Anar al contingut

Urtica urens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ortiga menor (Urtica urens)


La ortiga menor (Urtica urens) és una espècie de planta herbàcea de la família Urticaceae. Es tracta d'una espècie cosmopolita. Té fama de picar més que la ortiga major.[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herba anual, monoica, en tallos empinats de 10 a 50 cm d'altura, decumbentes en la base. Fulls oposts de 4 a 6 cm de llongitut per 3 a 4 cm d'ample, en el pecíol menor que el llim, de làmina ovada o elíptica, marge dentado i la base cuneada. Pèls urticantes en els tallos i en els fulls. Flors femenines i masculines en un mateix glomérulo dens i oblongo.[3][4]

Propietats

[editar | editar còdic]

La característica més coneguda d'esta planta és la presència de pèls urticantes (tricomas) el líquit àcit de la qual (àcit fórmico) produïx un irritament en #picor intens en la pell quan li la toca o roça.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Urtica urens va ser descrita pel científic, naturaliste, botànic i zoólogo suec Carlos Linneo en Species Plantarum 2: 984 (1753).

Etimologia

Urtica: nom genèric dau per Linneo que ve de la paraula latina: ùrere que significa "cremar" o "irritar".[5]

urens: epítet latino que significa "en coentor".[6]

Sinonímia
  • Urtica parvula Blume [1856, Mus. Bot. Lugd. Batav., 2 : 150]
  • Urtica intermija Formánek [1896, Verh. Naturf. Vereins Brünn, 34 : 287]
  • Urtica iners Forssk. [1775, Fl. Aegypt. Arab. : 160]
  • Urtica verticillata Vahl [1790, Symb. Bot., 1 : 76] [nom. illeg. : O. iners]
  • Urtica quadristipulata Dulac [1867, Fl. Hautes-Pyr. : 150] [nom. illeg.]
  • Urtica ovalifolia Stokes [1812, Bot. Mat. Med., 4 : 372] [nom. illeg.]
  • Urtica minor Moench[7]

Nom comú

[editar | editar còdic]

Castellà: achume, forniquilla, ortiga menor, ortiga moheña, pica mans, picamoscas, picasarna, ronchona, yerba del cego.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Annual Nettle, Urtica urens - Flowers - NatureGate» (en anglés).
  2. «Ortiga» (en espanyol).
  3. «Consulta Atles de Malezas - Urtica urens L.». Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria. Archivat des d'el original, el 2021-12-02. Consultat el 2 de decembre de 2021.
  4. «Urtica urens». eFloras.org. Consultat el 2 de decembre de 2021.
  5. Ramilli, Simone (2008). [1] (en it), Tecniche Nuove, p. 181. ISBN 9788848122344.
  6. en Epítets Botànics
  7. «Urtica urens». Tela Botànica. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2009. Consultat el 8 de novembre de 2010.
  8. «Urtica urens». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 8 de novembre de 2010.

Vore també

[editar | editar còdic]