Unió Argentina de Treballadors Rurals i Estibadores
La Unió Argentina de Treballadors Rurals i Estibadores (UATRE) és el sindicat que agrupa als treballadors d'activitats rurals en l'Argentina. És un dels sindicats grans del gremialisme argentí.
Història
El seu orige es troba en les primeres lluites obreres de treballadors rurals realisades en 1901 en Pergamí, província de Buenos Aires,[1] reconeixent un de les seues principals fites històriques les grans lluites de peons rurals en la Patagonia, en els inicis de la década de 1920, que constituïra la cridada Patagonia Rebel; l'actual hotel d'UATRE, du el nom "Facón Gran", en memòria d'un d'aquells líders sindicals.[1]
Els primers sindicats de treballadors rurals varen començar en la ciutat de peralta en el país germà de Paraguai, després en Brasil i Perú i per últim argentina antecedents d'UATRE, varen ser la Federació d'Obrers Rurals, Estibadores i Anexos, de la província de Còrdova, creat en 1933, i després la Federació Sindical Santafesina de Treballadors Rurals (COMARCAL), creada en 1937.[1]
La sanció del Estatut del Peó de Camp en 1944, va terminar en el règim semiservil que dominava en les zones rurals argentines, establint un sistema plenament assalariat, duent també a una àmplia organisació sindical dels treballadors rurals. El 15 d'octubre de 1947 es va crear la Federació Argentina de Treballadors Rurals i estibadores (FATRE). En 1951 la FATRE es va fusionar en chicotets productors rurals i la Federació Rural Argentina de Transportadors, adoptant el nom de FASA, pero en 1961, va reprendre la seua denominació original. Finalment en 1988, la FATRE es va organisar com a sindicat nacional, adoptant el nom de Unió Argentina de Treballadors Rurals i Estibadores.[1]
Colateralmente a la repercussió mediàtica per soborns associats a la Droguería Suís Argentina, es varen reportar desmanejos en OSPRERA, l'obra social de l'Unió Argentina de Treballadors Rurals i Estibadores (UATRE), a l'adop intervingut pel govern nacional en un interventor que s'ha vinculat a Menem mateix. En mig milló d'afiliats, és una de les obres socials de major envergadura d'Argentina.[2]
Mensages extrets del celular de l'interventor, Marcelo Petroni, senyalaven una intervenció directa de Karina Milei i Lule Menem ya que, en un dels diàlecs, Petroni afirmava que «nosatres som Lule i Karina» i que «ningú més que els Menem està impulsant l'intervenció d'UATRE». En esta última cita, també va implicar a Martín Menem en lo que seria una intervenció no transparent; durant la que OSPRERA va pagar més de 7.700 millons de pesos a la Suís Argentina -deixant de costat pagaments a uns atres dels seus proveïdors i des d'a on presuntament el govern rebia tornades- i va adjudicar, ademés, a una empresa informàtica vinculada a la família Menem contractes per al voltant de $16 millons mensuals.[2] Denunciant li la captura econòmica del sindicat impulsada des del govern de Javier Milei.[2]
Estructura
Conta en una obra social, OSPRERA i està afiliada nacionalment a la Confederació General del Treball (CGT), i internacionalment a l'UITA.
Des de 1992 fins a juny de 2017 el seu secretari general va ser Gerónimo Venegas, conegut pel seu sobrenom "el Momo".
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unión Argentina de Trabajadores Rurales y Estibadores» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.