Les unitats de llongitut històriques són sistemes de mida amprats en distintes cultures i époques anteriors a l'adopció generalisada del Sistema Internacional d'Unitats (SI). Estes unitats solien basar-se en referències antropométricas —com el peu, el colze o el pam—, en elements quotidians (cordes, vares, perches) o en convencions locals de caràcter comercial, agrícola o militar.

Per la diversitat de tradicions metrològiques, moltes d'estes mides variaven considerablement entre regions i inclús entre ciutats, lo que dificultava el comerç i l'estandardisació científica. A partir dels sigles XVIII i XIX, l'implantació progressiva de sistemes mètrics decimals va provocar la seua substitució oficial, encara que algunes continuen amprant-se de forma residual en contexts tradicionals, arquitectònics, artesanals o històrics.

Este artícul recopila i descriu algunes de les principals unitats de llongitut utilisades en distints àmbits culturals i geogràfics.

Sistema tradicional japonés

El sistema tradicional japonés de mides (shakkanhō, 尺貫法) va ser el sistema metrológico empleat històricament en Japó per a la llongitut, la superfície, el volum i la massa. En l'àmbit de la llongitut s'articulava entorn a l'unitat bàsica shaku i les seues fraccions sun i bu, aixina com a múltiples com ken, chō i ri.

Durant el procés de modernisació i metrificació del Japó de l'era Meiji, les equivalència d'estes unitats es varen fixar llegalment com a fraccions exactes del metro, lo que va permetre la seua coexistència en el sistema mètric durant décades. En particular:

1 shaku = 10/33 m ≈ 0,30303 m

Estes unitats varen seguir utilisant-se àmpliament en la pràctica tradicional, especialment en arquitectura japonesa, fusteria i agrimensura. El ken, per eixemple, funcionava com a mòdul constructiu estàndart en temples, vivendes i sales de tatami, i encara hui influïx en les proporcions habituals de les estàncies.

Unitats bàsiques i múltiples

  • Bu (bu) – 0,0030303 m (1/100 de shaku)
  • Sun (sun) – 0,030303 m (1/10 de shaku)
  • Shaku (shaku) – 0,30303 m
  • Ken (ken) – 6 shaku = 1,81818 m
  • Chō (chō) – 60 ken = 109,0909 m
  • Ri (ri) – 36 chō = 3927,2727 m (≈ 3,93 km)
Relació entre unitats del sistema tradicional japonés
Unitat Ri Chō Ken Shaku Sun Bu Equivalència (SI)
Ri 1 36 2160 12 960 129 600 1 296 000 3927,27 m
Chō 1 60 360 3600 36 000 109,09 m
Ken 1 6 60 600 1,818 m
Shaku 1 10 100 0,303 m
Sun 1 10 0,0303 m
Bu 1 0,00303 m

Sistema tradicional maya

En Mesoamérica es documenten diverses mides tradicionals empleades per a la delimitació de terres, el repartiment agrari i les llabors de cultiu. En la regió de Yucatán va ser habitual l'us del terme mecate (també denominat k'an) com a unitat pràctica de llongitut i, per extensió, de superfície.

No es tractava d'un sistema metrológico normalisat, sino de mides consuetudinàries basades en cordes de camp, per lo que els seus valors variaven segons la localitat, l'época i l'us concret. Aixina i tot, la bibliografia etnohistórica arreplega equivalència aproximades que permeten establir órdens de magnitut.[1]

Estes unitats varen continuar utilisant-se de forma tradicional en contexts rurals inclús despuix de l'implantació del Sistema Internacional d'Unitats.

Llongitut (aproximada)

  • paatan – 1/20 de k'an.[1]
  • sab – 1/10 de k'an = 2 paatán.[1]
  • k'an o mecate – ≈ 20 m (21.9 yd) (llongitut típica de la corda de medició).[1]
  • nak – 20 k'an ≈ 400 m (437.4 yd).[1]
  • lab – 20 nak ≈ 8000 m (8 km).[1]

Superfície (aproximada)

L'unitat bàsica de parcela derivava del quadrat d'un k'an:

  • 1 k'an (mecate) ≈ 20 m (21.9 yd) × 20 m (21.9 yd) = 400 m² (478.4 yd²).[1]

Este valor s'amprava com a referència per a medir terrenys agrícoles i solars, podent expressar-se en múltiples (nak, lab, etc.).


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 (1980) Enciclopèdia Yucatanense, Govern de l'Estat de Yucatán, pp. 338-339, 902-903.