Volcà de Sant Vicente

Archiu:San vicente els.jpg

Volcà de Sant Vicente

El volcà de Sant Vicente o Chichontepec està ubicat en els municipis de Guadalupe i Tepetitán en el departament de Sant Vicente; i Zacatecoluca i Sant Joan Nonualco en el departament de la Pau en El Salvador. Es localisa aproximadament a 60 quilómetros a l'est de la ciutat capital Sant Salvador. És el segon volcà de més altura d'este país. La matinada del 8 de novembre de 2009 una forta pluja del huracà Anada que va durar cinc hores va saturar la terra en les faldes del volcà de Sant Vicente, lo que va provocar el deslave que va acabar en les vides de 92 persones, aproximadament, en els districtes de Guadalupe, Tepetitán i Verapaz.

Consta de dos elevació: la més alta de 2.173 m s. n. m. en una depressió en mig, reminiscència de lo que va anar un cràter; l'atra, de 2.083 m s. n. m., que té forma de con en un cràter obert cap a l'est. En la base del volcà, en el seu costat nort, que li correspon al departament de Sant Vicente, s'ubiquen manantiales d'aigües termals coneguts com "els infiernillos d'Aigua Agre", els quals emanen forts vapors, i fum sulfúric; més cap al nort del volcà s'estén el Valle de Jiboa, una de les zones més riques de cultiu en este país, particularment la producció de la canya de sucre i el seu famós festival de la panela. D'este volcà es desconeix alguna erupció.

Toponímia

Este volcà és conegut també en el supòsit nomene aborigen Náhuatl de Chichontepec o Chichontepeque, que significaria Cerro de les dos tetas. No obstant, l'historiador Jorge Lardé i Larín assevera que tal denominació va ser un «invent» del coronel i llicenciat Manuel Fernández en la seua obra Bosqueig físic, polític i històric de la República del Salvador de 1869. Al contrari, en el XVI va ser conegut com Iztepec o Iztepeque (montanya de obsidiana), i a principis de el XVII, com Zacatecoluca; sent en el XVIII, molt provablement, que va adquirir l'apelatiu de Sant Vicente.

Història

En els temps de la Amèrica precolombina, els habitants pipiles nahuas i nonualcos visitaven el volcà per a practicar la caça com també la recolecció, especialment de la pedra volcànica d'obsidiana per a l'elaboració de ferramentes. El volcà ha estat cobert per un immens bosc a on s'ha conservat diverses espècies de la fauna i flora, aixina com diversos naiximent d'aigua.

Durant els sigles XVII i XVIII per la poca població existent en la regió, gran part d'estos sigles el volcà es va mantindre intacte de qualsevol activitat humana i poques voltes era explorat. A partir de el XIX, diversos inversionistes i famílies varen escomençar a comprar terres en les faldes del volcà i algunes àrees altes per a la producció i collita del café, sent una zona de gran producció fins a gran part de el XX. Durant els anys 70 i al començ de la guerra civil salvadorenya, molts pobladors de les faldes del volcà i afores varen ser motivats per cures creents de la teologia de la lliberació, i organisats per Felipe Penya per a ser membres de la primera guerrilla salvadorenya, les FPL; liderats des dels anys 70 per Salvador Cayetano Carpio, el seu fundador.

El volcà va ser utilisat com a part de les seues bases principals durant gran part de la guerra, i va anar durant els anys 80 que marque un canvi per a l'economia de la regió. Els constants sabotages i seqüestres, aixina com els enfrontaments diezmaron l'activitat del café, i un llauger despoblació en les faldes del volcà. Moltes finques i cafetales varen ser abandonats sent absorbits pels boscs, i moltes famílies llauradores es varen desplaçar a atres llocs del país, aixina com la creixent migració cap als Estats Units. En l'actualitat des dels anys 90, moltes persones varen reprendre l'activitat de la sembra del café, pero únicament en menor mida i solament en les faldes del volcà, molts són recolzats pel govern a partir de 2022.