Zona Única de Pagaments en Euros

La Zona Única de Pagaments en Euros (ZUPE o SEPA per la seua sigla en anglés: Single Euro Payments Area) és l'iniciativa que permet, a particulars, empreses i organismes públics, efectuar pagaments en euros, sense utilisar efectiu, des d'un conte situat en qualsevol lloc de la zona, per mig d'un únic conjunt d'instruments de pagament i en les mateixes condicions, eficiència i seguritat en que es realisen en l'àmbit nacional.[1]

La SEPA va iniciar la seua marcha en giner de 2008, en l'entrada en funcionament de les transferències SEPA, a la que va seguir en 2009 el llançament dels deutes domiciliats SEPA.[2] Baixe una perspectiva geogràfica, la SEPA comprén tots els països membres (27) de l'UE, aixina com Albània, Andorra, Ciutat del Vaticà, Islàndia, Liechtenstein, Macedònia del Nort, Moldàvia, Mónaco, Montenegro, Noruega, Regne Unit, Sant Marino, Sèrbia i Suïssa, lo que fa un total de 41 països.[3]

En este sentit, ademés de la promulgació de la Directiva de Servicis de Pagament, un de les últimes fites ha segut l'adopció del Reglament CE 260/2012, pel que s'establix l'1 de febrer de 2014 com data llímit per a la migració a les transferències i deutes SEPA en la zona euro (1 d'octubre de 2016 per al restant de països de la UE).[4] A partir d'eixa data ya no es podrien realisar operacions en euros fora del sistema SEPA.[5]

Antecedents

editar

La creació de l'Unió econòmica i monetària i l'introducció de l'euro varen ser un dels elements decisius per a l'existència d'un mercat únic en l'Unió Europea. No obstant, en l'àmbit dels pagaments minoristes, ha permaneixcut una situació de fragmentació que ha impedit la culminació efectiva d'eixe objectiu. Per a contribuir a paliar esta situació va nàixer la «Zona Única de Pagaments en Euros».[6]


La Comissió Europea va establir els fonaments llegals del nou marc a través de la Directiva 2007/64/CE sobre servicis de pagament en el mercat interior, aprovada el 13 de novembre de 2007 en l'objectiu de garantisar unes condicions mínimes d'informació i transparència, ademés de determinar els drets i les obligacions dels usuaris i dels proveïdors de servicis de pagaments. La directiva ha segut necessària per a completar la SEPA en harmonisar la llegislació europea de pagaments i eliminar les barreres llegals que obstaculisaven l'existència d'un àrea única. La directiva també estimula la competència dels proveïdors de servicis de pagaments, l'eficiència i la seguritat en els sistemes de pagaments. Per últim també complix una funció de protecció dels usuaris dels servicis de pagaments.

Esta directiva ha segut trasponer a la llegislació espanyola en 2009, per mig de la Llei de Servicis de Pagament.

Descripció general

editar

Les discussions sobre els aspectes comercials i tècnics es varen desenrollar en el sí del Consell Europeu de Pagaments (EPC), que és l'orgue de decisió i coordinació de l'indústria bancària europea en esta matèria. Este orgue va presentar tres documents en juliol de 2007:

La SEPA utilisa els còdics IBAN i SWIFT-BIC com a identificadors dels contes i en possibilitat d'incorporar informació complementària, estructurada o no, depenent de la naturalea del pagament.

Les empreses multinacionals i els bancs tenen l'oportunitat de consolidar el seu processament de pagaments en plataformes comunes en tota la zona euro. Es beneficiaran de l'eficiència d'elegir entre proveïdors que competixquen, que oferix una gama de solucions i operacions transfronterer.

L'introducció de la SEPA deu aumentar l'intensitat de la competència entre els bancs i les empreses dels clients a través de fronteres dins d'Europa. Per als consumidors i les organisacions de la SEPA deuria significar transferències de pagament més barats, més eficients i més ràpits quan es mou d'euros d'un país de la zona euro a un atre.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. Iberpay. «SEPA - Introducció». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2014. Consultat el 9 de giner de 2014.
  2. «Aplicació de la zona única de pagaments en euros (ZUPE)» (en castellà). Resolució del Parlament Europeu, de 12 de març de 2009, sobre l'aplicació de la zona única de pagaments en euros (ZUPE).
  3. «Single Euro Payments Area (SEPA)» (en anglés).
  4. Banc d'Espanya. «La Zona Única de Pagaments en Euros: SEPA». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2014. Consultat el 9 de giner de 2014.
  5. «[1]», El Confidencial.
  6. «¿Qué és SEPA (Single Euro Payments Area)? Glossari térmens bancaris Bancs.wiki». Consultat el 27 de giner de 2020.


Referències

editar