Anar al contingut

Wikipedia en alemà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La Wikipedia en alemà és l'edició alemána de la enciclopèdia lliure Wikipedia. Començada en març de 2001, esta versió va alcançar la sifra de 700 000 artículs el 30 de giner de 2008, 800 000 artículs el 6 de setembre de 2008, 1 000 000 d'artículs el 27 de decembre de 2009, 1 500 000 d'artículs el 17 de novembre de 2012, 2 000 000 d'artículs el 20 de novembre de 2016, 2 500 000 d'artículs el 14 de novembre de 2020, 3 000 000 d'artículs el 25 de març de 2025.

Esta versió de l'enciclopèdia conté actualment la sifra de Plantilla:Variables artículs; té Plantilla:Variables usuaris, dels quals Plantilla:Variables són actius. Encara que solament té poc menys de la mitat dels artículs de la Wikipedia en anglés, es tracta de la tercera Wikipedia més gran.

Impacte social

[editar | editar còdic]

En setembre de 2004, la Wikipedia en alemà va ser analisada en una comparativa junt a la Brockhaus Multimèdia i l'edició en alemà de Microsoft Encarta per c't, una respectada revista d'informàtica. En una escala de 0 a 5, la Wikipedia 'va guanyar' en una puntuació total de 3,4.[1]

Unes semanes més vesprada, el semanari Die Zeit va comparar també el contingut de Wikipedia en atres treballs de referència i va aplegar a la conclusió de que Wikipedia tan sol té que "compartir la seua posició de liderage en el camp de les ciències naturals".[2]

En giner de 2005 Google Zeitgeist va anunciar que "Wikipedia" era la 8.ª consulta més buscada en Google.de, situada despuix de tsunami, George Bush, Firefox, Schnappi, Rudolph Moshammer, Saturn i Angelina Jolie. En febrer de 2005 Wikipedia va alcançar la tercera posició, solament per darrere de Firefox i el dia de Sant Valentí.

Característiques pròpies

[editar | editar còdic]

La Wikipedia en alemà i la Wikipedia en espanyol tenen les següents traces similars:

  • Artículs sobre temes clarament rellevants poden ser borrats si es consideren excessivament curts.
  • No conté esbossos de menudes poblacions generats automàticament per bots.
  • El 28 de decembre de 2005 Wikipedia en alemà va decidir deixar de categorizar i marcar esbossos (artículs molt curts), i es va eliminar la categoria d'esbossos (i la seua corresponent plantilla que identificava els artículs com a esbossos).

En canvi, es diferencia en els següents aspectes:

  • En la Wikipedia en alemà la decisió d'expulsar a un wikipedista es pren per votació pública, requerint una majoria de dos terços.
  • Molts artículs polèmics són protegits durant mesos, impedint la seua edició. A 14 de setembre de 2005, hi havia 253 pàgines protegides, front a les poc més d'una dotzena habituals en la versió en espanyol.
  • Les categories són en singular, i descriuen una única característica. Aixina, una escritora francesa no estaria en una categoria «escritores franceses», sino en tres: «escritor», «dòna», i «francés».
  • S'utilisa un sistema especial de marcat d'artículs biogràfics, denominat «Personendaten», que fa molt fàcil el tractament informàtic de senyes sobre biografies, facilitant busques i estadístiques.
  • Existix una pàgina, «Auftragsarbeiten», a on qualsevol pot oferir una recompensa per completar tasques relacionades en Wikipedia.

Wikimedia Deutschland

[editar | editar còdic]

Els wikipedistas alemans varen ser els primers en formar una branca local (chapter) de Wikimedia fora d'Estats Units. Wikimedia Deutschland va ser constituïda com Eingetragener Verein (i. V.) («associació registrada») el 13 de juny de 2004. Esta branca local va organisar vàries presentacions de Wikipedia, entre atres en la fira informàtica Cebit de 2005, la Systems de Munich en 2005 i la Fira del llibre de Leipzig de 2005. És, en diferència, el major dels capítuls locals de Wikimedia a data de 2017. En l'any fiscal 2019 va tindre un presupost aprovat de prop de 19 millons d'euros i tenia més de 70 000 membres (giner de 2019),[3] membresía que en els anys més recents ha anat ascendint ràpidament.[3]

Versions fòra d'Internet

[editar | editar còdic]

Wikipedia en alemà ha segut la pionera en traure versions de la seua enciclopèdia fòra de la web.

