L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Unitats acorazar de l'Estat Islàmic

l'Estat Islàmic (ISIS) ha utilisat de manera freqüent vehículs blindats de combat (AFV) en la guerra blindada convencional i no convencional. Des de 2013, les forces de ISIS varen capturar centenars de AFV, incloent tancs de batalla principals i vehículs blindats de transport de personal, posant-los en servici en la seua campanya en Síria i Iraq. Ademés d'usar-los de manera convencional, estos vehículs els han usats com dispositius explosius improvisats transportats per vehículs (VBIED) que es varen usar en major mida en ataques suïcides, aixina com per a blindar vehículs regulars per a atacs pareguts. Per a 2017, la major part de l'armadura de l'Estat Islàmic en Mig Oriente havien segut destruïdes per vàries forces anti-ISIS; no obstant, se sap que les filials africanes operen freqüentment vehículs AFV.

Erro al crear miniatura:
Unitats acorazar de l'Estat Islàmic

Història

editar

Encara que ISIS va nàixer com un moviment insurgent, el seu núcleu històric de membres incloïa un número significatius de exmiembros del eixèrcit baazista d'Iraq. Molts d'estos veterans es varen convertir en comandants d'alt ranc de ISIS. En conseqüència, el grup tenia experiència en guerra asimètrica i guerra regular, inclús del naiximent del seu protoestado real. Despuix de l'esclat de la Guerra Civil Síria en 2011, l'Estat Islàmic va començar a créixer gradualment en poder, guanyant grans extensions del territori siri i iraquí durant importants ofensives en 2014.[1] També va capturar grans cantitats d'armament, inclosos centenars de AFV.[2][3] ISIS va capturar prop de 200 tancs i 70 vehículs de combat d'infanteria BMP solament en Síria.[2] Per a defendre les seues noves posicions, ISIS va reorganisar les seues forces armades en un eixèrcit híbrit insurgent-convencional, incloses unitats dissenyades per a desplegar AFV. Vàries províncies autoproclamadas de ISIS varen crear tallers per a restaurar els AFV´s, encara que molt poques varen crear una indústria entorn a estes unitats.[4][2]

 
Un tanc IS durant l'ofensiva de Palmira (2017)

L'Estat Islàmic va usar estos vehículs en varis escenaris. L'organisació va desplegar tancs durant la batalla de Kirkuk, a on no varen poder derrotar als peshmerga kurdo-iraquí, pero varen detindre els contraatacs següents, ya que els peshmerga carien d'armes antitanque.[5] Les forces blindades de l'Estat Islàmic varen sofrir un gran revés durant el sege de Kobani (2014-2015) quan varen desplegar entre 30 a 50 T-55 i T-72 en un intent d'esclafar als defensors de les YPG/YPJ, perdent molts vehículs en el combat urbà i com a resultat dels atacs aéreus de la Força Aérea dels Estats Units.[6] Les bombes de tanc suïcides varen jugar un paper important en la batalla de Ramadi.[2]


En agost de 2015, els "Pilots de Tasques Especials" de l'Estat Islàmic varen desplegar varis tancs i vehículs blindats de transport de personal (APC) durant dos assalts mecanisats destinats a capturar el sitiat Institut d'Aviació Militar de Kuweires. Abdós atacs no varen conseguir trencar les extenses fortificacions de Kuweires, lo que va provocar grans pèrdues entre les tropes de ISIS. Els tancs també varen estar molt involucrats en la lluita contra les Forces Democràtiques Síries, i l'Estat Islàmic es va basar en un camuflage sofisticat per a evitar ser atacat per les forces aérees de la coalició contra l'Estat Islàmic. No obstant, en el pas del temps, vàries derrotes sobre el terreny i els constants bombardejos aéreus varen ser reduint gradualment les forces blindades de l'Estat Islàmic. Una de les últimes operacions que va vore l'us massiu de IS AFV va ser l'ofensiva de Palmyra (decembre de 2016). Per a 2017, la majoria de les seues AFV varen ser destruïts i la seua capacitat per a mantindre unitats armades convencionals es va degradar en gran mida.[2][7] A fins de 2017, ISIS va traslladar una gran cantitat dels seus tancs i APC restants d'Iraq a Síria en un intent de canviar el rumbo durant la Batalla de Deir ez-Zor.[8] Des de la Batalla de Baghuz Fawqani a principis de 2019, ISIS ya no controla possessions territorials significatives en Orient Mig, a banda d'alguns enclavaments del desert, i ha tornat a lliurar una insurgencia en Síria i Iraq.[9]

No obstant, ISIS encara té territoris fora del Mig Oriente i algunes de les seues forces encara mantenen chicotetes cantitats de AFV. En particular, la Província d'Àfrica Occidental de l'Estat Islàmic (ISWAP) va capturar i després va desplegar varis tancs durant la campanya de la Conca del Chad.[10][11][12] l'ISWAP inclús va montar altaveus en els seus tancs, emetent cançons de batalla yihadistes quan els usaven en combat.[12]

