Valmontone

Valmontone és un municipi de 14 297 habitants de la Província de Roma situat sobre un tossal tobosa, a lo llarc de la via Casilina a uns 45 km de la capital. A la ciutat s'aplega també a través de l'autopista (Autostrada A1) eixint a l'eixida homònima i en el tren per la llínea FR6.

Características geográficas

Valmontone sorgix sobre un tossal tobosa, a 303 metros sobre el nivell de la mar, part d'un sistema orogràfic constituït de chicotetes valls i relleus. El territori entra en la conca hidrogràfica de l'Alt Valle del Sacco, de fet el chicotet riu Sacco es troba entre les ciutats de Valmontone i Colleferro, creuat per un pont. El subsol és ademés riquíssim d'aigües i faldes freàtiques, raó per la que Valmontone és la sèu del C.I.R.I. (centre d'investigació, previsió, prevenció i control dels riscs hidrogeológicos). El panorama, gràcies a la presència del riu Sacco i de les numeroses fonts, és ric de vegetació.

No obstant el seu 303 metros per damunt del nivell de la mar facen que Valmontone es considere “baix tossal”, el clima es veu molt afectat per la presència de les estretes valls que rodegen la ciutat i que, encanalando l'aire de la mar, fan que això siga casi de tipo oceànic, fret i humit en hivern en freqüents gelades de matí i calor en estiu en nits humides.

Història

Les orígens de Valmontone no són molt clares: sembla haver segut fundada per Glauco, fill de Minosse, i cridada Labicum pel nom de l'escut que s'usava en batalla. Successivament va ser colónia dels albanos i molt a sovint en guerra contra Roma, que en aquells temps escomençava la seua expansió. Segons algunes fonts, la presència de la ciutat de Labicum en l'antic territori valmontonese seria avalorada per l'existència de ruïnes, visibles fins al XVIII. En tot cas, la presència de llogarets de l'época romana és en fet provat per les numeroses troballes trobades: des de taules de marbre en inscripcions en llatí a dos sarcòfecs d'época imperial. Ademés durant les obres de la TAV (alta velocitat) es varen trobar una chicoteta estació termal una vila rústica, un llogaret de carboneros i uns forns per a la cocció de rajoles. En particular les termes, en l'anexa estació postal es trobarien a lo llarc de l'antiga via Labicana, en el lloc que en els antics mapes s'indicava com Ad Bivium: en la zona és possible visitar les ruïnes de l'iglésia de Sant Hilario i les catacumbes paleocristianas.

Labicum va ser destruïda cap al final de l'Imperi Romà, llavors va ser reconstruïda en el lloc actual com un castrum, una ciutadella fortificada, a voltes indicat com Castrum Lateranensis, en quant provablement patrimoni de l'iglésia: ya en el VIII provablement alguns Benedictinos havien fundat el convent de Colle Sant'Angelo.

El nom "Vallis Montonis" va aparéixer per primera volta en un document del 1139, en el significat de "vall dominada per una montanya" o, segons uns atres, "vall dominada pel Montone", és dir un chicotet tossal a on sorgix el caixco antic, rodejada per dos valls: per un costat a on passa la Casilina i per l'atre la vall del Prato della Madonna.

En 1208 el papa Innocenzo III de la família dels Conti va adquirir la terra de Valmontone i va deixar la seua administració al seu germà Riccardo, comte de Sora. En este florido periodo Valmontone va ser meta buscada per importants personages de l'época reis i pontífexos, com Carlo VIII de França o Urbano VI. Successivament (primera mitat de el '500) aliances equivocades varen dur a Valmontone a la desgràcia, sent saquejada per l'eixèrcit del papa Paolo IV primer, i per les tropes de Marcantonio Colonna despuix. En el 1527 va ser saquejat pels lanzichenecchi: en un d'estos assalts, els archius de la ciutat es varen cremar, d'ací la falta d'informació sobre l'història antiga de Valmontone.

En el 1634 Valmontone va ser adquirida per la Casa del príncip Camillo Pamphilj, nebot del papa Innocenzo X. En este periodo Valmontone va ser duta al seu màxim esplendor artístic i monumental, seguint els plans del Príncip, que volia realisar una espècie d'utòpica ciutat ideal, la Città Pamphilia. El papa Innocenzo X va assistir al naiximent d'este proyecte en 1662, a Valmontone per a vore el palazzo Doria que en aquells anys s'estava construint i percnotó en el primer pis. En el XVIII, els Pamphilj estava en perill d'extinguir-se, aixina que, en un matrimoni ad hoc, la família es va fusionar en els Doria-Landi, format els Doria-Landi-Pamphilj. En 1843 el pontífex Gregorio XVI, durant si viage epistolar cap a Anagni, va visitar la Collegiata i va donar a Valmontone el títul de "Città".

La Segunda Guerra Mundial va vore Valmontone en el centre de sanguinosos events. Els Aliados varen atacar una i una atra volta la ciutat en l'artilleria i en bombardejos aéreus, en l'intenció de tirar a l'eixèrcit alemà que es trobava en el seu interior. Valmontone va ser greument afectada: el 80% dels seus edificis varen ser destruïts i els que quedaven en peu varen resultar molt danyats. Pels danys sofrits i el valor demostrat, al final de la Segunda Guerra Mundial a la ciutat li va ser otorgada la "medaglia d'argento al valore".

Hui Valmontone és una ciutat conectada en importants organismes internacionals, ademés de ser "Comune d'Europa", estant hermanada en la ciutat espanyola de Benifayó.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	0	3128	3376	4010	4370	4911	5944	6705	7440	8283	9091	10 278	11 649	12 244

Font ISTAT

Note

1. Gabriele de Bianchi, Storia vaig donar Valmontone, 1981, p.42

Enllaços externs

• Il palazzo Doria dope i bombardamenti(PDF)
• Terramagica Parco a Tema vaig donar Valmontone