Volcans de fanc d'Azerbaiyan
Volcans de fanc són emanació de gas que formen un con i cràter de no gran altura del que emana una argila hidratada que sol formar estanys burbujeantes. En el món hi ha al voltant de 700 volcans de fanc i s'estima que uns 300 estan en les afores del mar Caspio, en les Reserves de Azerbaiyan.[1][2][3] Els volcans de fanc d'Azerbaiyan tenen argila molt hidratada per lo que l'altura del con no és molt elevada, d'a penes uns pocs metros. En canvi, si el fanc és poc hidratado, els cons volcànics poden alcançar varis metros. Químicament, el fanc volcànic està compost en la seua majoria de sílice i com la solució de fanc no conté substàncies tòxiques rellevants, és comuna vore turistes i locals prenent banys terapèutics en els cràters d'estos volcans.[4] Azerbaiyan manté el primer lloc en el món pel número de volcans de fanc.[5] L'àrea total dels volcans de fanc en Azerbaiyan és de 16000 quilómetros quadrats. El territori dels volcans de fanc és la península de Apsherón, planura de Kuryan Inferior, archipèlec de Bakú i frontera en Geòrgia.[6] En Azerbaiyan els volcans es formen per una mescla d'aigua calenta i sediment fins que exhalan llentament d'un clot profunt en el terreny. Les erupció tenen una temperatura de 2-3 °C sobre la temperatura ambiental.
Les Reserves
[editar | editar còdic]En 2001 es va establir Reserva Natural de l'Estat del grup de volcans de fanc de Bakú i Península de Absheron. Per l'aspecte natural i la característica geològica,a els 23 volcans de fanc han donat l'estatut del monument natural. En la finalitat d'organisar una protecció fiable d'estos volcans, en la participació d'especialistes de Ministeri de Mig ambient i Recursos Naturals de l'Acadèmia Nacional de Ciències, ha segut establit El Consell de Coordinació de la Ciència de volcans de fanc .
La reserva Estatal de Gobustán
[editar | editar còdic]La Reserva Estatal de Gobustan es troba a més de 60 quilómetros al sur occident de Bakú. En 1966 la regió Gobustán va ser declarada com un monument històric nacional de Azerbaiyan en un intent de conservar les antigues talles, volcans de fanc[7] i pedres de gas en la regió. I en el mateix any va ser establit el Parc Nacional de Gobustán.[8] En 2007 el Parc Nacional de Gobustán va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.[9]
Galeria
[editar | editar còdic]_Pal%C3%A7%C4%B1q_Vulkanlar%C4%B1,_Qobustan_041.jpg)
_pal%C3%A7%C4%B1q_vulkanlar%C4%B1,_qobustan_033.JPG)
_Pal%C3%A7%C4%B1q_Vulkanlar%C4%B1,_Qobustan_040.jpg)
_pal%C3%A7%C4%B1q_vulkanlar%C4%B1,_qobustan_039.jpg)
Els volcans
[editar | editar còdic]Alguns dels volcans en esta zona han creat illes, tant permanents com a temporals, ademés dels bancs submarins. Entre els volcans de fanc més grans del món estan Boyuk Khanizadagh i Turaghai, que es troben en Azerbaiyan.[2][10]
Volcans de fanc, coneguts entre la població local com el Pil-pile, esguiten el paisage; estos volcans varen conéixer erupció esporàdiques en els temps antics que varen donar lloc a l'emissió de millons de tonellades de terra i mils de millons de metros cúbics de gasos combustibles.[11]
En el mar Caspio hi ha més de 140 volcans submarins. 8 illes d'Archipèlec Bakú són volcans de fanc per orige.
Més o menys, cada 20 anys, un dels volcans de fanc d'Azerbaiyan s'encendrà profundament baix de la superfície i crearà una explosió massiva. Generalment els no són perillosos per a les persones, ya que estan llunt de la majoria dels centres de les ciutats. Des de l'any 1810 en 50 volcans, que estan situades en el territori d'Azerbaiyan han ocorregut al voltant de 200 erupció. L'erupció dels volcans de fanc casi sempre està acompanyada dels explosions fortes i sorolls subterràneus.
En el 2001, un dels volcans de sobte va escomençar a botar llamaradas que varen alcançar fins als quinze metros.[12]
El 5 de setembre de 2004, el major volcà de fanc en el territori d'Azerbaiyan es va afegir al Lliure Guinness dels récorts.[13]
El 13 d'octubre de 2014 el volcà de fanc Keleki va fer erupció hui en el suburbi de Binagadi, Bakú. El volcà va generar columnes de massa volcànica de fins a 200 metros d'alt.[14] L'erupció va ser acompanyada d'una forta explosió.
El 6 de febrer de 2017 un volcà de fanc ha entrat en erupció en un suburbi de Bakú.
Galeria
[editar | editar còdic]-
"Kanizadagh"
-
"Garadagh" -
"Bahar" -
"Goturdagh" -
"Shongar"
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Erupció d'un volcà de fanc en Azerbaiyan» (en és-és). www.alertatierra.com. Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2018. Consultat el 11 de giner de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 11 de giner de 2018 (en és-ES).
- ↑ «[2]». Consultat el 11 de giner de 2018 (en és-ES).
- ↑ «[3]». Consultat el 11 de giner de 2018 (en és-ES).
- ↑ «Gobustan and Mud Volcano Tour - Baku | FREETOUR.com». Freetour. Consultat el 11 de giner de 2018.
- ↑ «Azərbaycan :: Baş səhifə» (en az). azerbaijans.com. Consultat el 11 de giner de 2018.
- ↑ «[4]». Consultat el 11 de giner de 2018 (en és-ES).
- ↑ «[5]». Consultat el 11 de giner de 2018 (en és-ES).
- ↑ «Centre del Patrimoni Mundial -» (en és). whc.unesco.org. Consultat el 11 de giner de 2018.
- ↑ «Volcans de Fanc » VOLCANPEDIA» (en és-es). www.volcanpedia.com. Consultat el 11 de giner de 2018.
- ↑ «Azerbaiyan | Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura» (en és). www.unesco.org. Consultat el 11 de giner de 2018.
- ↑ «[6]». Consultat el 11 de giner de 2018 (en és-US).
- ↑ «[7]». Consultat el 11 de giner de 2018 (en en-GB).
- ↑ «News.Az - Volcano eruption in Baku». news.az. Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2018. Consultat el 11 de giner de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcanes de lodo de Azerbaiyán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.