CD de novembre de 2004

[editar | editar còdic]

En novembre de 2004, Directmedia Publishing GmbH va començar a distribuir un CD-ROM que contenia la Wikipedia en alemà. Uns 40 000 CD varen ser enviats a clients registrats de Directmedia, per un preu de 3 euros per CD. L'archiu .iso va ser distribuït per mig d'emule i BitTorrent i en decembre, la revista informàtica CHIP va repartir l'archiu en el DVD del seu número mensual. Directmedia va llançar un DVD el 6 d'abril de 2005.

El programa informàtic utilisat per a visualisar i fer busques en l'enciclopèdia, cridat Digibib, va ser desenrollat per la pròpia Directmedia, i funcionava únicament baix Windows i Mac VOS X (posteriorment, també en Linux). Es poden vore algunes captures en [3] i [4]. Els artículs de Wikipedia varen ser convertits a XML per al seu us per Digibib.

Per a generar els continguts del CD, es va fer un bolcat de la Wikipedia que es va copiar a un servidor aparte, a on un equip de setanta wikipedistas varen erejar el material, borrant artículs absurts i violacions de copyright òbvies. Els artículs problemàtics varen ser posats en una llista especial per a la seua posterior revisió. La versió final del CD contenia 132 000 artículs i 1200 imàgens.

Els materials de Wikipedia es varen publicar baix la llicència GFDL, mentres que les versions per a Windows i Mac VOS de Digibib solament podien copiar-se per a us no comercial, a diferència de la de Linux, que va ser distribuïda baix GPL.

CD+DVD d'abril de 2005

[editar | editar còdic]

El 6 d'abril de 2005 Directmedia va publicar una nova versió de Wikipedia, composta per un DVD de 2,7 GB i un CDROM autoarrancable, que contenia una versió de GNU/Linux que incloïa el conegut navegador (browser) Firefox. El CD solament contenia una part de les senyes, i va ser inclós per als usuaris que cariren d'un llector de DVD. El DVD usava Digibib; tot el seu contingut podia ser instalat en disc dur. Ademés, el DVD contenia versions dels artículs en format HTML, Mobipocket i TomeRaider.

Per a esta versió es va desenrollar el sistema de metadatos Personendaten, en la finalitat d'almagasenar certes senyes biogràfiques (nom, data i lloc de naiximent, etc.). L'objectiu era recolzar al sistema de busca del DVD. Per a això, es va agregar esta informació a 35.000 artículs biogràfics de la versió en llínea, recolzant-se en una ferramenta semiautomàtica.


El procés de garbell va ser similar al de la versió en CD. Es va desenrollar en una versió en un servidor aparte durant al voltant d'una semana, involucrant a 33 wikipedistas, que es comunicaven per IRC. Per a previndre la duplicació del treball, els editors anaven protegint els artículs contra modificacions a mida que els anaven revisant; els enllaços a artículs ya protegits es mostraven en vert. Prèviament, s'havien elaborat llistes d'artículs potencialment espameados o vandalizados per mig de consultes SQL. Els artículs inacceptables varen ser borrats directament res més ser detectats. A diferència de la volta anterior, en la que els archius XML definitius havien segut generats des d'HTML, esta volta es va utilisar un script que va convertir directament el còdic wiki al format propi de Digibib. El DVD definitiu contenia 205 000 artículs, cada u dels quals enllaçava a la llista de colaboradors que ho havien elaborat.

Directmedia va vendre 30 000 DVD, a 9.90 euros l'unitat; este preu incloïa un 16 % d'IVA i una donació d'un euro a Wikimedia Deutschland; els costs de producció varen ser d'al voltant de 2 euros. També es podia descarregar gratuïtament una image del DVD.

Despuix de l'èxit de vendes del DVD, Directmedia donó imàgens d'alta resolució de 10 000 pintures de domini públic per al seu us en Wikimedia Commons.

DVD+lliure de decembre de 2005

[editar | editar còdic]

La següent edició de Directmedia va ser en decembre de 2005, consistint en un llibre de 139 pàgines explicant Wikipedia, la seua història i les seues polítiques, acompanyat per un DVD de 7.5 GB que contenia 300 000 artículs i 100 000 imàgens. Es va vendre a un preu de 9,90 euros, i abdós poden descarregar-se gratuïtament.

