Widdringtonia schwarzii
Widdringtonia schwarzii (Marloth) Mast. (ciprer de Willowmore o cedre de Willowmore) és una espècie de Widdringtonia nativa de Suràfrica, a on és endèmica en Baviaanskloof i les montanyes Kouga a l'oest de Port Elizabeth en la Província Oriental de la Veta; creix en ales rocoses i riscs a 600-1200 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Està amenaçada per la destrucció d'hàbitat, particularment pels incendis forestals.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre perennifolio de tamany mijà que creix a 20-25 m (antigament es coneixia que creixia 40 m) d'altura. Les fulls semblen escamas, d'1,5 mm de llarc i 1 mm d'ample en ulls menuts, de fins a 10 mm de llarc en els ulls de fort creiximent, i dispostes en parells decusados oposts. Els cons són globosos a rectangulars, de 2-3 cm de llarc, en quatre escamas. Està estretament relacionat en Widdringtonia cedarbergensis de la Província Occidental de la Veta, sent més fàcilment diferenciat per les seues llavors més grans en una curta ala de llavor.[1]
Anteriorment era en freqüència cridat "cedre de Willowmore" pero ha segut renombrado ciprer de Willowmore per a reflectir les seues relacions botàniques.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Widdringtonia schwarzii va ser descrita per (Marloth) Mast. i publicat en Journal of the Linnean Society, Botany 37: 269. 1905.[4]
Widdringtonia: nom genèric que va ser donat pel botànic austriaco Stephan Ladislaus Endlicher per a honrar al comandant britànic Samuel Edward Cook, àlies Widdrington (1787-1856), expert en boscs de coníferas espanyoles. En 1842 Widdrington va publicar l'últim d'una série de tres artículs sobre les espècies de Pinus i Abies, mentres que en el ínterin Endlicher buscant un nom per al gènero; de fet, dos noms proposts per ell, abans havien segut adoptats oficialment per a atres dos espècies. Endlicher no va perdre l'humor i va propondre el nom de Widdrington, que acabava de canviar el seu propi nom (de Cook, nom baix el que havia publicat els seus dos primers treballs en 1839, pel de Widdrington en 1840).[5]
schwarzii epítet otorgat és en honor a Friedrich Schwarz, coleccioniste de cactus del sigle XX.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
- ↑ Hilton-Taylor, C. et al. 1998. Widdringtonia schwarzii. Consultat el 10 de juliol de 2007.
- ↑ University of the Witwatersrand: Recommended English names for trees of Southern Africa.
- ↑ «Widdringtonia schwarzii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 d'abril de 2014.
- ↑ Conifers of the world: the complete reference. Parell James I. Eckenwalder. Ed. Timber Press, Oregon, 2009, pp. 627-630. Première édition en 1949. ISBN 978-0-88192-974-4.
- ↑ Widdringtonia_schwarzii [1] archivat en Wayback Machine. sur li site de l'Institut National de la Biodiversité en Afrique du Sud (South African National Biodiversity Institute).
- ↑ Widdringtonia schwarzii en The Plant List/
- ↑ «Widdringtonia schwarzii». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 14 d'abril de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Widdringtonia schwarzii». Plantz Afrika. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2012. Consultat el 4 de març de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Widdringtonia schwarzii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.