Troncs celestials
.jpg){kind=link}
Els dèu troncs celests o celestials (en chino, 天干; pinyin, tuāngān) són un sistema chinenc d'ordinals que varen aparéixer per primera volta en la Dinastia Shang, ca. 1250 a. C., com els noms dels dèu dies de la semana. També es varen utilisar en el periodo ritual de Shang com a noms de membres morts de la família , als que s'oferien sacrificis en el dia corresponent de la semana de Shang. Els troncs celestials s'utilisaven en combinació en les branques terrenals, un cicle similar de dotze dies, per a produir un cicle de xixanta dies. Posteriorment, els tallos celestials varen perdre la seua funció original com a noms per als dies de la semana i parents morts i varen adquirir molts atres usos, el seu us junt en les branques terrenals com un cicle de 60 anys calendárico va ser el més prominent i durador.[1]
Taula
[editar | editar còdic]| Troncs Celstiales |
Chinenc Pinyin |
Cantones Jyutping |
Japonés kunyomi |
Japonés on'yomi |
Coreà (RR) |
Vietnamita | Yin i Yang (陰陽) |
Wu Xing (五行) |
Correlació Wu xing | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 甲 | jiǎ | gaap3 | kinoe | kō | 갑 (gap) | giáp | 陽 (yang) | 木 (fusta) | 東 Este |
| 2 | 乙 | iǐ | jyut6 | kinoto | otsu | 을 (eul) | ất | 陰 (yin) | ||
| 3 | 丙 | bǐng | bing2 | hinoe | hei | 병 (byeong) | bính | 陽 (yang) | 火 (fòc) | 南 Sur |
| 4 | 丁 | dīng | ding1 | hinoto | tei | 정 (jeong) | đinh | 陰 (yin) | ||
| 5 | 戊 | wù | mou6 | tsuchinoe | bo | 무 (mu) | mậo | 陽 (yang) | 土 (terra) | 中 Mig |
| 6 | 己 | jǐ | gei2 | tsuchinoto | ki | 기 (gi) | kỷ | 陰 (yin) | ||
| 7 | 庚 | gēng | gang1 | kanoe | kō | 경 (gyeong) | canh | 陽 (yang) | 金 (metal) | 西 Oest |
| 8 | 辛 | xīn | sant1 | kanoto | shin | 신 (sense) | tân | 陰 (yin) | ||
| 9 | 壬 | rén | jam4 | mizunoe | jin | 임 (im) | nhâm | 陽 (yang) | 水 (aigua) | 北 Nort |
| 10 | 癸 | guǐ | gwai3 | mizunoto | ki | 계 (gye) | quý | 陰 (yin) |
Orige
[editar | editar còdic]El Poble Shang creïa que existien 10 sols, cada cual apareixia en un cicle de dèu dies (旬; xún). Els Troncs Celestials (tuāngān 天干) eren els noms dels dèu sols, que pot ser que hagen designat les edats del món com ho varen fer els Cinc Sols i les Sis edats del món de Sant Agustín. Es varen trobar en els Nomenes daus als Reis Shang. Estos consistien en térmens relacionals (Pare, mare, yayo, yaya) a la que es va afegir un dels dèu nomenes gān (v.gr. Yayo Jia). Estos noms es troben a sovint en bronzes Shang que designaven a qui era honrat el bronze (i en quin dia de la semana hi hauria ha realisat els seus ritos, eixe dia que coincidixen en el dia designat pel seu nom). David Keightley, un estudiós líder de la de la Chinenca antiga i els seus bronzes, creu que els nomenes gān varen ser elegits despuix de la seua mort a través de l'adivinaació.[2] Alguns historiadors creuen que la classe dirigent dels Shang tenia dèu clans, pero no està clar si la seua societat reflectix el mit o viceversa. Les associacions en el Yin i el Yang i els cinc elements es varen desenrollar més vesprada, despuix del colapse de la dinastia Shang.
El significat lliteral dels caràcters era aproximadament com seguix:[3]
| Troncs celestials |
Significat | |
|---|---|---|
| Original | Modern | |
| 甲 | closca | primer (llibre I, persona A etc.), caixco, armadura, paraules relacionades en escarabats, crustacis, grup metilo, ungles, peus |
| 乙 | vísceres de peix | segon (llibre II, persona B etc.), girar, paraules relacionades en el grup d'etil |
| 丙 | coa de peix[4] | tercer, lluentor, fòc, coa de peix (rar) |
| 丁 | tacha | quart, home adult, robust, en forma de T, que colpeja, un llinage |
| 戊 | llança | (no usat) |
| 己 | fils en un teler[5] | propi |
| 庚 | estrela de la tart | edat (d'una persona) |
| 辛 | ofendre als superiors[6] | amarc, picante, trabajoso |
| 壬 | càrrega[7] | ahombrar, confiar en la seua oficina |
| 癸 | herba eliminada[8] | (no usat) |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències i notes de peu
[editar | editar còdic]- Notes al
peu
- ↑ Smith (2011).
- ↑ David N. Keightley, "The Quest for Eternity in Ancient China: The Dead, Their Gifts, Their Names" in Ancient Mortuary Traditions of Chinenca ed. by George Kuwayama. Los Angeles County Museum of Art, 1987, pp. 12–24.
- ↑ William McNaughton. Reading and Writing Chinese. Tòquio: Charles E. Tuttle, 1979.
- ↑ Wenlin Dictionary: Picture of a fish tail.
- ↑ Diccionari Wenlin: 己 pot han representat fil en un teler; un antic significat va ser desentranyar fils, que més vesprada va ser escrit 紀 jì. 己 va ser pres de la paraula jǐ 'propi', i per al nom del sext Tronc Celestial (天干).
- ↑ Diccionari Wenlin: "El sagell té 𢆉 'colpejar a , ofendre' baix, i 亠 sobre; els acadèmics diuen: ofendre (亠 = ) 上 a superiors"
- ↑ Diccionari Wenlin : 壬 rén mostra "a 丨 transportant en pol recolzat 一 en la part mija i tindre un objecte en cada extrem, com sempre s'ha fet en China--Karlgren(1923). (Veja 扁担 biǎndan). Ara el caracter 任 rèn significa transportar una càrrega, i el caràcter original 壬 és usat només per al nové dels 10 Troncs Celestials (天干).
- ↑ Diccionari Wenlin : 癶 "estirar les cames" + 天; El herba molt ben disposta, en el que els antics aboquen les libacions als Manes
- Bibliografia
- Smith (2011). «The Chinese sexagenary cycle and the ritual origins of the calendar», Calendars and years II : astronomy and clave in the ancient and medieval world, Oxford: Oxbow, pp. 1–37. ISBN 978-1-84217-987-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Troncos celestiales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.