Turbina Parsons
La turbina Parsons és una turbina de vapor composta desenrollada per l'inventor britànic Charles Parsons i construïda per les filials de Parson C A Parsons & Co o Marine Steam Turbine Company, constructora de turbines de vapor.
La turbina, patentada en 1884, es distinguix tècnicament per ser la primera turbina de vapor que va funcionar com turbina de reacció i que contava en vàries etapes de fluix axial compostes per un conjunt de álabes i de rotor. Açò va fer que la turbina Parsons fora fonamentalment diferent de la turbina de vapor d'impuls inventada pel suec Gustav de Laval en 1883. La turbina Parsons tenia un disseny alguna cosa més complicat, pero conseguia millors eficiència i era més fàcil d'adaptar a pressions i produccions de vapor cada volta majors.
Per la seua tecnologia superior, la turbina Parsons ràpidament es va establir i es va construir mils de voltes tant per a operació estacionaria per a generar electricitat com per a impulsar barcos. Charles Parsons, havent previst el seu potencial per a propulsar barcos, va crear la Parsons Marine Steam Turbine Co. en 1897.[1] Per a desenrollar açò, va fer construir el buc experimental Turbinia,[2] botat en 1894, en un disseny llauger d'acer per la firma Brown and Hood, en sèu en Wallsend, en el riu Tyne[3] en el noreste d'Anglaterra. Posteriorment varen desenrollar turbines de vapor com George Westinghouse, Heinrich Zoelly, Auguste Rateau i unes atres, basades en l'invenció de Parsons. Hui en dia, la majoria de les turbines de vapor modernes funcionen segons el principi bàsic de la turbina Parsons, és dir, segons el principi de reacció.
Referències
- ↑ «Parsons Marine Steam Turbine Company Limited 1897 - 2012». sciencemuseumgroup.org.uk.
- ↑ V, R. H. (1948). «La ciència en la Gran Bretanya. La turbina de vapor i atres invents de Sir Charles Parsons, O.M.» pàgs. 13. Londres: Longmans Green & Co..
- ↑ «Turbinia (1894); Service vessel; Yacht; Experimental yacht | Royal Museums Greenwich». www.rmg.co.uk. Consultat el 2024-09-24.
Bibliografia
- V, Jörg (2010). Stationäre Gasturbinen, 2ª edició (en de), Berlín: Springer. ISBN 978-3-540-92788-4.
- V, Oswald (2009). Der gesamte deutsche Schiffbau 1908 (en de), Berlín: Salzwasser-Verlag. ISBN 978-3-86195-090-5.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turbina Parsons» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.