Anar al contingut

Zona de transició fràgil-dúctil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Brittle Ductile.png
Variació de la resistència en profunditat en la corfa continental i canvis en els mecanismes de deformació dominants i roques de falla en una zona de falla vertical conceptual.

La zona de transició fràgil-dúctil és la part més forta de la corfa terrestre. Per a roques riques en cuarzo i feldespat en la corfa continental, açò ocorre a una profunditat aproximada de 13-18 km (aproximadament equivalent a temperatures en el ranc 250–400 °C). A esta profunditat, les roques es tornen menys propenses a fracturar-se i a deformar-se dúctilmente per arrastre. Açò succeïx perque la resistència a la fragilitat d'un material aumenta per la pressió de confinament, mentres que la resistència dúctil d'un material disminuïx en aumentar la temperatura.

La zona de transició ocorre en el nivell de la corfa a on la resistència fràgil que aumenta cap a avall és igual a la resistència dúctil que aumenta cap a dalt, donant un perfil de resistència cortical característic "dent de serra". Esta zona és, per lo tant, la part més forta de la corfa i la profunditat a la que ocorren molts terremots. El nivell de la zona de transició depén tant de la velocitat de deformació com del gradient de temperatura, sent menys profunt per a deformació llenta i/o fluix de calor alta i més profunt per a deformació ràpida i/o fluix de calor baixa. La composició de la corfa també afectarà la profunditat a la que es produïx esta zona.

Les seccions de zones de falla que una volta varen estar actives en la zona de transició, i ara expostes en la superfície, generalment tenen una sobreimpresión complexa de tipos de roca fràgil i dúctil. Les cataclasitas o breches de pseudotaquilita en clastos de milonita són comunes, de la mateixa manera que les cataclasitas i pseudotaquilitas deformades dúctil.[1]

Atres llectures

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]