Anar al contingut

Ximo Tebar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ximo Tebar va nàixer en 1963 en Valéncia (Espanya). És un guitarriste especialisat en música de jazz.

Biografia

Ximo Tebar naix en Valéncia (Espanya) en 1963, comença a tocar la guitarra els sèt anys i als dèsset decidix dedicar-se professionalment a la música. Des de llavors, ha realisat gires i gravacions per Espanya, Europa i Amèrica liderant el seu propi grup o junt a prestigiosos solistes com: Johnny Griffinn, Benny Golson, Joe Lovano, Tom Harrell, Tete Montoliu, Anthony Jackson, Lou Bennett, Lou Donaldson, Louie Bellson, Joey DeFrancesco, Jan Ackerman, etc. Ha participat en la majoria dels més importants festivals de jazz del món com: Vitòria, Sant Sebastià Jazzaldia, North Siga, Montreux, Llatí in Manhattan, Pori Jazz, Midem Cannes, Apolo Theater Nova York, Jazz at Lincoln Center NYC, Buenos Aires, Panamà, Moscou, Sant Petersburgo, Jordània, Líban, EE. UU., Sant Javier, Madrit, Barcelona, etc. Ximo Tébar és el músic espanyol que més premis ha obtingut en els últims anys, d'entre ells, cal destacar el premi al MILLOR SOLISTE de la Mostra Nacional de Jazz, otorgat pel Ministeri de Cultura, durant dos anys consecutius (1989-90).[1]

En decembre de 2003 es trasllada a Nova York fixant la seua residència en Manhattan i comença a introduir-se en l'escena jazzística neoyorkina tocant en Michael P. Mosmman, Dave Schnitter, Anthony Jackson o Arturo O'Farril pels jazz clubs com Birland, Smoke, Dizzy’s Jazz At Lincoln Center, etc. En febrer de 2004 firma un contracte en Nova York en Sunnyside Records i comença a treballar, de la mà d'Arturo O'Farril en la Chic O'Farril Afro Cuban Jazz Orchestra actuant cada dumenge en el Birland Jazz Club. També comença a treballar en Joe Lovano, Tom Harrel, Dave Samuels, etc. i com a productor en gravacions. Considerat per la crítica internacional especialisada com el creador del Són Mediterràneu,[2] la seua extensa discografia consta de discs de tall jazzístico tradicional com la seua estupenda colecció de discs “The Jazz Guitar Trio”, (4 volums gravats junt a grans mestres del Hammond i la bateria com; Joey DeFrancesco, Dr. Lonnie Smitt, Lou Bennett, Idris Muhammad, Billy Brooks, etc.). La seua faceta més personal, creadora i innovadora la mostra en els seus discs de fusió com, “Són Mediterràneu” (Wea 1992), àlbum que va supondre la seua confirmació com inspirat compositor, ademés d'imaginatiu arreglista, faceta que no solament aplica en èxit a les seues pròpies composicions, sino també en les atrevides versions que interpreta com; Concert d'Aranjuez del mestre Joaquin Rodrigo. Són Mediterràneu va ser guardonat per la revista World Music com un dels 100 millors àlbums de jazz de la década dels 90, i Són Mediterràneu també és el títul d'un bell tema homònim, una peça per la que Ximo Tebar va rebre, merecidamente, el títul de creador del “Són del Mediterràneu” (fusió de jazz i flamenc en aroma mediterràneu). La seua sonoritat mediterrànea també es pot escoltar en discs com; “Aranzazu”, “Anis del Gnom”, “Et Kiero en K”, “Homepage” (Wea 1998) Nominat “Millor Àlbum de Jazz” en els Premis de la Música 1999 i primer disc de jazz espanyol que va sonar en les llistes d'èxits, i “Embrujado” (Omix 2003), la crítica destaca este disc com: “Una obra total i plena. Jazz imaginatiu en genials particularitats”. En la seua faceta més experimental i vanguardista, els seus discs “Eclipse” (Omix 2006) i “Steps” (Omix 2008) han segut valorats com els millors discs de l'any per la revista All About Jazz New York. També “Celebrating Erik Satie” (2009) és un treball experimental basat en la música del genial compositor francés Erik Satie en apanys transgresores en clau de jazz , free-jazz i flamenc contemporàneu el qual va ser gravat en Nova York junt a destacats músics com; Sean Jones, Robin Eubanks, Orrin Evans, Jim Ridl, Boris Kozlov i Donald Edwards.[3]

