Zona de rift
Una zona de rift volcànica és una característica d'alguns volcans, especialment volcans en escut, en la que es desenrolla un conjunt de clavills llineals (o rifts) en l'edifici volcànic, formant típicament dos o tres regions ben definides a lo llarc dels flancs del cràter.[1] Es creu que són causades principalment per tensions internes i gravitacionals generades per l'emplaçament de magma dins i a través de vàries regions del volcà; les zones de rift permeten l'intrusió de dics magmáticos en les ales del propi volcà.[2] L'adició d'estos materials magmáticos generalment contribuïx a una major formació de rifts en l'ala, ademés de generar erupció fisurales a partir d'aquells dics que alcancen la superfície. És l'agrupació d'estes fissures, i els dics que les alimenten, lo que servix per a delimitar on i si es definix una zona de rift.[2]
La lava acumulada de erupció repetides de les zones de rift, junt en el creiximent endógeno creat per les intrusions de magma, fa que estos volcans tinguen una forma allargada.[3] Potser el millor eixemple d'açò siga Mauna Lloa, que en hawaiano significa "montanya llarga",[4] i que presenta dos zones de rift molt ben definides que s'estenen decenes de quilómetros cap a fòra des del fumeral central.[5]
Formació
[editar | editar còdic]Les zones de rift es caracterisen per l'agrupació propenca de dics intrusivos i fissures extrusivas que s'estenen cap a fòra a lo llarc d'una banda relativament estretix des de l'àrea d'un conducte central.[2] Les forces d'extensió internes i la carrega isostática generades pels volums de magma intrusivo (ya siga associats en la cambra magmática o la posterior formació de dics i sills que s'estenen cap a fòra des d'eixa cambra), junt en l'acumulació de materials erupcionados, contribuïxen a la massa i la pendent de l'edifici en formació. És el pes de l'edifici que excedix la seua resistència material, en les tensions adicionals del magma que inflan les regions internes de l'edifici, lo que pot generar el agrietamiento inicial al voltant d'un cim volcànic en desenroll.[2]
Ademés, l'activitat tectónica com falles normals també s'associa comunament en la formació de rifts a lo llarc dels flancs volcànics.[2][6] Seguint el camí de menor resistència, els dics magmáticos subsegüents es formen a lo llarc i dins d'estos clavills inicials, lo que provoca que s'impartixquen tensions adicionals als materials locals de l'edifici, que a la seua volta generen noves fissures cap a les que fluïx el magma.[1][7]
D'esta manera, les zones de rift establides poden ser potencialment característiques geològiques autosostenibles a lo llarc dels flancs del fumeral volcànic. L'orientació d'este rifting depén en gran mida de les tensions gravitacionals i tectónicas en joc.[8] Els volcans en escut basálticos solen tindre dos zones de rift principals, situades en ànguls de 120° entre elles en situacions ideals.[1][3] En els volcans en escut que es formen a partir d'un fondo marí pla sense fumerals veïns, el rifting de flanc ocorre distribuït de manera més uniforme al voltant del fumeral.[1] No obstant, quan els flancs d'un volcà poden estar sostinguts en un costat per la presència d'una característica preexistente, o carregats en varis plans de debilitat, la formació de la zona de rift es produïx segons la força d'atracció de la gravetat ala avall.[6]
Estructura
[editar | editar còdic]La farcidura de magma en forma de dics ajuda a definir la forma d'un volcà. Una major freqüència d'events intrusivos a lo llarc de les zones de rift conduïx a topografia allargades dels edificis afectats.[7] Els models matemàtics mostren cóm la presència de zones de rift contribuïx a un abultamiento o cresta horisontal central paralela a l'orientació dels rifts.[3] Esta mateixa modelació mostra cóm este abultamiento central depén de la relació entre la llongitut de la zona de rift i la profunditat de les fonts de magma, en fissures més llargues sobre fonts menys profundes associades més positivament en topografia molt allargades dels flancs associats.[3]
Ocasionalment, les erupció fisurales associades en zones de rift poden evolucionar en nous conductes a lo llarc de l'edifici volcànic, generant fluix de lava que duren mesos o més.[1] Estos fluix de lava afigen materials superficials a les ales del volcà, estenent les ales cap a fòra en un aplanamiento general de la morfologia del flanc.[7] El caràcter extensional d'estos events pot contribuir a l'inestabilitat dels flancs i als events de removiment de massa, a on seccions sanceres de l'edifici volcànic poden colapsar a lo llarc dels llímits de la zona de rift.[6] Estos events de removiment en massa poden afectar les formacions i orientacions dels dics a mida que la massa de l'edifici es desplaça, lo que pot tindre profunts impactes en el desenroll estructural de l'edifici,[6] a l'hora que potencialment crea molts perills volcànics, com a tsunamis i canvis dràstics en les direccions dels fluix de lava, per a comunitats desprevenidas.[9]
El vulcanólogo George P. L. Walker va afirmar que les zones de rift eren comuns en la majoria dels volcans del món, independentment del seu tipo i formació.[2] Walker va plantejar l'idea de que, en absència de signes evidents de rift en la superfície, la presència d'atres característiques volcàniques associades en intrusions de dics (com a cons de cendra allargats i fissures alineades linealmente) també deuria considerar-se indicativa de processos similars als d'una zona de rift en la regió en qüestió.[2] Per lo tant, es poden identificar tentativamente zones de rift de diverses llongituts i esgambi en molts estratovolcanes i camps de lava monogenéticos, ademés dels clàssics volcans en escut hawaianos.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lockwood, John P.; Hazlett, {{{nom2}}} (2010). «8 (Shield Volcanoes)», Volcanoes: Global Perspectives, Wiley-Blackwell, pp. 273-278. OCLC 892899076. ISBN 978-1-4051-6250-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Journal of Volcanology and Geothermal Research.94(1–4)
- 21–34.doi:10.1016/S0377-0273(99)00096-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Journal of Volcanology and Geothermal Research.105(4)
- 263–289.doi:10.1016/S0377-0273(00)00257-2.
- ↑ «Mauna Lloa: Earth's Largest Volcano» (en en). United States Geological Survey (USGS). Consultat el 2026-05-22.
- ↑ Macdonald, Gordon A.; Abbott, {{{nom2}}} (1983). «6 (Shield Volcanoes)», Volcanoes in the Siga: The Geology of Hawaii, 2.ª edició, University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-0832-7.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Bulletin of Volcanology.67(4)
- 281–291.ISSN 0258-8900.doi:10.1007/s00445-004-0352-z.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Journal of Volcanology and Geothermal Research.184(1–2)
- 14–30.doi:10.1016/j.jvolgeores.2008.11.002.
- ↑ Journal of Volcanology and Geothermal Research.127(1–2)
- 107–120.doi:10.1016/S0377-0273(03)00181-1.
- ↑ Sigurdsson, Haraldur (2015). «42 (Volcanic Hazards)», The Encyclopedia of Volcanoes, 2.ª edició, Elsevier. ISBN 978-0-12-385938-9.
- ↑ Parfitt, Elisabeth A.; Wilson, {{{nom2}}} (2008). «8 (Monogenetic Volcanism)», Fundamentals of Physical Volcanology, Blackwell. ISBN 978-0-632-05443-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona de rift» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.