Valle de les Cuevas
Cuevas de Acsibi és un accident geogràfic, distant a 15 km de la localitat de Seclantás dins dels Valls Calchaquíes, en la província de Bota, nort de l'Argentina.
El seu nom Acsibi que en cacán significa "lloc de fòc" es deu als seus colors rojos intensos i a la gran cantitat de rajos que cauen en el lloc en dies de tormenta. S'han trobat pipes antigues fetes de ceràmica molt fina intuint-se que les comunitats de la zona, els Sichas i Malcachiscos, realisaven en el lloc cerimònies i rituals.[1]
La vall, dotat d'una geomorfología única i de gran valor arqueològic a on poden trobar-se pintures rupestres, en formacions de arenisca inèdites (similars a una vés-la derretida) i una gran diversitat de colors que van del gris al roig intens, va ser part del Camí del Inca.
Este gran canó natural, oferix una molt bona ruta per a la realisació de trekking,[2][3][4] a on les parets de les quebrades van canviant de formes fins a tornar-se cada volta més angostes formant túnels i coves.[5]
La conca de Molins, que pel seu cabal acuífero permanent produïx una franja de sols fèrtils en un paisage escarpado i àrit,[6] va ser aprofitat durant l'época prehispánica per la tribu Malcachiscos, que, segons estudis, indiquen un ranc d'ocupació per al lloc d'entre 700 a. C. i el 1500.
La particular geomorfología de la regió i les seues formacions resultants varen aportar una diversitat de roques d'importància per a l'aprofitament de les societats prehispánicas, com per eixemple per a la producció de la alfarería, puntes de fleches, etc. que eren utilisades en tasques domèstiques i quotidianes.
Les comunitats que varen habitar la vall durant els últims sigles d'ocupació prehispánica varen desenrollar una complexa organisació social, política i econòmica dins de la qual l'organisació de la producció lítica va constituir sense dubte partix dels seus interessos.
Eixa tribu Calchaquí va ser una de les que varen encapçalar l'alçament de 1630, lluitant valientemente contra el invasor espanyol.
Hui habiten en el lloc pumas, flames i còndorés, lo que per la fauna de la zona poden vore's en molta facilitat.
En estes coves rojoses úniques, poden observar-se els fas de llum que es colen entre les cavernes per intersticios mínims i els canvis de coloració de les roques mentres alvancen les hores cap a la vesprada fent d'est un lloc propici per a visitar i conéixer.
Accés
[editar | editar còdic]Les coves no posseïxen un fàcil accés ya que no es conta en ruta ni camí consolidat fins al lloc.
A peu, a cavall o només en l'ajuda de vehícul apropiat, pot accedir-se a través del llit sec del Riu Montenieva fins a aplegar a la boca del cañadón, a on nos trobem en grans murs de pedres.[7]
Superada la barrera, s'ingressa a una vall rojosa que combina parets de arenisca i roques de tons intensos (molt semblat al que un pot imaginar en Mart).
Posteriorment, travessat túnels angosts i després de realisar un trekking de 2 h (o 4 km)[8] aproximadament a través d'una picada senyalisada (camí o sendera), deixant arrere els cardones i cortaderas, el canó s'estretix fins a formar estes coves inigualables en les més estranyes formes.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Compartiendoturismo.com - Experiència en les Valls Calchaquies Salteños.
- ↑ Rutes de Trekking - Adreatrips.com
- ↑ Rutes de viage - Expedicions Argentines
- ↑ Tilcara Trekking
- ↑ «Diari La Tercera. 5 llocs sorprenents del Altiplano.». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 7 de maig de 2013.
- ↑ Interseccions en antropologia - El cas de Molins I, vall Calchaquí Central (Bota)
- ↑ Diari Pàgina 12 - Bota. Les coves de Acsibi i l'estany de Brealito. El roig cor salteño
- ↑ «Llocs de viage: cròniques del nort». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 10 de juny de 2012.
- ↑ «“Acsibi & Brealito, Valls Calchaquíes” – www.pagosargentinos.com». Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2012. Consultat el 10 de juny de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valle de Las Cuevas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.