[Categoria:Història de la ciència]] |
| − | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
| |