Anar al contingut

Valbrenta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Valbrenta és un municipi italià de 4835 habitants[1] en la Província de Vicenza en la regió de Vèneto.

Fundat en 2019, va nàixer de la fusió dels antics municipis de Campolongo sul Brenta, Cismon del Grappa, San Nazario i Valstagna. És un municipio disperso, sent la sèu administrativa la pedania de Carpanè.

Geografía física

Valbrenta comprén casi tota la vall del Canal Brenta, llimitant al nort en el Trentino Valsugana.

Està tancat als costats pel antiplano dels Siete Municipios a l'oest i pel Monte Grappa a l'est.

Tota la vall en el que s'ubica està travessat pel río Brenta.

Història

El municipi de Valbrenta va nàixer el 30 de giner de 2019, creat per la Llei núm. 3/2019[2] del Consell Regional del Vèneto que va sancionar la fusió dels antics municipis de Campolongo sul Brenta , Cismon del Grappa , Sant Nazario i Valstagna despuix del referèndum consultiu convocat pel Consell Regional sobre la disposició 132/2018[3] de la mateixa assamblea llegislativa. El referèndum, celebrat el 16 de decembre de 2018 en cinc municipis, va tindre resultat negatiu únicament en el municipi de Solagna, que per tant no va participar en la fusió. La capital del municipi de Valbrenta va ser establida per llei regional en la localitat de Carpanè en l'antic municipi de Sant Nazario, fins a l'entrada en vigor del nou estatut municipal.

Símbolos

L'escut i l'estandart del municipi varen ser otorgats per mig de decret del President de la República del 19 de novembre de 2020.[4][5]

« Escut en quartos : en el primer, en blau, el león de San Marcos, de front, en or, sostenint el llibre obert, en argent, carregat en l'escritura Pax Tibi Marce Evangelista Meus, en mayúscules, en negre; en el segon, d'argent, a la montanya de tres picos, de vert, fundada en la punta, la primera i tercera més alta, descendint dels costats, sostenint la mijana una bandera, onejant en la banda, intercedida en un asta , de roig, de blanc natural, del primer, carregat en el centre en una creu escorzada, en roig, fixada en una vara terminada en llança; en el tercer, plateado, al delfí natural , nadant sobre la mar cap a l'esquerra i duent sobre la seua esquena el caduceo de Mercurio, en serps verdes i ales coser d'argent, colocat en un asta; en el quarto, de blau, a la planta de tabac de vert, hojeada en cinc iguals, florida en tres, d'argent, nutrida en la planura de vert. Adorns exteriors del Municipi.»

L'escut reunix, un damunt de l'atre, elements dels emblemes dels dos municipis anteriors: l'escut de Mason Vicentino estava truncat en or i blau: en el primer en les dos estreles en blava; en el segon l'estrela d'or, la de Molvena era blau, en una font d'argent de la que brotava aigua acompanyada en la capçalera de tres estreles en sis rajos d'argent, dispostes en banda.

La bandera és blanca en vores blaves.

Monuments i llocs d\'interés

En el municipi de Valbrenta hi ha huit iglésies parroquials.

