Anar al contingut

VIH/sida en Àfrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Prevalença de el VIH/SIDA en Àfrica, total (% de la població entre 15 i 49 anys), en 2021 (Banc Mundial)

El VIH/sida en Àfrica és un dels principals problemes de salut pública i causa de mort. Encara que l'Àfrica subsahariana està habitada per al voltant del 12% de la població mundial, s'estima que més del 67% de les persones que vivien en VIH en el món en 2007 residien en Àfrica subsahariana i que el 72% de les morts relacionades en el sida en el món en 2007 varen ocórrer en Àfrica subsahariana.[1]

Resum

Regions del món Prevalença de el VIH
(15–49 anys)
Total VIH
casos
Morts per sida
en 2005
Àfrica Subsahariana 6.1% 24.5m 2.0m
En tot lo món 1.0% 38.6m 2.8m
Nort Amèrica 0.55% 1.3m 27,000
Europa Occidental 0.3% 5.8m 12,000
Comparacions regionals de sida en 2020 (Source: UNAIDS, 2006 Report on the global AIDS epidemic)

El Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida (ONUSIDA) ha pronosticat els resultats per a la regió a l'any 2025. Estos van des d'un replanell i posterior decliu en les morts que comencen al voltant del 2012 per a un creiximent continu i catastròfic en la taxa de mortalitat potencialment en 90 millons de casos d'infecció. Sense l'adequada nutrició, atenció sanitària i medicaments (tals com els antirretrovirals) que estan disponibles en els països desenrollats, un gran número de persones en Àfrica desenrollaran la malaltia del sida per complet. Ells no només seran incapaços de treballar, sino que també requeriran d'atenció mèdica. Açò provablement provocarà un colapse de les economies i les societats. En un artícul titulat “La mort aguaita a un continent,” Johanna McGeary va intentar descriure la gravetat de tema. "La societat més forta, no els seus fràgils, són els que moren – els adults moren, deixant als vells i als chiquets darrere. Vosté no pot definir grups de risc: qualsevol que siga sexualment actiu està en risc. Els bebés també, són involuntàriament infectats per les seues mares. A penes una sola família permaneix intacta. La majoria no sap cóm o quàn varen contraure el virus, molts mai sabran que ho tenen, molts dels que saben no li'l diran a ningú mentres s'estan morint”.

Causes ambientals

Encara que molts a governs en les Àfrica subsahariana negaren que hi haja un problema durant anys, ara han començat a treballar per a les solucions. La despesa en salut en Àfrica mai va ser adequat, ya siga abans o despuix de l'independència. El sistema d'atenció de la salut heretat del colonialisme va ser orientat cap a tractaments curatiu en lloc de programes preventius. Els programes de prevenció forta són pedres angulars de respostes efectives nacionals per a sida, i els canvis requerits en el sector de la salut han presentat desafius enormes.

Varis factors contribuïxen a l'extensió de VIH. Un estigma s'adjunta a l'admissió de l'infecció per VIH i us els condons. Aixina molts neguen que el VIH causa sida. Thabo Mbeki, expresident de Suràfrica, i Robert Mugabe, expresident de Zimbabue, abdós han sugerits que el sida sorgix de la pobrea en lloc de l'infecció per VIH. Finalment, molts mits van en contra de l'us de condons, tal com les idees que una conspiració vol llimitar creiximent de la població africana i els condons ofeguen el poder tradicional de l'home en la seua comunitat.

La falta de diners és un desafiu obvi, encara que hi ha una gran cantitat d'ajuda distribuïda en els països en desenroll en alta incidència de VIH/sida. La resposta a l'epidèmia també és obstaculisada per falta d'infraestructura, corrupció en abdós agències donants i agències de governs, donants estrangers no coordinant en govern nacional, i recursos equivocats.

Referències

  1. ↑ UNAIDS. «2008 report on the global AIDS epidemic». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2010. Consultat el 16 de juliol de 2010., pàgina 7 del resum.