Vulnerabilitat sísmica
- Artícul principal → Ingenieria Antisísmica.
La vulnerabilitat sísmica d'una edificació és una magnitut que permet quantificar el tipo de dany estructural, el modo de fallo i la capacitat resistent d'una estructura baix unes condicions provables de sisme.
La vulnerabilitat sísmica quantifica la provabilitat de que un edifici resulte danyat per un event sísmic per les seues característiques: tipologia estructural, material estructural, altura o número de plantes, any de construcció, etc.[1] El perill sísmic és la magnitut que quantifica el risc per la zona geogràfica sobre la qual s'emplaça l'edifici. Tant la vulnerabilitat sísmica d'un edifici, com el perill sísmic associat al seu emplaçament, aixina com el dany sísmic potencial, contribuïxen a quantificar el risc sísmic associat a un conjunt.
D'esta manera, dos edificis idèntics en les seues característiques físiques presentaran una vulnerabilitat sísmica equivalent, pero un perill sísmic que dependrà d'acort al lloc de l'emplaçament.
La vulnerabilitat sísmica és l'àrea de treball de l'ingenieria sísmica l'objectiu de la qual és reduir el risc sísmic tenint en conte els costs i els principis de l'ingenieria estructural.
El procediment actual per a determinar la vulnerabilitat sísmica d'un edifici partix de l'estudi de la seua curva de capacitat per mig d'un anàlisis "pushover" que consistix en aplicar una força estàtica de valor creixent de manera que s'obté una curva que relaciona la força en el desplaçament. A partir de dita curva i per mig d'un anàlisis estadístic s'obté el seu curva de fragilitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Earthquake Spectra.39(3)
- 1380–1409.ISSN 8755-2930.Consultat el 2024-02-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vulnerabilidad sísmica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.