Anar al contingut

Vila Lante

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vila Lante
Erro al crear miniatura:
La vila Lante
Erro al crear miniatura:
La vila i els jardins
Erro al crear miniatura:
Jardins de la Vila Lante
Erro al crear miniatura:
Jocs d'aigua

La Vila Lante en Bagnaia, prop de Viterbo, i atribuïda a Giacomo Barozzi dona Vignola)[1] (no hi ha documentació contemporànea) és, en el famós jardí de Bomarzo, una de les més conegudes viles ajardinades del XVI italià. La primera sorpresa per al visitant en aplegar des de la Vila Farnese en Caprarola és l'enorme diferència entre abdós a pesar de compartir l'àrea, periodo, l'estil arquitectònic manierista i possiblement l'autor: hi ha poca o cap similitut.

Encara que li la coneix com "Vila Lante", no va passar a cridar-se aixina fins que la va adquirir Ippolito lante Montefeltro della Rovere, Duc de Bomarzo, en el XVII, quan ya tenia un sigle d'antiguetat. En 2006, com a part del ben serial «Viles de la noblea papal», va ser inclós en la llista Indicativa d'Itàlia, pas previ per a ser declarat Patrimoni de la Humanitat.

Disseny arquitectònic

Les construccions de la plaça mostren, en les seues antigues fronteres, desgastats escuts d'armes de papes i moradures. En traspassar el primer arc es troba la Vila Lante. Esta en realitat es compon de dos cassinos o cases de camp. Abdós cassinos són casi idèntics entre sí pese a que varen ser construïts per diferents propietaris en diferents époques, separats per 30 anys. Cada u dels edificis, de planta rectangular, es compon en planta baixa de rústiques arcades o logias que soporten al pis noble. Cada frontera d'este sol té tres finestres, alternant frontones triangulars i de segment. Cada finestra està dividida per pilastres dobles. Damunt de cada finestra es veu un chicotet va quadrat que insinua una entreplanta. Tot el conjunt està coronat per una torre o llanterna en el centre de la teulada. Estes elaborades llanternes tenen pilastres i finestres, reals i cegades.

Cada u d'estos cassinos o cases de camp va ser construït per un propietari distint. Vila Lante va ser la primera encarregada per la moradura Gianfrancesco Gambara, qui dona el nom al primer dels edificis. Sembla que l'obra va començar en 1566 en el cassino a mà dreta segons s'entra. Es pensa que Gambara va encarregar a Vignola dissenyar el proyecte (la vila és solament atribuïda a Vignola), i va començar el treball i disseny dels jardins pels quals la vila es va fer famosa. El primer cassino i jardí superior varen ser ràpidament completats, pero les obres es varen suspendre llavors i Gambara va morir sense vore-les terminades en 1587. En eixe any va ser succeït en el càrrec d'administrador apostólico de Viterbo pel nebot de 17 anys del papa Sixto V, la moradura Alessandro Peretti vaig donar Monalto. Ell va ser qui va ordenar completar el proyecte de Bagnaia i va construir el segon cassino. L'única diferència notable entre abdós cassinos es troba en les seues fresca: fresca de paisages en el de Gambara i més clàssics en el de Monalto.

Disseny dels jardins

Els jardins de la Vila Lante són el principal motiu pel que esta es va fer famosa, especialment per les seues cascades i fonts. La coreografia visual i armoniosa de l'aigua i la perfecció mecànica del seu fluix sol va ser alcançada per Tommaso Ghinucci, un ingenier hidràulic i arquitecte de Siena. Pese al que el reconegut anticuario i arquitecte Pirro Ligorio va ser també consultat, sembla provable que l'èxit d'estes qualitats referides a l'aigua es deguen a l'experiència de Ghinucci, que va assegurar que l'aigua haja fluït fins als nostres dies.

Entrant des del rútisco arc de la vila, i deixant arrere la seca, polvorienta i populosa plaça, nos trobem immediatament en un nou espai vert, fresca i net. La primera confrontació es produïx en el Quadrato, un parterre quadrat perfecte, conseguit una generació sancera despuix dels primers parterres francesos en el castell de Saint-Germain-en-Laye i Fontainebleau: el contrast entre la plaça del poble darrere de l'escena del nou parterre va deure ser encara més impressionant que hui en dia.

Els cassinos bessons queden a un costat, mentres que els tres costats restants del jardí són tancats per altes bardices cúbiques. En el centre, una bardiça més baixa de planta quadrada és esculpido formant patrons decoratius al voltant de chicotetes fonts i escultures. La principal característica d'este parterre és la seua complexa font i el seu centre, format per quatre conques, separat per camins parapetats, estant els parapetos decorats en chicotetes pinyes de pedra i urnes que creuen l'aigua.

En el cor del complex, una conca central té la célebre Fontana dei Mori per Giambologna.

Notes

  1. ↑ Coffin, David The Vila in the Life of Renaissance Rome, Princeton University Press, 1979, p. 140