Anar al contingut

Tronzado de tronc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Log Buckers with the Madera Sugar Pine Company, 1914.jpg
Una colla de tronzadores de troncs en serres de desrame travessera en 1914.[1]
Archiu:Bucker1.jpg
Tronzador eliminant remanentes de branques mortes.
Archiu:Bucker2.jpg
Tronzador fent un tall

El tronzado de troncs és el procés de tallar un arbre talat i desramado en troncs.[2] Es pot perdre un valor significatiu si no es talla de forma òptima, ya que els troncs destinats a fusta contrachapada, fusta serrada i polpa tenen cada u el seu propi valor i especificacions de llongitut, diàmetro i defectes. Tallar de dalt cap a avall és tronzado superior i d'avall cap a dalt és tronzado inferior.

Métodos

[editar | editar còdic]

Un arbre talat i desramado es talla en troncs de tamany estàndar, un procés cridat tronzado. Un leñador especialisat en este treball és un aserrador de troncs.

El descortezado pot realisar-se de vàries maneres, depenent de l'operació de tala. Els arbres que han segut prèviament talats i traslladats a un replà en un skidder de troncs s'estenen per al seu processament. Encara que moltes de les branques s'han trencat durant el transport, les branques i els troncs restants deuen ser retallats. El desbrossador ancorarà l'extrem d'una cinta mètrica de rebobinage automàtic que du nugada al seu cinturó i baixarà pel tronc retallant a mida que alvança. La cinta s'ancora suaument en una tacha de ferradura doblat en la corfa per a que puga soltar-se quan es complete la medició. Quan es localisa un lloc adequat per a tallar l'arbre, es realisa el tall.

Es pot perdre un valor significatiu si el tall no és òptim.[3] Les condicions del mercat local determinaran la llongitut de cort concreta. És habitual que els compradors de troncs emeten órdens de compra sobre la llongitut, el diàmetro, la classe i les espècies que acceptaran. En la Costa Oest d'Estats Units, els corts més comunes en un gran pi o avet són 1,7 m i 3 m. A sovint hi ha diferents preus per a diferents artículs.

La persona que talla l'arbre es diu generalment aserrador i utilisa tantes serres com pugues, canviant les serres tan pronte com una està desafilada. El motiu és que el aserrador sol cobrar per secció de tronc que talla. Per lo general, els aserradores dels menuts aserraderos no estan totalment mecanisats. Esta part del procés de tala és potser més perillosa que la tala d'arbres. El talador sol tallar des de la vora d'una pila d'arbres que pot tindre 6 metros d'altura i tant espai com per a descarregar-los des del camió. Cada arbre deu ser tret de la pila i tallat per a poder treballar en una caiguda controlada de més arbres a mida que la caiguda anterior ha segut tallada i arrastrada a la seua respectiva pila.

Terminologia

[editar | editar còdic]

Els trossos de troncs descortezados poden rebre varis noms. Els pernos són les peces d'un tronc que ha segut tallat en llongituts específiques que són inferiors a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.,[4] especialment les llongituts curtes. L'etimologia de perno es relaciona en ser curt i robust i en colpejar, i pegar possiblement perque els pernos eren tradicionalment partida en teixixques de fusta, mechons de fusta, taules per a revestiment exterior, etc. Estes peces poden conéixer-se més específicament com pernos de peladera, teixixca, adolixca o fusta de polpa.[5] Palanquilla es definix de forma variada com una peça curta de fusta redona o parcialment redona (normalment de menor diàmetro que un bloc o perno[5]) o com una peça partida o tallada d'un perno, o a voltes com a sinònim de perno, particularment quan les peces es destinen a llenya, i a voltes significa una peça de palanquilla despuix d'haver segut partida. Redó s'associa a sovint en trossos de llenya sense partir.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Johnston, Hank. Thunder in the Mountains: The Life and Claves of Fusta Sugar Pine, Trans-Anglo Books, p. 11. ISBN 0-87046-017-X.
  2. Kauffman, Henry J. American axes; a survey of their development and their makers,. Brattleboro, Vt: S. Greene Press, 1972. 109.
  3. Weintraub, Andrés. Handbook of operations research in natural resources. New York: Springer Science+Business Mija, 2007. 379. Imprimir.
  4. Chapman, Herman Haupt, i Walter Huber Meyer. Forest Mensuration,. Nova York: McGraw-Hill, 1949. 13. Print.
  5. 5,0 5,1 Dunster, Julian A., i Katherine Jane Dunster. "Billet", "Dictionary of Natural Resource Management". Vancouver, BC: UBC, 1996. 36. Print.