Organisació

editar

Se sap que vàries unitats de l'eixèrcit de l'Estat Islàmic utilisen vehículs de combat blindats; 5 d'estos es coneixen en Síria: el Batalló de Tóles (àrap : كويبة الدبا ood Vaig, Divisió ibn al-Jarrah ( àrap : فرقة أبي عبيدة بن الجراح), i la Divisió Zubayr ibn al-Awwam (àrap : فرقة الزبير بن العوام). Els últims tres duen el nom de companyers de Mahoma.[2] Els vehículs de combat principals s'ampren principalment cmo part del Batalló de Tancs, mentres se sap que les atres quatre formacioness ampren AFV menys pesats (encara que existixen excepcions).[1]Els AFV més comunament desplegant pel Batalló de Tancs varen ser els tancs T-55,[1][13]T-62 i T-72,[1] dels quals més de cent estaven en us en Síria i Iraq.[3] L'Estat Islàmic posseïa de 2 a 4 T-62,[14]i va desplegar al voltant de 19 T-72 en 2017.[15]Els "Pilots de Tasques Especials" en canvi es varen basar més en vehículs de combat d'infanteria BMP i tècnics .[16] No obstant, ISIS a sovint usava estes unitats en tàndem per a operacions, per eixemple, equipant als "Pilots de Tasques Especials" en tancs i artilleria si la situació ho requeria.[16] Les tripulacions dels tancs també es varen adjuntar a unitats no blindades durant les operacions ofensives, com en l'ofensiva de Palmyra (maig de 2015), ya que ISIS esperava capturar tancs i posar-los directament en servici.[17] En general, els equips d'observadors es varen adjuntar a les unitats de tancs i artilleria de ISIS i els varen ajudar a seleccionar objectius.[18]

Els AFV de l'Estat Islàmic varen ser recolzats per una ret llogística gran i complexa. Els acorazar es varen moure en una flota de camions de càrrega baixa i es va disfrassar de vàries maneres per a sobreviure als bombardejos aéreus regulars de la capa anti-ISIS. Ademés, es varen establir molts llocs industrials menuts i equips de recolecció que varen recolectar vehículs aliats o enemics abandonats, varen reparar vehículs danyats, varen produir recanvis i municions i varen modificar.[16] Existien dos instalacions principals en Síria en les que el EI reparava, construïa i modificava els seus AFV. Coneguts com "Els Tallers", un estava ubicat en Deir ez-Zor i l'atre al sur del-Thawrah. Este últim va ser més prominent i va modificar al voltant de 400 vehículs abans de ser capturat pel eixèrcit siri durant l'ofensiva del sur de Raqqa en 2017 .[16]


El blindage de l'Estat Islàmic també incloïa vehículs blindats com Humvees, dels quals ISIS va capturar al voltant de 2300 de l'eixèrcit iraquí en 2014.[19] Ademés, l'Estat Islàmic va desplegar dispositius explosius improvisats transportats per vehículs blindats (VBIED). Encara que la majoria dels VBIED són autos modificats, alguns són autos equipats en blindage o AFV complets.[16] Estes bombes blindades no poden ser destruïdes per armes chicotetes o ametralladores, lo que les fa més adequades per a atacs contra oponents ben armats, mentres que la bomba suïcida AFV pot contindre més explosius en una closca més compacta, lo que resulta en un potencial destructiu encara major que els de els coches bomba regulars.

Referències

editar
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ripley, 2018, p. 138.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Armour in the Islamic State – The Story of 'The Workshop'». Oryx. Consultat el 2023-05-31.
  3. ↑ 3,0 3,1 Knights y Mello, 2015, p. 2.
  4. ↑ Ripley, 2018, pp. 138–139.
  5. ↑ Kilcullen, 2016, p. 104.
  6. ↑ Nash y Searle, 2021, pp. 37–38.
  7. ↑ Eric Schmitt. «Aboard a U.S. Eye in the Sky, Staring Down ISIS in Iraq and Syria». New York Claves. Consultat el 2020-10-15.
  8. ↑ «Islamic State sent elite troops, tanks to Syria from Iraq: mija». PANARMENIAN.Net. Consultat el 2020-10-01.
  9. ↑ «Syrian army attacks Islamic State targets in desert: report». Reuters. Consultat el 2020-10-01.
  10. ↑ James Reinl. «How stolen weapons keep groups like Boko Haram in business». Public Ràdio International. Consultat el 2020-10-01.
  11. ↑ «IS claims responsibility for Niger attack which killed 71: SITE». France24. Consultat el 2020-10-01.
  12. ↑ 12,0 12,1 Joe Parkinson. «Islamic State, Seeking Next Chapter, Makes Inroads Through West Africa». Consultat el 2020-10-01.
  13. ↑ Nash y Searle, 2021, p. 22.
  14. ↑ Nash y Searle, 2021, p. 23.
  15. ↑ Nash y Searle, 2021, p. 24.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Ripley, 2018, p. 139.
  17. ↑ Joanna Paraszczuk. «Badr in Palmyra, May 2015: Fighter account reveals IS's military strategy and tactics». From Chechnya to Syria. Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2019. Consultat el 2019-04-25.
  18. ↑ Ripley, 2018, p. 141.
  19. ↑ Nash y Searle, 2021, p. 26.


Referències

editar


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Unitats_acorazar_de_l%27Estat_Islàmic&oldid=876813»