En 2010 va editar “A Jazzy World Christmas”, el seu primer CD temàtic basat en cançons populars de Nadal de diferents països en clau de world-jazz contemporàneu en colaboracions de grans veus del jazz modern i world music com JD Walter, Mills Griffith, Maria De Medeiros, Ester Andujar i Thais Morell. La crítica internacional destaca el CD com “Una innovadora celebració de la música nadalenca”, “…. Ximo Tebar presenta en este disc el seu punt de vista interétnico de la música tradicional de Nadal, sent una volta més “creatiu i impredictible” tal i com destaca Scott Yanow en All Music Guide. El repertori inclou una selecció de dèu cançons nadalenques versionades en clau de jazz en apanys originals escrits en la seua majoria per Tébar innovant la tradició de la música nadalenca, i enriquint encara més el seu esperit en grans colaboradors de les dos parts de l'atlàntic….” Russ Musto – All About Jazz New York

En 2012 va presentar en Nova York el seu quinzé disc “Jazz Swing and Ballads”, un CD recopilatorio de la seua colecció “Jazz Guitar Trios” junt Lou Donaldson, Joey De Francesco, Dr. Lonnie Smith, Lou Bennett, Idris Muhammad and Billy Brooks. També en 2012 va realisar la direcció artística de la Gala Lladró Jazz Awards en Nova York actuant junt a Dave Samborn, Michel Camilo i Kenny Barron, i posteriorment va viajar a Europa per a actuar en els grans Festivals de Jazz com: Jazzaldía Sant Sebastià, Sant Javier Jazz, Bremmen Jazzahead, etc. En 2013 la Generalitat Valenciana[4] li va encarregar junt a Nacho Mañó, la direcció i producció l'espectàcul “Per Sempre Nino Bravo”, en homenage al cantant valencià més universal, i que es va presentar en varis concerts com; Teatre Principal de Valéncia (2013), o Festival Sagunt a Escena (agost de 2014). També en 2013 entra a formar del cos de professors de jazz del Conservatori Superior de Música de Valéncia “Joaquín Rodrigo”. En 2015 el ple dels Corts Valencianes elegix al guitarriste Ximo Tébar com a nou Conseller del màxim organisme consultiu en matèria cultural del govern de la Comunitat: el Consell Valencià de Cultura (CVC). En 2016, en motiu del 25 aniversari del seu Sò Mediterràneu, Ximo Tebar ha editat un nou treball: “SOLEO” The New Són Mediterràneu Celebrating 25th (Warner). Este treball ha rebut el reconeiximent unànim de la crítica especialisada internacional i ha segut presentat en gira 2016-2017 en èxit de públic i crítica en grans festivals i auditoris com: Vitòria Jazz Festival, Madrit Jazz Festival, Sevilla Jazz Festival, Auditori de Sant Joan (Puerto Rico), Birdland New York (Estats Units), Sant Javier Jazz Festival, Canàries Heineken Jazz Festival, Cordoba Guitar Festival, Istambul Jazz Festival (Turquia), International Guitar Festivalagoa (Portugal), entre molts uns atres… Per a redonejar este aniversari l'editorial Piles [Editorial de Música S. A] va editar ellibre “Ximo Tébar: la guitarra del jazz mediterràneu”, escrit pel músic i Doctor en investigació musical José Pruñonosa, que fa un recorregut per la discografia de Ximo i per eixos vinticinc anys de carrera en la música. En maig de 2018 edita un nou CD titulat “EN ÀNIMA & UNITED” [Warner] basat en recreació peculiars i progressives d'estàndarts de Shorter, Gillespie, Ellington, Desmond, Mingus, Monk. El títul del CD és un joc de paraules inteligent en dos idiomes, i també es referix a dos corts inclosos en l'àlbum: “United” de Wayne Shorter en la colaboració de Jorge Pardo i “En Ànima” de Dizzy Gillespie en la colaboració d'Arturo. O’Farrill en Nova York. “Un nou gir en la carrera del nostre guitarriste més internacional; unint “en cos i en Ànima” una nova fusió que nos du del “són mediterràneu” al Progressive Jazz Mainstream” [José Pruñonosa 15/03/2018]

En decembre de 2019 edita el CD-DVD “A-Free-Kan Jazz Danse Big Band“, el seu primer treball en format big band. Una gran producció interétnica composta per més de trenta músics i ballarins de diversos països i estils (africa, jazz, clàssica, world), en la que Ximo Tebar eixercix de director, compositor i arreglista. “Una vora a la llibertat i a la germandat entre pobles, reflectit en un proyecte per a big band diferent a lo que s'ha fet fins ara que fusiona el jazz en la dansa i percussió africana en una tornada a les raïls del Groove”

En 2020 produïx i promou junt a destacats artistes visuals el proyecte INFINITY ART, que propon una nova forma de coleccionisme d'art modular i interactiu. També en 2020 entra a formar del cos de professors de l'Universitat de Califòrnia UCLA Herb Alpert Musich School. Actualment dirigix el seu sagell discogràfic Omix Records compartint els seus gires, gravacions, produccions discogràfiques, workshops, tallers, seminaris i conferències.

