Vila junt a el mar

Vila junt a la mar és el títul d'un grup de quadros d'Arnold Böcklin que varen ser creats durant un periodo de 14 anys.

Vila junt a el mar

Vila junt a la mar, Versió I 1864; Sammlung Schack, Munich.

Vila junt a la mar, Versió II 1865; Sammlung Schack, Munich.

Erro al crear miniatura:

Vila junt a la mar, Versió III 1871–1874; Städel Museum, Fráncfort del Meno.

Erro al crear miniatura:

Vila junt a la mar, Versió IV 1877; Staatsgalerie Stuttgart.

Erro al crear miniatura:

Vila junt a la mar, Versió V 1878; Kunstmuseum Winterthur.

Història

Impressionat per l'esbós de Böcklin d'una vila de reminiscència italianes junt a la mar (presumiblement el quadro que ara s'exhibix en la Neue Pinakothek de Munich), el comte Adolf Friedrich von Schack, mecenes de Böcklin, li va encarregar una pintura a gran escala sobre este tema. Schack va escriure:

...quan vaig visitar Roma en 1864, vaig trobar a Böcklin en un espacioso estudi, que havia llogat junt en Ludwig von Hagn i Franz Lenbach, ocupat dibuixant un gran paisage per a mi. Ya m'havia fascinat l'esbós. Es tracta d'una vila a la vora del mar.

En la seua primera versió, terminada en 1864, Böcklin va experimentar en diversos materials i tècniques. Va cobrir la pintura en cera. La seua intenció era conseguir una lluentor fundente en els colors. No obstant, en acceptar l'obra, el comte Schack va descobrir danys considerables en la pintura i va exigir que Böcklin creara una nova versió utilisant la tècnica de l'oli, d'eficàcia provada. Böcklin va completar esta segona versió un any despuix, en 1865.

Versions

El seu conjunt més conegut junt en la série de L'illa dels morts, el propi Böcklin valorava enormement la composició i va crear un total de cinc variants. Les dos primeres versions es troben en la Colecció Schack de Munich. Una atra versió, terminada entre 1871 i 1874, s'exhibix en la gran Sala Simboliste del departament d'Art Modern del Institut d'Art Städel de Fráncfort del Meno. Una variant terminada en 1877 es troba en la Staatsgalerie Stuttgart, i una atra, terminada en 1878, en el Kunstmuseum Winterthur.

Böcklin va modificar constantment els accents i els estats d'ànim de l'obra en les seues repeticions. Ya en la Versió 1 de Vila junt a la mar, va substituir a la parella en el mur representada en el seu esbós original per una dòna solitària en la plaja, de luto, contemplant la mar en anhel. Böcklin va sugerir que la dòna desconeguda era «provablement l'última descendent d'una antiga família». La paleta de colors també experimenta canvis significatius, que van des de tons d'alt contrast fins a tons pàlits i ombrosos. Estos canvis també revelen el creixent alluntament de Böcklin de la tradició de la pintura romàntica cap a motius més simbòlics i enigmàtics.