Anar al contingut

Zamak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lingots de ZAMAK

El zamak o zamac és una aleació de zinc en alumini, magnesi i coure.[1] Les peces fabricades en Zamak s'utilisen en components del automòvil, construcció, electricitat, electrònica, vestits, bossos, bisuteria, telefonia, joguets, artículs de deport, i decoració.

Història

L'aleació Zamak va ser creada per New Jersey Zinc Company en la década de 1920, el seu nom és un acrònim alemà dels materials que componen l'aleació: Zink (Zinc), Aluminium (Alumini), Magnesium (Magnesi) i Kupfer (coure).

Característiques

L'aleació posseïx durea, alta resistència a la tracció, densitat 6,6 g/cm³ i temperatura de fusió de 386 °C. Este material pot injectar-se (per cambra freda o calenta i per centrifugación), un atre procés possible és la fundició en terra de coquilla. És un material barat, posseïx bona resistència mecànica i deformabilidad plàstica, i bona colabilidad. Es pot cromar, pintar i mecanisar. Pot ser utilisat per a peces estructurals. Durant l'injecció a pressió, és possible l'aparició de poros interns o bombetes en el procés d'injecció o colada, lo que pot derivar en la disminució de la resistència mecànica de les peces. No obstant, una correcta injecció generarà una distribució homogénea de poros fins, lo que favorirà la tenacitat de la peça injectada, al vore's frenat el creiximent de clavills per dits poros fins.

El seu us està molt estés en el sector del herraje, degut en gran part a l'encariment de materials més habituals, com el latón. Últimament s'ha difòs l'us en parts metàliques d'accessoris en cuiro i pell, per l'alta capacitat estètica en costs de fabricació més barats. Igualment el sector de l'automoció també és un clar consumidor de Zamak en forma de peces de seguritat, carcasses, bielas, etc.

L'aleació més comunament usada de ZAMAK en Europa és ZAMAK-5, en EE. UU. i China és ZAMAK-3, pero ZAMAK-2 i ZAMAK-8 també es fabriquen i el seu us és prou extens. La norma espanyola que regula la composició química de Zamak és la UNE-EN 1774. La norma que específica les propietats de peces foses en Zamak és la UNE-EN 12844.

Últimament s'ha posat molt de moda com a part d'objectes de bisuteria; a pesar de no tindre el mateix aspecte que l'acer, té prou resistència i no s'embruta com l'argent. És habitual vore-ho formar part de polseres de cuiro. Només s'aprecia una pèrdua de lluentor en el pas del temps.


Referències

  1. ↑ «zamak / zamac» (en es). www.fundeu.es (2024-05-27). Consultat el 2024-06-16.