Variació contingent negativa

La variació negativa contingent (VNC) és un canvi de potencial [evocat promediado] negatiu llent i de llarga duració que es desenrolla sobre la regió frontocentral del cervell durant l'interval entre dos estímuls, el primer que servix d'avís i el segon que servix d'estímul imperatiu i al que el subjecte deu respondre de forma externa o encoberta.

La VNC comença despuix de l'últim component positiu del potencial evocat corresponent al primer estímul (E1) -entre 200 i 400 milisegons- i termina abruptament en la presentació del segon estímul (E2).

L'amplitut màxima alcançada és superior a la d'atres components dels potencials evocats, aproximadament entre 20 i 40 microvoltios. La duració i topografia depén del lapsus que separa els dos estímuls. Generalment és d'un segon, encara que s'han observat VNC inclús en lapsus entre estímuls de 20 segons.

Arnau Gras, J. (1992). Aplicació de les tècniques de suavisat en la variació negativa contingent (CNV). En Anuari de psicologia / (Issue 55, pp. 37–52). Paidós.