Unifon
Unifon és un alfabet basat en el llatí per al anglés, dissenyat a mitan de la década de 1950 pel Dr. John R. Malone, economiste de Chicago i consultor d'equips de periòdics.
Va ser desenrollat com un respal didàctic per a ajudar als chiquets a adquirir habilitats de llectura i escritura. De la mateixa manera que la clau de pronunciació en un diccionari, Unifon combina cada u dels sons de l'anglés parlat en un sol símbol, és dir, cada lletra correspon a un sol fonema. L'alfabet es va provar en Chicago, Indianápolis i atres llocs durant les décades de 1960 i 1970, pero mai es va publicar un anàlisis estadístic del resultat en una revista acadèmica i l'interés dels educadors ha segut llimitat; no obstant, existix una comunitat de seguidors que continua publicitando l'alfabet i advoca per la seua adopció.[1]
Alfabet
[editar | editar còdic]
L'alfabet Unifon conté quaranta glifos, destinats a representar els quaranta sons més importants de l'idioma anglés. Encara que el conjunt de sons s'ha mantingut igual, varis dels símbols s'han modificat a lo llarc dels anys, lo que fa que «Unifon» siga llaugerament diferent de la «Unifon». L'alfabet Unifon:
| Aa | Δ𐣿
Δⲇ Ææ |
Ʌʌ
Ää |
Bb | Ȼȼ
₵¢ Čč |
Dd | Ee | 𐊑ᵻ [王]
Éé |
𞤑ԙ
Ěě |
Ff | Gg | Hh | ꀤi (ꀤɪ)
Ii |
土⼟ (Ʇ̶Ʇ̶)
±± Ïï |
J︦𑊅
Jj |
Kk | Ll | Mm | Nn | "ᜮη︭"
Ии И̡и̡ Ŋŋ |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| /æ/ | /iɪ/ | /ɑ, ɔ/ | /b/ | /tʃ/ | /d/ | /ɛ/ | /i:/ | /ɝ, ɚ:/ | /f/ | /g/ | /h/ | /ɪ/ | /aɪ/ | /d͡ʒ/ | /k/ | /l/ | /m/ | /n/ | /ŋ/ |
| Oo | 𐠣ჲ [O︭o︭]
Ωꭥ Öö |
𐊸𐐭
Ōō |
ꐎꐎ
Øø |
ტꄍ
Œœ |
Pp | Rr | Ss | S̸s̷ [Ꞩꞩ]
$﹩ Šš |
Tt | Ћћ
Ðð |
Ⴌⴌ [Ꚕɦ]
Һһ Þþ |
Uu | ⩌ū
Ūū Ûû |
O︭o︭
Üü |
Vv | Ww | 𑪽𑪽 [ꁴ⑀] [ꋍ⑀] [ⵢⵢ]
Žž |
Yy | Ƶƶ
Zz |
| /ɒ:/ | /oʊ/ | /ʊ/ | /aʊ/ | /ɔɪ/ | /p/ | /ɹ/ | /s/ | /ʃ/ | /t/ | /ð/ | /θ/ | /ʌ, ə/ | /o/ | /ju, jʌ/ | /v/ | /w/ | /ʒ/ | /j/ | /z/ |
Història
[editar | editar còdic]Baixe un contracte en Bendix Corporation, Malone va crear l'alfabet Unifon com un proyecte més gran. Quan l'Associació Internacional de Transport Aéreu va seleccionar l'anglés com l'idioma de les comunicacions aérees internacionals en 1957, el mercat que Bendix havia previst per a Unifon es va a eliminar, i el seu contracte es va cancelar. Segons Malone, Unifon va eixir a la superfície novament quan el seu fill, llavors en el niu, es va queixar de que encara no podia llegir be. Malone va recuperar l'alfabet Unifon per a ensenyar-li al seu fill.[2]
Començant abans de 1960 i continuant en la década de 1980, Margaret S. Rats va usar l'alfabet Unifon per a ensenyar a estudiants de primer grau en Principia College en Elsah, Illinois.[3] Per a l'estiu de 1960, l'estació afiliada de ABC-TV en Chicago va produir un programa de noranta minuts en el que Rats va ensenyar a tres chiquets a llegir, en «dèsset hores en galletes i llet», com ho va descriure Malone. En una presentació per a pares i mestres, Rats va dir: «Alguns han cridat a Unifon "rodes d'entrenament per a llegir", i això és realment. Unifon s'usarà durant algunes semanes, o tal volta alguns mesos, pero durant este temps el seu El chiquet descobrirà que existix una gran similitut entre Unifon i lo que veu en les pantalles de televisió, en els còmics o en les senyals de tràfic, i en les caixes de cereals. Pronte descobrix en diversió que pot llegir el "alfabet dels vells" tan fàcilment com pot llegir i escriure en Unifon.»
Durant els següents dos anys, Unifon va guanyar atenció nacional, en cobertura de Today Show de NBC i On the Road de CBS en Charles Kuralt (en un segment cridat «The Day They Changed the Alphabet»).
En 1981, Malone va entregar el proyecte de Unifon al Dr. John M. Culkin, un acadèmic de mijos que va anar un exsacerdote jesuïta i graduat de l'Escola d'Educació de Harvard. Culkin va escriure numerosos artículs sobre Unifon, inclosos varis en Science Digest.
En 2000, el lloc web de Unifon[1] va ser creat per Pat Katzenmaier en un gran aporte del llingüiste Steve Bett. Ha servit des de llavors com un punt central per a l'organisació dels esforços relacionats en Unifon.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- «The Unifon Alphabet» (en anglés). Consultat el 31 d'agost de 2008.
- «Do we need a new alphabet?» (en anglés) (pdf). Consultat el 31 d'agost de 2008.
- Ratz, Margaret S. (1966). Unifon: A design for teaching reading (en anglés), Western Pub. Educational Services.
- Hinton, Leanne (2001). «Ch 19. New Writing Systems», Hinton L, Hale K (ed.). The Green Book of Language Revitalization in Practice: Toward a Sustainable World (en anglés), Emerald Group Publishing. ISBN 978-0-12-349354-5.
- (1977).Mija and Methods.14
- 58–61.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unifon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.