Esta volta l'erejat ya no va ser fet per humans. Es va elaborar una "llista blanca" de wikipedistas de confiança, es varen examinar els últims 10 dies de l'historial de cada artícul, i es va prendre l'última versió editada per un wikipedista en la llista blanca per al DVD. Si no existia tal versió, s'usava l'última versió en més de 10 dies d'antiguetat. Es varen rebujar els artículs marcats per a neteja o borrat.

La série impresa Wikipress

[editar | editar còdic]

Un llibre sobre Wikipedia va ser el primer en la série titulada Wikipress. Cada u d'estos llibres, publicats per la companyia germana de Direcmedia Zenodot, consistia en una colecció d'artículs de Wikipedia sobre un mateix tema, seleccionats i editats per "wikipeditores", que podien rebre #compensació de Directmedia. Actualment es planegen llibres de Wikipress sobre els premis Nobel de la Pau, la Antàrtida, el sistema solar i atres temes.

Cada llibre de Wikipress conté en el seu interior una "targeta d'edició", una targeta postal que els llectors poden enviar per a sugerir modificacions dels continguts del llibre.

Edició impresa

[editar | editar còdic]

L'editorial Zenodot va anunciar en giner de 2006 la seua intenció de publicar Wikipedia en alemà completa en 100 volums de 800 pàgines, escomençant en octubre de 2006 per la lletra A, i continuant en dos volums cada més, fins a acabar en la Z en 2010. El proyecte, el nom provisional del qual va ser WP 1.0, seria recolzat per 25 editors contractats per Zenodot, aixina com un comité científic assessor. Els canvis que es feren als artículs abans de la seua publicació estarien sempre disponibles per a la seua incorporació a la versió en llínea.

En març de 2006, Zenodot va organisar un "dia de la comunitat", per a reunir-se en wikipedistas i discutir el proyecte. En aquell moment ya hi havia alguns grups de wikipedistas millorant artículs entre Aa i Af en temes seleccionats. A finals de març es va anunciar que el proyecte s'havia paralisat, i que no es publicaria cap tom en 2006; açò es va justificar per falta de respal de la comunitat.[4]

  • 12 de maig de 2001: primer artícul cridat Polymerase-Kettenreaktion
  • 24 de giner de 2003: 10 000 artículs.
  • 4 de juliol de 2003: 20 000 artículs.
  • 8 de febrer de 2004: 50 000 artículs.
  • 13 de juny de 2004: 100 000 artículs.
  • 15 de febrer de 2005: 200 000 artículs.
  • 7 d'octubre de 2005: 300 000 artículs.
  • 18 de maig de 2006: 400 000 artículs.
  • 23 de novembre de 2006: 500 000 artículs.
  • 18 de juny de 2007: 600 000 artículs.
  • 30 de giner de 2008: 700 000 artículs.
  • 6 de setembre de 2008: 800 000 artículs.
  • 27 de decembre de 2009: 1 000 000 d'artículs de:Wikipedia:Eine-Million-Artikel-Seite.
  • 17 de novembre de 2012: 1 500 000 artículs
  • 20 de novembre de 2016: 2 000 000 d'artículs.
  • 14 de novembre de 2020: 2 500 000 d'artículs.
  • 25 de març de 2025: 3 000 000 d'artículs.

Polèmiques

[editar | editar còdic]

La prensa plagia a Wikipedia en alemà

[editar | editar còdic]

En març de 2005, la revista política alemana Der Spiegel va publicar un artícul sobre el genocidi de Ruanda en la seua versió en llínea, que va resultar haver segut copiat d'un artícul de Wikipedia. La revista va retirar pronte l'artícul i va demanar perdó per l'incident.[5]

En abril de 2005, la enciclopèdia Brockhaus va publicar un artícul sobre el nou papa Benedicto XVI en la seua versió en llínea, que va resultar ser molt similar al corresponent artícul en Wikipedia. Açò va fer sospitar d'un plagi, i l'artícul va ser prontamente retirat, a pesar de lo que Brockhaus mai va admetre cap culpabilitat.[6]

Violació massiva de drets d'autor (2003-2005)

[editar | editar còdic]

A mitan de novembre de 2005, es va descobrir que un usuari anònim (és dir, no registrat) havia estat introduint centenars d'artículs trets de velles enciclopèdies, publicades en els anys 70 i 80 en Alemània de l'Est, des dels seus començos en decembre de 2003. Els artículs eren principalment sobre temes filosòfics i similars.

