Tumult del Turquestán Rus de 1916

Tumult del Turquestán Rus de 1916

Plantilla:Fonts no fiables El tumult del Turquestán Rus de 1916, també coneguda com a Alçament de Semirechye, és un alçament generalisat de la població musulmana de la regió, en especial dels actuals Kazakhstan, Uzbekistan, Tadyikistán i Kirguizistan, en contra del Imperi Rus que participava en la Primera Guerra Mundial en contra del Imperi Otomà, d'ètnia turca i religió musulmana, característiques que compartix en el Turquestán, raó per la qual en exigir l'Imperi Rus la leva de turquestanos per a lluitar contra l'Imperi Otomà, la població va preferir unir-se a la crida a la Yihad del Sultan otomà i atacar als russos.

Desenrolle

La rebelió es va iniciar en l'estiu de 1916, quan el Govern rus, escàs de tropes per a combatre en la Primera Guerra Mundial, va eliminar l'exenció del servici militar de que gojaven els súbdits musulmans de l'Imperi. En juny es va decretar el reclutament dels hòmens en edat militar per a enquadrar-los en batallons de treball. La població no solament tenia escàs interés per la guerra europea, que únicament havia causat perjuïns econòmics, sino que vea en mals ulls el tindre que enfrontar-se en l'Imperi otomà, el sultà del qual era ademés califa, el qual en 1914 havia cridat a la Yihad contra les potències de la Entente, inclosa Rússia, per lo que combatre a l'Imperi Rus també era un deure religiós. En estes circumstàncies, en el Turquestán rus els imans (clercs musulmans) varen escomençar a predicar la necessitat de no respondre al reclutament i en canvi escomençar la Yihad, açò va provocar l'esclat d'una série de gresques locals de reclutes que refusaven acodir a files; estos es varen tornar en tumult general contra el domini rus.

El confisc de les terres de pastures per part de les autoritats zarista, havia creat animositat entre la població local des de fins de el XIX, sent que les dificultats polític-militars de Rússia durant la lluita impedien eixecutar una repressió pronta dels tumults. La sublevació d'uzbecos i tayikos, va desembocar en una série de chocs i en una brutal escala de massacres portades a terme per abdós parts entre 1916 i 1917, utilisant els rebels algunes bandes armades i no grans eixèrcits. En juliol de 1916, el Govern va impondre la llei marcial en el territori i va sofocar en durea tot conat de rebelió. Entre les mides de represàlia, va expulsar de certes terres feraces de Semirechye a més de mig milló de nómades kirguises i kazakhs. Un terç de la població kirguisa va passar a China despuix dels encarniçats combats que es varen lliurar de juny a setembre. El fracàs de l'alçament va agravar la crisis econòmica kirguís, la comunitat de la qual va començar a sofrir fam. La repressió estatal, que va contar en la colaboració dels colon russos, no va conseguir, empero, acabar del tot en els rebels. L'Administració russa no va poder acabar en els grups de basmachíes que assaltaven als colon i que gojaven de certa fama de justiciers.