Xiphiacetus
Xiphiacetus és un gènero extint de cetáceos que varen viure durant el Mioceno (entre principis del Burdigaliense a finals del Tortoniense, entre fa 20.4 a 7.2 millons d'anys en Europa i la costa este d'Estats Units.[1]
du Bus 1872 va descriure a Priscodelphinus cristatus basant-se en cràneus parcials i pobremente preservats en hocicos extremadament llarcs i estrets, en un alt número de dents densament agrupades. Ell va estimar que el rostre d'un espècimen gran mediria 90 centímetros de llarc i el neurocràneu mediria 20 centímetros de llarc, sent lleument més ample. També va trobar una série de vèrtebres cervicalés ben preservades i algunes de les vèrtebres toràciques més anteriors.[2]
Kellogg 1925 va descriure a Eurhinodelphis bossi basant-se en un cràneu casi complet al que li faltaven els ossos de l'oït i les mandíbulas, en setze vèrtebres, dèu costelles, una escàpula incompleta, un húmer, i un esternó parcial. Kellogg va nomenar a esta espècie pel seu descobridor, Norman H. Boss, qui va trobar a l'espècimen tipo en 1918.[3] Kellogg també va descriure varis atres fòssils.
Lambert 2005 recombinó a estos dos tàxons i els va situar baix el nou nom de gènero Xiphiacetus.[1]
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Xiphiacetus en The Paleobiology Database. Consultat en setembre de 2013.
- ↑ du Bus 1872, pàg. 497–498
- ↑ Kellogg 1925, p. 8
Bibliografia
[editar | editar còdic]