Premis i distincions

- Menció Especial del "III Concurs de la Diputació de Valéncia" (1987)

- Award Best Group "International Jazz Contest in Gecho", 1990.

- Best Group Ministeri de Cultura "Mostra Nacional de Jazz", 1989

- Best Soloist Ministeri de Cultura "Mostra Nacional de Jazz", 1989.

- Best Group Ministeri de Cultura "Mostra Nacional de Jazz", 1990.

- Best Soloist Ministeri de Cultura "Mostra Nacional de Jazz", 1990

- Best Group RTVE "Jazz entre amics" TVE 1. 1991.

- Best Soloist RTVE "Jazz Entre Amics" TVE 1. 1991.

- Premi de la Música "Biennial Young Creators of Mediterranean Europe", 1992.

- Nominat Premis de la Música 1999 (Millor Àlbum de Jazz "HOMEPAGE" Wea-Warner)

- Premis Jazz Promusics 2001 "MILLOR GRUP" (Ximo Tebar Band)

- Premis Jazz Promusics 2001 "MILLOR DISC" (Homepage)

- Premis Jazz Promusics 2002 al "MILLOR GRUP" (Ximo Tebar Band)

- Jazz World Award 2005 granted by RTVV and Generalitat Valenciana

- Official International Association for Jazz Education JAZZ AWARD for Outstanding Service to Jazz Education (New York 2007

Discografia com a líder

  • Ximo Tebar Group "Aranzazu" (1988)
  • Ximo Tebar Group "Anis del Gnom" (1990)
  • Ximo Tebar Group "Live in Russia" (1991)
  • Ximo Tebar The Jazz Guitar Trio, Vol 1 "Hello Mr. Bennett" (WEA 1992)
  • Ximo Tebar Group "Et Kiero en K" (WEA 1991)
  • Ximo Teba "Són Mediterràneu" (WEA 1995)
  • Ximo Tebar The Jazz Guitar Trio, Vol 2 "Baix What" (WEA 1997)
  • Ximo Tebar Band "Homepage" (1998)
  • Ximo Tebar The Jazz Guitar Trio, Vol 3 "Goes Blue" (Omix Records 2001)
  • Ximo Tebar "Embrujado" (Omix Records 2002)
  • Ximo Tebar The Jazz Guitar Trio, Vol 4 "The Champs" (Omix Records 2004)
  • Ximo Tebar "Eclipse" (Omix Records 2006)
  • Ximo Tebar "Steps" (Omix Records 2008)
  • Ximo Tebar "Celebrating Erik Satie" (Omix Records 2009)
  • Ximo Tebar "A Jazzy World Christmas" (Omix Records 2010)
  • Ximo Tebar "Jazz Swing and Ballads" (Omix Records 2012)
  • Ximo Tebar "Soleo" The New Són Mediterraneo Celebrating 25th" (Warner 2016)
  • Ximo Tebar "En Ànima & United" Mainstream Progressive Jazz Standards" (Warner 2018)
  • Ximo Tebar "A-Free-Kan Jazz Danse Big Band" (Omix Records 2019)
  • bandcamp. com/ XIMO TEBAR DISCOGRAPHY - ALL REFERENCES - ÀUDIOS AND CREDITS

Discografia com a productor

Referències

  1. ↑ «diariodeibiza. es/cultura/2017/09/02/ximo-tebar-celebrara-ibiza-25-30050734. html Ximo Tébar celebrarà en Eivissa 25 anys de 'sò mediterràneu'» (en és). Diari d'Eivissa. Consultat el 2022-09-03.
  2. ↑ «elmundo. es/comunidad-valenciana/2018/07/17/5b4d795de2704e01788b4668. html "Ximo Tébar posa sabor de mar als estàndarts"» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2022-09-03.
  3. ↑ «europapress. es/comunitat-valenciana/noticia-cultura-guitarrista-valencià-ximo-tebar-presenta-nueva-york-eclipse-disco-jazz-arriesgado-20070116175732. html Cultura.- El guitarriste valencià Ximo Tebar presenta en Nova York 'Eclipse', un disc de jazz "arriscat"». www. europapress. es. Consultat el 2022-09-03.
  4. ↑ «lavanguardia. com/local/valéncia/20140823/54414294151/sagunt-a-escena-cierra-telon-con-concierto-per-sempre-nino-bravo-40-anys. html Sagunt a Escena tanca teló en concert 'Per sempre Nino Bravo. 40 anys'» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2022-09-03.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ximo_Tebar&oldid=1607081»