Anar al contingut

Von Kármán (cràter marcianà)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:VonKarmanMartianCrater.jpg
Von Kármán (cràter marcianà)
Archiu:Wikivankarmanndefrostingdunes.jpg
Dunes descongelándose en Von Kármán (image CTX del Mars Reconnaissance Orbiter). En les zones obscures el gèl ya ha desaparegut. La fotografia està presa durant la primavera marcianana.

Von Kármán és un cràter d'impacte del suroest del quadràngul Argyre de Mart, localisat en les coordenades 64.6°Sur de latitut i 58.5° Oest de llongitut. Té 90.0 km de diàmetro i deu el seu nom (aprovat per la UAI en 1973) al científic hongarés nacionalisat nortamericà Theodore von Kármán.[1][2]

Atres cràters propencs destacats són Phillips a l'est, Du Toit a l'este-surest, Schmidt al suroest; i a l'oest- noroest es localisa Fontana, a poc més de mig camí sobre l'ubicació d'Argyre Rupes, una cresta elevada .

Descripció

[editar | editar còdic]

A l'oest del punt mig del cràter apareix una menuda montanya central en dos cims, en un cràter minúscul just en el centre. Un cràter menut està unit al brocal occidental, i part del brocal occidental se situa dins del quadràngul Thaumasia.

Cràter Von Kármán, fotografia de la cambra CTX a bordo del Mars Reconnaissance Orbiter.
Centre del cràter (El nort, cap a l'esquerra de la fotografia).

Von Kármán conté un gran camp de dunes, a on es produïxen fenomens geològics lligats als cicles de congelació i descongelación del terreny. Normalment, les dunes són molt obscures perque contenen arena basáltica formada a partir de roques volcàniques també obscures. Aixina i tot, en l'hivern apareixen cobertes per les gelades. Les imàgens de l'artícul mostren la gelada desapareixent. Estos punts obscurs també són característics de dunes situades en latitut més altes de Mart.

En ocasions es formen géiseres de CO2 prop d'estos llocs. Tenen dos característiques principals: dunes en punts obscurs; i canals ramificados la forma dels quals recorda a la d'una aranya. Apareixen a principis de la primavera marcianana, sobre els camps de dunes coberts en diòxit de carbono congelat (CO2 o 'gèl sec'), principalment en els punts alts i en els talussos de les dunes; al començament de l'hivern desapareixen. La forma d'estos punts obscurs és generalment redonejada, i en les pendents és normalment ovalada.[3][4]

En estes zones els grans minerals poden estar coberts per una película prima d'aigua que pot provocar l'alteració química dels minerals, contribuint a l'hipotètica supervivència d'organismes marcianans. Estudis realisats a l'efecte han demostrat que poden existir películes primes d'aigua en certes époques i llocs de Mart. En alguns punts obscurs, les capes primes d'aigua líquida podrien formar-se a lo llarc de 38 sols (dies marcianans), coincidint en els periodos més càlits del dia.[5][6]


En el sol més fort de primavera en certes regions, es formen fumarolas de diòxit de carbono que proyecten pols obscura en l'aire. Esta pols obscura aumenta l'absorció de llum i causa que aumente la temperatura del terreny, facilitant que l'aigua puga existir en fase líquida durant periodos curts.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Gazetteer of Planetary Nomenclature | Von Kármán». usgs.gov. International Astronomical Union. Consultat el 4 de març de 2015.
  2. http://www.google.com/mars/
  3. Llunar and Planetary Science XXXVI.Consultat el 24 de novembre de 2008.
  4. Conferència: USRA.edu
  5. Zent, A.P., Haver-li, R.M., Howard, C.H., Jakosky, B.M., 1993. A coupled subsurface boundary layer model of water on Mars. J. Geophys. Res. 98, 3319–3337.
  6. Mohlmann, D., 2004. Water in the upper martian surface at mid- and low-latitut: Presence, state, and consequences. Icarus 168, 318–323.
  7. Kereszturi, A., E. Rivera-Valentin. 2012. Locations of thin liquid water layers on present-day Mars. Icarus: 221, 289–295.