Wigandia urens
El chichicastle manzo, ortiga de terra calenta o fiberglass plant (Wigandia urens) és una planta selvada de la família Hydrophyllaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta arbustiva erecta de fins a 6 metros d'altura que poden desenrollar tricomas i pèls urticantes en pecíols de 2.5 a 10 cm de llongitut i fulls ovalats de 5.5 a 50 cm de llongitut i de 3.5 a 37 cm d'ample. Les flors desenrollen lòbuls de cáliz de 4 a 15 mm, en coroles anchamente campanuladas els colors de les quals poden diferir entre el púrpura, blava o lila blanquecino d'1.5 a 2.2 cm de llongitut. Té estams units a les coroles en un quarto de la seua llongitut i filaments pilosos d'1.2 a 1.5 cm de llarc en les 3 quartes parts inferiors. Té anteres llaugerament oblongas de 3 a 6 mm.[1][2][3][4]
Existix una varietat d'insectes herbívors associats, entre els que es troben el chapulín de milpa, grill cridaner, grills d'arbre, pulgón vert de durazno, arna chichicastlera, arna muçol de taques blanques, entre uns atres.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es pot trobar en boscs de pi-encino, boscs mesófilos, selva baixa caducifolia i xares xerófilos en altituts des de les 20 fins als 3000 m s. n. m. Es distribuïx en Sinaloa, Durango, Nayarit, Zacatecas, Jalisco, Colima, Aguascalientes, Guanajuato, Sant Luis Potosí, Michoacán, Querétaro, Hidalgo, Estat de Mèxic, Ciutat de Mèxic, Tlaxcala, Morelos, Guerrero, Pobla, Veracruz, Oaxaca, Chiapas, tot Centroamérica fins a Colòmbia i Veneçola. S'han trobat #espècimen en Austràlia i Àfrica, considerant-se també com una espècie invasora en la zona occidental del Himalaya en la regió d'Uttarakhand en L'Índia.[2][3][5]
Usos
[editar | editar còdic]Sol tindre usos ornamentals, aixina com ceremoniales i religiosos. S'utilisa també com a remei per a tractar #afectació per #sífilis, reumatisme i insomni.[3][1] També s'ha demostrat que els extractes de metanol tenen capacitats antiinflamatorias, sent comparables en el naproxeno.[6]
S'han conseguit aïllar 3 derivats fenòlics que han demostrat activitat en el receptor de Quimiocina CCR5, per lo que estos tres derivats podrien ser un potencial preventiu contra el VIH.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Calderón de Rzedowski, Graciela (2001). [1], 2° edició, Institut d'Ecologia A.C., pp. 601-602. ISBN 978-607-7607-36-6.
- ↑ 2,0 2,1 (1979).«Hydrophyllaceae».Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursios Biòtics.Xalapa, Mèxic:(5)
- 31-37.Consultat el 15 de giner de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Wigandia urens (Ruiz & Pavón) Kunth». Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. Consultat el 2024-01-15.
- ↑ 4,0 4,1 (1994).«WIGANDIA URENS (HYDROPHYLLACEAE): UN MOSAIC DE RECURSOSPARA ELS SEUS INSECTES HERBIVOROS».Acta botànica mexicana.Institut d'Ecologia A.C..Pátzcuaro, Mèxic:28
- 29-39.Consultat el 15 de giner de 2024.
- ↑ (2023).«Wigandia urens (Ruiz & Pav.) Kunth: a new emergent invasive alien species in the Western Himalaya».International Journal of Environmental Studies.80(5)
- 1259-1272.doi:10.1080/00207233.2023.2194157.Consultat el 15 de giner de 2024.
- ↑ «Anti-inflammatory activity of Wigandia urens and Acalypha alopecuroides».African Journal of Biotechnology.8(21)
- 5901-5905.ISSN 1684-5315.Consultat el 15 de giner de 2024.
- ↑ (2003).«Phenolic derivatives from Wigandia urens with weak activity against the chemokine receptor CCR5».Phytochemistry.64(5)
- 987-990.Consultat el 15 de giner de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wigandia urens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.