Es va realisar un comunicat de prensa, i un gran número d'editors del proyecte varen escomençar a eliminar el material illegal. Esta llabor va ser difícil, ya que les velles enciclopèdies no estaven disponibles en Internet, ni eren fàcils de conseguir a través de llibreries alemanes. Ademés, l'usuari, que solament podia ser identificat per la seua direcció IP, havia utilisat un gran número de direccions IP distintes en les seues edicions. Açò va obligar ademés a actualisar el DVD de Directmedia.[7]

La presunta mort de Bertrand Meyer

[editar | editar còdic]

El 24 de decembre de 2005 un usuari anònim va anunciar en la seua biografia la mort del conegut informàtic Bertrand Meyer, creador del llenguage Eiffel. L'engany va ser descobert cinc dies més vesprada pel Heise News Ticker, sent l'artícul immediatament corregit. La notícia va ser arreplegada per importants mijos de comunicació alemans i suïssos. El propi Meyer va escriure un artícul que retratava positivament a Wikipedia, i concloïa dient: "El sistema va sucumbir a un dels seus potencials punts dèbils, i es va curar ràpidament a sí mateixa. Açò no afecta al conjunt. De la mateixa manera que els rumors sobre mi, els rumors sobre la caiguda de Wikipedia han segut burdamente exagerats".[8]

Nom real de l'usuari Tron

[editar | editar còdic]

En 2006, Wikimedia Deutschland va ser demandada pels pares del fallit hacker alemà Tron. Els pares no volien que el nom real del seu fill fora mencionat públicament, i en decembre de 2005 varen obtindre un manament judicial en Berlín contra la Fundació Wikimedia nortamericana, exigint la retirada del nom de l'hacker de Wikipedia. El nom no va ser retirat. El 19 de juny de 2006 varen obtindre un segon manament judicial, esta volta contra Wikimedia Deutschland, prohibint-los la redirección del domini www.wikipedia.de (baix control de Wikimedia Deutschland) a Wikipedia en alemà (de.wikipedia.org), en tant continuara mencionant el nom del difunt. Wikimedia Deutschland va complir el mandat, reemplaçant la redirección per una nota explicativa, sense mencionar específicament el cas. A pesar d'això, Wikipedia en alemà sempre va estar disponible a través del domini nortamericà de.wikipedia.org.[9] Un dia despuix, Wikimedia Deutschland va conseguir la suspensió del mandat, i va tornar a utilisar el domini. El 9 de febrer, el jujat va invalidar el mandat, dictaminant que ni els drets del difunt ni els de els seus pares es veen afectats per la publicació del nom. L'apelació posterior, resolta el 12 de maig, va fracassar.[10][11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The Longest Now» (en en-us). blogs.law.harvard.edu. Consultat el 23 de febrer de 2018.
  2. «[1]». Consultat el 23 de febrer de 2018 (en de).
  3. 3,0 3,1 Wikimedia. «Wikimedia Deutschland - Gesellschaft zur Förderung Freien Wissens» (en anglés). Fique-Wiki. Consultat el 28 d'abril de 2017.
  4. «Wikipedia wird noch nicht gedruckt» (en de-de). heise online. Consultat el 23 de febrer de 2018.
  5. «German Spiegel Copied Wikipedia» (en en). blogoscoped.com. Consultat el 23 de febrer de 2018.
  6. Wikipedia.Consultat el 23 de febrer de 2018.
  7. Wikipedia.Consultat el 23 de febrer de 2018.
  8. Defense and illustration of Wikipedia, per Bertrand Meyer, giner de 2006.
  9. «Wikipedia.de Shut Down» (en en). blogoscoped.com. Consultat el 23 de febrer de 2018.
  10. «Talle ordena deslligar direcció d'Internet alemana de Wikipedia - Wikinoticias» (en és). és.wikinews.org. Consultat el 23 de febrer de 2018.
  11. «[2]». Consultat el 23 de febrer de 2018 (en de-DE).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons