Vocal forta i vocal dèbil

En espanyol, les vocals solen classificar-se en vocals fortes i dèbils (alternativament li les crida obertes i tancades):

• Una vocal forta (també cridada "vocal [fonológicament] oberta"), és una vocal que fonológicament solament pot fer de núcleu silàbic. Fonèticament tenen un grau d'obertura major, en espanyol /a, i, o/ són forts.
• Pel contrari una vocal dèbil (que en espanyol només pot ser "fonèticament una vocal tancada") és una vocal que pot formar diptongos quan és átona i adjacent a una vocal forta. Les vocals dèbils de l'espanyol són /i, o/. La vocal /i/ es pot representar, ademés d'en "i", també en "i", per eixemple en rei. La vocal /o/ també es representa en "ü", per eixemple en pingüí.

Fonètica i fonologia

Note's que des d'un punt de vista estrictament fonètic, les vocals fortes no són sempre obertes, aixina /i/ i /o/ fonèticament són semiabiertas, i la /a/ és una vocal oberta en térmens fonètics. Pero ya que l'espanyol no contrasta el nivell d'obertura de /a/ en el de /i, o/, és pertinent per a simplificar l'us de les regles es poden considerar totes vocals fortes o fonológicament obertes.

Les vocals dèbils /i, o/ tenen alòfons vocàlics [i, o] quan actuen com a núcleu silàbic i alòfons consonàntics [w, j] quan compartixen sílaba en una vocal forta tònica:

aullar [awˈʝ̞aɾ] / sentiran [ojˈɾan] (alòfon consonàntic o semivocàlic)

aúllo [aˈoʝ̞o] / sentir [oˈiɾ] (alòfon vocàlic)

En l'ortografia espanyola, la "o" pot tindre diéresis (¨) i seguix sent dèbil, puix açò solament evita que la lletra "o" siga muda. La lletra "i" pot funcionar com "i" per a formar un diptongo o un triptongo, sempre i quan sone com "i". Per eixemple, la paraula Camagüey se separa en sílabes de la següent forma: ca-ma-güey, formant aixina un triptongo en l'última sílaba.

Vore també

• Foniatria
• Fonètica
• Fonologia