Ventifacto

Erro al crear miniatura:

Ventifacto

Els ventifactos són roques que s'han desgastat, picat, gravat, ranurado, o poliment per l'arena impulsada pel vent o pels cristals de gèl. Estos accidents geomorfològics es troben habitualment en ambients àrits, a on hi ha poca vegetació que interferixca en el transport eòlic de partícules, a on es troben en freqüència vents forts, i a on hi ha un constant, pero no marejant, suministrament d'arena.

Els ventifactos puguen desgastar-se fins a aplegar a ser cridaneres escultures naturals. En afloraments de roca aïllats, moderadament alts, es poden formar columnes en forma de bolets de roca quan l'aflorament és erosionat per saltación dels grans d'arena. Açò es deu a que, inclús en vents forts, els grans d'arena no es poden mantindre contínuament en l'aire i les partícules reboten pel sol, i rara volta alcancen més que uns pocs peus sobre la terra. En el temps, el rebot dels grans d'arena pot erosionar les parts baixes d'un ventifacto, mentres una tapa major i més dura modera en certes parts l'erosió. Els resultats poden ser fantàstiques bolets rocosos .

Les pedres individuals, com les que formen el reg o paviment del desert, es troben a sovint en recalats, gravats o superfícies polides a on estos mateixos vents impulsen processos que poc a poc desgasten la roca. Un tipo especial de ventifacto en ambients desérticos o periglacials és el dreikanter (germanisme que significa, «tres cares»), que té una forma piramidal molt característica.

Quan els ventifactos antics es conserven sense desplaçament o alteració, poden servir com a indicadors de paleo-vents. La direcció del vent en el moment de formació del ventifacto serà paralela als recalats o estrías tallades en la roca.