  • Iglésia de l'Esperit Sant en Oliero. És un dels edificis històrics més importants de la vall: de fet, va ser construït, junt en un monasteri benedictino, per Ezzelino II dona Romà , que es va retirar allí en 1221 . Va estar afiliat al monasteri de Campese fins a la seua supressió en 1783 i tenia jurisdicció sobre les capelles de Valstagna i Campolongo. L'edifici actual sembla una reconstrucció del XVIII, pero encara queden parts de la fàbrica original. Conserva un retaule de Francesco Bassano el Vell ( 1523 ), un tabernáculo de paret del XIV (contemporàneu a la construcció de l'iglésia) i un crucifix de fusta del XV.[6].[7]
  • Iglésia de la Verge del Carmen de Campolongo sul Brenta. Va ser construïda per famílies locals en la primera mitat del XVII i va ser declarada iglésia parroquial en 1664 . L'edifici actual data de finals del XVIII, pero va ser restaurat despuix dels danys sofrits durant la Gran Guerra. De cert valor és la portada de la pila bautismal de fusta, tallada en la segona mitat del XVII en el Pecat Original i el Batisme de Jesús . També es mencionen dos retaules atribuïts a Giulio Carpioni.[8]
  • L'iglésia dels Sants Nazario i Celso en Sant Nazario. La que fora iglésia parroquial de Solagna va ser reconstruïda en la segona mitat del XVII i ampliada a mitan del XIX. Les últimes intervencions, inclosa la reconstrucció de la frontera, es remonten a la primera mitat del XX. L'obra més preciosa de l'interior és el retaule que representa la Trinitat i els sants patrons; atribuït inicialment a Jacopo Bassano o a un imitador de Leandro Bassano, els estudis més recents creuen que és obra de Giacomo Apollonio. També és de considerable valor l'altar de la Verge de fusta pintada, que la seua contrahuella data de la primera mitat del XVII.[9]
  • Iglésia de Sant Pedro i Sant Pablo de Carpanè. El seu orige es remonta a un oratorio privat de la família Cappello, que es va convertir en 1951 en sèu de la parròquia en separar-se de Sant Nazario. A destacar un Sant Antonio Abad de fusta pintada, obra d'artesans locals de principis del XVII.[10][11]
  • Iglésia de Sant Antonio Abad en Valstagna. Fundada en la primera mitat del XIII, va dependre de la parròquia de Oliero fins a la seua emancipació en 1552. L'anterior edifici del XVIII va ser destruït durant la Primera Guerra Mundial i l'actual data de 1919.[12] Conserva una Natividad de Francesco Bassano el Vell, a la que també va contribuir el seu fill Jacopo Bassano (1525-1528).[13]
  • Iglésia del Santíssim Sacrament de Costa. Va ser construïda en 1835-36 i va estar inicialment dedicada a Sant Josep . Ya sèu d'una curaduría depenent de la parròquia de Valstagna, en 1975 Costa va ser declarada parròquia unint les curadurías de Collicello i Sant Marino. Alberga una estàtua de fusta policromada que representa a Sant Josep en el Chiquet obra de Ferdinando Perathoner (1940-1960).[14]
  • Iglésia de Sant Marque Evangeliste en Cismon del Grappa, Va ser mencionada ya en 1189 i depén del monasteri de Campese des dels seus orígens. Deteriorada entre el XV i el XVI i destruïda per una inundació en 1748, va tornar a la seua plena activitat despuix de la seua reconstrucció. L'altar major, obra del XVIII en marbre policromado, està adornat en un retaule de finals del XVI firmat per Gerolamo Bassano . També és destacable la Madonna del Pedancino , una Verge en el Chiquet de fusta de finals del XV, perduda durant la mencionada inundació i trobada miraculosament trenta quilómetros més avall en la vall.[15]
  • Iglésia de Sant Bartolomé de Primolano. Mencionada ya des de 1506, és provablement la més antiga del municipi, estant associada a un hospital per a caminantes d'orige medieval. Remodelada vàries voltes, l'edifici actual va ser construït entre 1899 i 1913. En l'interior es troben dos altars de fusta pintada i dorada de finals del XVI i un retaule contemporàneu atribuït als germans Bartolomeo i Francesco Nasocchio. La parròquia de Primolano, com les de la veïna Valsugana, va formar part de la diòcesis de Feltre i no va ser assignada a Pàdua fins a 1818.[16]

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011 2021
Població 9880 10 208 10 999 11 341 13 189 9392 8671 8628 7107 5931 5481 5423 5641 5385 4870
fuente ISTAT - elaboración gráfica a cargo de Wikipedia

Galería

Plantilla:Galería de imágenes

Referències

  1. ↑ ISTAT (ed.): «Bilancio demografico mensile» (en it) (2024). Consultat el 5 de junio de 2024.
  2. ↑ «Legge Regionale n. 3 del 24 gennaio 2019 - Bollettino Ufficiale della Regione del Veneto» (en it). Consultat el 2019-01-31.
  3. ↑ «Nella Deliberazione della G.R., primo paragrafo» (en it).
  4. ↑ «Decreto del Presidente della Repubblica del 13 febbraio 2020» (en it).
  5. ↑ «Colceresa (Vicenza) D.P.R. 13.02.2020 concessione di stemma e gonfalone» (en it). Consultat el 31 de julio de 2022.
  6. ↑ Angelo Chemin. «Ecclesia e Domus ezzeliniane di Santo Spirito di Oliero» (en it) (pdf) págs. 2-13. Consultat el 1 de mayo de 2020.
  7. ↑ Diocesi di Padova - Atlante delle parrocchie (ed.): «Santo Spirito - Oliero» (en it). Consultat el 6 de junio de 2024.
  8. ↑ Diocesi di Padova - Atlante delle parrocchie (ed.): «Madonna del Carmine - Campolongo sul Brenta» (en it). Consultat el 6 de junio de 2024.
  9. ↑ Diocesi di Padova - Atlante delle parrocchie (ed.): «Santi Nazario e Celso - San Nazario» (en it). Consultat el 6 de junio de 2020.
  10. ↑ Diocesi di Padova - Atlante delle parrocchie (ed.): «Santi Pietro e Paolo - Carpanè» (en it). Consultat el 6 de junio de 2024.
  11. ↑ Guido Beltrame. Libraria Padovana (ed.). (en it).
  12. ↑ Diocesi di Padova - Atlante delle parrocchie (ed.): «S. Antonio Valstagna» (en it). Consultat el 6 de junio de 2024.
  13. ↑ Plantilla:DBI
  14. ↑ Diocesi di Padova - Atlante delle parrocchie (ed.): «SS. Sacramento - Costa» (en it). Consultat el 6 de junio de 2024.
  15. ↑ Diocesi di Padova - Atlante delle parrocchie (ed.): «Cismon del Grappa, San Marco Evangelista» (en it). Consultat el 6 de junio de 2024.
  16. ↑ Diocesi di Padova - Atlante delle parrocchie (ed.): «San Bartolomeo - Primolano» (en it). Consultat el 6 de junio de 2024.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Valbrenta&oldid=1556188»