Lluis de Santangel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Lluís de Santangel
Monument a Lluís de Santàngel en Valéncia

Luis de Santángel (Valéncia ¿ ? - 1498), cortesà de Ferran el Catòlic i protector de Cristóbal Colón; fill de Luis de Santángel el Vell i Na Brianda. Membre d'una família de converss d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayud (atres fonts citen que va nàixer en Daroca), una de les més pròsperes comunitats hebraiques de Aragó en el sigle XIV, fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com Luis de Santángel. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a Valéncia per conveniència de negocis. Segons consta en el Llibre dels Aveïnaments, es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en 1444.

Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis Alfons V El Magnànim i Joan II. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per Joan II de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en Valéncia. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a 1476.

Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en Valéncia; des de 1478 va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei Ferrando, el 12 de maig de 1479, "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluis de Santángel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la Ceca de la Moneda de Valéncia.

Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó[editar]

Lluis de Santángel fon nomenat escrivà de Ració el 13 de setembre de l'any 1481. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de Colón, al que va conéixer en l'any 1486. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar-li al navegant i oferint-se ell mateix per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les Capitulacions de Santa Fe, firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 morabatís.


Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats[1]
...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.[2]

Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de Lisboa el 4 de març de 1493, conservada en Simancas.

Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.

Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso dels caps (tesorer de la Creuada en el Bisbe de Badajoz):

...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada [3]

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, ho va fer blanc de molts intents per desfer-se d'ell. El Rei li considerava fonamental i va assumir la seua protecció enfront de la Inquisició. Aixina, el 30 de maig de 1497 va obtindre de Isabel i Ferrando un privilegi excepcional: estatuts de neteja de sanc. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del Santo Ofici.

Notes[editar]

  1. López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix
  2. Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737
  3. Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951

Enllaços externs[editar]