Wegener (cràter marcianà)
Wegener és un cràter d'impacte en l'àrea més al surest del quadràngul Argyre de Mart, ubicat en les coordenades 64.6° de latitut sur i 4.0° de llongitut oest. Wegener també està al noroest del Sisyphi Planum. Medix aproximadament 68.5 quilómetros de diàmetro i va ser nomenat en honor del geofísico alemà Alfred Wegener (1880-1930). La denominació va ser aprovada per la Unió Astronòmica Internacional en 1973.[1]
Entre els cràters pròxims s'inclouen Sarh, situat a l'oest, i Lyell situat al suroest, un cràter situat en la regió polar meridional. A unes decenes de quilómetros a l'est es localisa el meridiano zero Marcià.
Descripció
[editar | editar còdic]En el noreste, el cràter és menys escarpado que atres zones del contorn. Posseïx un pico central casi sobre el punt mig de l'impacte. El perímetro de Wegener es troba a uns 15 km del quadràngul Mare Australe, en la Regió Polar Sur de Mart.
És habitual l'aparició de taques obscures en les dunes, especialment en les latitut més altes de Mart. En estos punts, els grans minerals poden estar coberts en una prima capa d'aigua que contribuïx al desgast químic dels minerals, ajudant a hipotètics organismes marcianans a sobreviure. Els estudis han demostrat que estes películes primes d'aigua podrien estar presents en determinades zones del planeta durant 38 sols (dies marcianans) en els periodos més càlits del dia.[2][3]
A voltes es formen géiseres prop de les taques. En ocasions es formen géiseres de CO2 prop d'estos llocs. Tenen dos característiques principals: dunes en punts obscurs; i canals ramificados la forma dels quals recorda a la d'una aranya. Apareixen a principis de la primavera marcianana, sobre els camps de dunes coberts en diòxit de carbono congelat (CO2 o 'gèl sec'), principalment en els punts alts i en els talussos de les dunes; al començament de l'hivern desapareixen. La forma d'estos punts obscurs és generalment redonejada, i en les pendents és normalment ovalada.[4][5]
En el sol més fort de la primavera en certes regions, les chorrada de gas diòxit de carbono alcen grans cantitats de pols obscura en l'aire. Esta pols obscura aumenta l'absorció de la llum i fa que la temperatura aumente, permetent que l'aigua puga existir per periodos curts.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Gazetteer of Planetary Nomenclature | Wegener». usgs.gov. International Astronomical Union. Consultat el 4 de març de 2015.
- ↑ Zent, A.P., Haver-li, R.M., Howard, C.H., Jakosky, B.M., 1993. A coupled subsurface boundary layer model of water on Mars. J. Geophys. Res. 98, 3319–3337.
- ↑ Mohlmann, D., 2004. Water in the upper martian surface at mid- and low-latitut: Presence, state, and consequences. Icarus 168, 318–323.
- ↑ Llunar and Planetary Science XXXVI.Consultat el 24 de novembre de 2008.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAndras - ↑ Kereszturi , A., , E. Rivera-Valentin. 2012. Locations of thin liquid water layers on present-day Mars. Icarus: 221, 289–295.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wegener (cráter marciano)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.