Wetware

Wetware és un tecnicisme obtingut de l'idea relacionada en la computació del hardware o el software, pero aplicada a formes de vida biològiques. El prefix "wet" és una referència a l'aigua trobada en criatures vivents. Wetware és usat per a descriure elements equivalents a l'hardware i software trobats en una persona, referint-se al Sistema Nerviós Central i a la ment humana. El terme wetware s'usa tant en treballs de ficció com en publicacions acadèmiques.

El component hardware del wetware s'encarrega de les propietats bioeléctricas i bioquímicas del Sistema Nerviós Central, específicament del cervell. Si la seqüència d'impulsos viajant a través de vàries neurones es pensen simbòlicament com a software, llavors les neurones físiques serien el hardware. L'interacció amalgamada d'este software i hardware es manifesta a través de conexions físiques contínues canviants i químiques, i influències elèctriques que es esparcen per tot el cos. El procés en el qual la ment i el cervell interactuen per a produir el conjunt d'experiències que definim com autoconciencia seguixen sent una interrogant.

Orige

Encara que la seua definició exacta ha canviat en el temps, el terme Wetware i la seua referència fonamental a "la ment física" ha estat present des d'a mitan de 1950. Majorment usat relativament en artículs i papers obscurs, no va ser fins a l'apogeu del cyberpunk, que el terme va trobar àmplia adopció. Entre estos primer usos del terme en la cultura popular es trobava la novela de 1987 Vacuum Flowers per Michael Swanwick, com també varis llibres de la mane de Rudy Rucker, un dels quals va titular "Wetware". "...tots els centelleigs/centellejos, gusts i enredos, tot són patrons de estímul/resposta - tot el softweare bio-cibernètic de la ment." Rucker no va utilisar la paraula per a simplement referir-se al cervell, ni en el sentit de recursos-humans dels empleats. Ell usava wetware per a referir-se a les senyes trobades en qualsevol sistema biològic, anàlec, potser al firmware que és trobat en un chip ROM. En el sentit de Rucker, una llavor, un esgall de planta, un embrió, o un virus biològic, tots eren wetware. El ADN, el sistema immunològic, i l'arquitectura neuronal evolucionada del cervell, són més eixemples de wetware en este sentit. Rucker descriu la seua concepció d'en un compendio de 1992 "The Mondo 21000 User's Guide to the New Edge", el qual cita en una entrada de blog del 2007. També, a principis del cyber-guro Arthur Kroker usa el terme en el seu 'RU wetware?', un text en la seua pàgina web "ctheory" en 1993.

En el terme conseguint tracció en publicacions que varen marcar tendències, es va convertir en una paraula de moda en la década de 1990. En 1991, el teòric de mijos holandés Geert Lovink va organisar la 'Convenció Wetware' en Ámsterdam, els Països Baixos, el qual se suponia que anava a ser un antídot als experiments "fòra del cos" portats a terme en laboratoris d'alta tecnologia, tals com a experiments en Realitat Virtual.

Timothy Leary, en un apèndix de Info-Psicologia; originalment escrit en 1975-76 i publicat en 1989, va utilisar el terme "wetware", escrivint que "neurotransmisores psicodèlics eren la nova tecnologia de moda per a l'arrancada en marcha del 'wetware' del cervell". Una atra referència comuna és el dit " Wetware té 7 més o menys 2 registres temporals". L'alusió numèrica és un clàssic artícul de 1957 per George A. Miller, el màgic número 7 més o menys dos: alguns llímits en la nostra capacitat per a processar l'informació, publicat en Psychological Review en març de 1956, Volum 63, número 2, pàgines 81-97.