Valentín Fuster

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Valentí Fuster»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Valentín Fuster Carulla
Valentín Fuster (cropped).jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Mege i investigador.
Naiximent: 20 de giner de 1943
Lloc de naiximent: Cardona, Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Valentín Fuster Carulla (Cardona, Barcelona, 20 de giner de 1943), marqués de Fuster, és un investigador, doctor en Medicina i Cirugia i cardiòlec espanyol, radicat en els Estats Units.

Biografia[editar | editar còdic]

Valentí Fuster fill del psiquiatra Joaquín Fuster i d'una filla del marqués de Carulla. És germà del neurocientífic Joaquín Fuster. Despuix del començ de la guerra civil espanyola, els seus pares varen crear una clínica psiquiàtrica.

És llicenciat en Medicina i Cirugia per l'Universitat de Barcelona, en els anys 70 es va traslladar als Estats Units. Des de l'any 1994 treballa en l'Hospital Mont Sinaí de Nova York. Recentment, ha segut nomenat director general del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) en Madrit.

La seua llabor investigadora comprén múltiples temes relacionats en el funcionament del cor. Ha publicat més de 400 artículs sobre afeccions de l'artèria coronària, arterioesclerosis i trombosis. En el pla divulgatiu, manté un gran compromís per ajudar a la difusió de la ciència en Espanya i Iberoamèrica.

En l'any 1996 fon guardonat en el Premi Príncip d'Astúries d'Investigació i Científica i Tècnica. És doctor honoris causa per vàries universitats a nivell internacional. Recentment, fon elegit científic distinguit de l'Associació Nortamericana del Cor, un mèrit concedit solament a 15 científics pel seu treball en investigació cardiovascular.

En l'any 2006, Valentí Fuster fon nomenat president de l'Associació Mundial de Cardiologia. És editor, junt en Ira S. Nash, de llibres de text sobre cardiología: The Heart y Atherothrombosis and Coronary Artery Disease.

En l'any 2008 fon distinguit com a Doctor Honoris causa per l'Universitat Europea de Madrit junt als seus colegues Pedro Alonso Fernández i Joan Rodés Teixidor, en un acte presidit pels llavors Príncips d'Astúries i actuals Reis d'Espanya. També és doctor honoris causa per l'Universitat Politècnica de Valéncia, a on ademés fon el padrí de la primera promoció de la llicenciatura en Biotecnologia.

El 6 de maig de l'any 2010 va rebre el doctorat honoris causa per l'Universitat Internacional de Catalunya, junt a Joaquín Navarro-Valls, i el 24 de juny del mateix any se li va distinguir en el mateix honor per l'Universitat Internacional Menendez Pelayo pel rector Magnífic de la UIMP, Salvador Ordóñez Prim.

El 22 de març de 2013 va rebre el Doctor Honoris causa per l'Universitat CEU Cardenal Herrera en Castelló de la Plana.​ En 2018, va rebre el Doctor Honoris causa per l'Universitat Alfons X el Sabi.

Ademés de l'atenció directa a pacients, Valentí està involucrat en diverses iniciatives per a la millora de la salut pública en sectors desfavorits i països en desenroll (algunes a través de la seua Fundació SHE). Alguns eixemples són la seua participació en Barri Serrano (en un personage fet a l'eco, el doctor Ruster), el llançament de programes sanitaris en Kènia o tallers sobre hàbits saludables en Colòmbia.

En l'any 2014 fon seleccionat per la revista Quo, en colaboració en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i el Consell Superior de Deports (CSD), per a la primera «Selecció Espanyola de la Ciència», composta per tretze científics espanyols destacats a escala internacional.

Segons ha escrit en varis dels seus llibres autobiogràfics, el seu pare era chueta, els Fuster de Palma de Mallorca, per lo que és d'orige judeu, una cosa de lo que sempre s'ha sentit orgullós. El seu pare no li'l va revelar fins que es va anar de Barcelona als Estats Units, per a evitar l'antisemitisme espanyol de l'época franquista.

Obra[editar | editar còdic]

Algunes de les seues obres:

Destinades al públic adult[editar | editar còdic]

  • La ciencia de la salud - Mis consejos para una vida sana, en la colaboració de Josep Corbella. Ed. Planeta, 2006.
  • La ciencia y la vida - Valentín Fuster i José Luis Sampedro, en Olga Lucas. Ed. Plaza & Janés, 2008.
  • Corazón y Mente: Claves del Bienestar Físico y Mental - Valentín Fuster i Luis Rojas Marcos. Ed. Planeta, 2008.
  • La cocina de la salud- Valentín Fuster, Ferran Adrià i Josep Corbella. Ed. Planeta, 2010.
  • El círculo de la motivación - Valentín Fuster. Ed. Planeta, 2013.

Destinades al públic infantil[editar | editar còdic]

  • Monstruos supersanos. Hábitos saludables para toda la vida. (Chiquets de 3 a 6 anys).Ed. Planeta, 2010.
  • La pequeña ciencia de la salud. (Chiquets de 6 a 9 anys). Ed. Planeta, 2011.

En l'any 2019 les seues obres varen ser les més citades d'un investigador espanyol de tots els temps.

Premis i guardons[editar | editar còdic]

  • Nomenat científic distinguit de l'Associació Nortamericana del Cor, un mèrit concedit solament a 15 científics pel seu treball en investigació cardiovascular.
  • Doctor honoris causa per l'Universitat Europea de Madrit (2008) junt als seus colegues Pedro Alonso Fernández i Joan Rodés Teixidor, en un acte presidit pels llavors Príncips d'Astúries i actuals Reis d'Espanya.
  • Doctor honoris causa per l'Universitat Politècnica de Valéncia (2008), on ademés fon el padrí de la primera promoció de la llicenciatura en Biotecnologia.
  • Doctor honoris causa per l'Universitat Internacional de Catalunya, junt a Joaquín Navarro-Valls (6 de maig de 2010).
  • Doctor honoris causa per l'Universitat CEU Cardenal Herrera en Castelló de la Plana (22 de març de 2013).
  • Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi (3 de novembre de 2017).
  • Doctor honoris causa per l'Universitat Alfons X el Sabi (2018).
  • Doctor honoris causa per l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo pel rector Magnífic de la UIMP Salvador Ordóñez Delgado (24 de juny de 2018).
  • Premi Nacional d'Investigació 'Gregorio Marañón' de Medicina (2019).
  • Premi CEU - Ángel Herrera, en la categoria Ètica i Valors (2022).

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons