Trifolium glomeratum

Trifolium glomeratum L. (Trifolium glomeratum)

Trifolium glomeratum L. o trébol aglomerado és una espècie originària d'Europa, el nort d'Àfrica i l'oest d'Àsia. Encara que és una planta que no té massa importància com forrajera, sí que presenta cert interés pastoral, sobretot en sols pobres i en zones de dehesa.

En l'actualitat s'estan desenrollant estudis en els que s'ampren mescles de leguminosas anuals, entre elles T. glomeratum, per a la millora de sols pobres o abandonats. Despuix d'una sembra adequada d'eixos ecotipos que s'estan investigant, junt en un correcte maneig i aprofitament ganader, es podria conseguir millorar les condicions d'eixos sols. Aixina es favoriria el posterior establiment de pasturages en elevat potencial productiu i desenroll, integrat per espècies com Trifolium subterraneum, Medicago polymorpha i Ornithopus compressus, entre unes atres.

Identificació

El trébol aglomerado és una planta herbàcea anual, completament glabra i de porte rastrero. Els seus tallos poden tindre de 10 a 40 cm d'alt, són erectos i en els entrenudos llarcs.

El seu sistema radicular es caracterisa per la presència d'una grossa raïl central.

Els fulls són alterns, trifoliadas i pecioladas; sense vellosidad ni en els seus foliolos ni en els peciols. Presenten estípulas membranáceas. Els foliolos són de 5 a 15 mm de llarc i ample, ovados i en el marge serrat-agut.

L'epítet glomeratum vol dir aglomerado, condensado, i fa referència a la disposició de les flors en l'inflorescència, lo que caracterisa a esta espècie dins del gènero Trifolium. Dites #inflorescència tenen entre 7 i 15 mm de diàmetro, en forma de glomérulos assentats en les aixelles dels fulls. Les flors són de tipo papilionáceo, menudes, assentades i en bràctees. El cáliz presenta unes dents ovados, que miren cap a fòra i en l'àpiç curvat. La corola està formada per pétals de color rosat, en l'estandart lliure, i a voltes persistents en la fructificació.

El frut és assentat, inclós en el cáliz, indehiscente i en el pericarpo membranáceo.

Els fruts contenen 1 o 2 llavors, de 0,8 a 1,2 mm de diàmetro. Són llaugerament tuberculadas, de colors verdosos, groguencs o anaranjados.

Biologia i fenologia

Les seues característiques biològiques li permeten créixer en zones marginals, en sols prou secs, encara que també apareix en zones més fèrtils. És molt comú la seua presència junt en atres espècies de leguminosas, gramínees i compostes en terrenys aclarits per l'acció de l'home. Presenta una gran durea seminal, i està molt adaptada al pastoreig. La seua capacitat per a formar nòduls de bactèries del gènero Rhizobium en les raïls permet que es desenrolle en terrenys en deficiències de nitrogen, encara que sí que requerix la presència de fòsfor i potassi.

Les fases fenológicas que se succeïxen a lo llarc del seu cicle anual, referides a una zona típica de la dehesa salmantina, serien les següents: Despuix de la seua germinació a finals d'hivern comencen a desenrollar-se els primers fulls, i eixa fase de foliación pot durar fins a mediats-finals de març fins a principis d'abril. Posteriorment, i de forma simultànea a la formació de nous fulls, comencen a elongar els tallos generalment fins a maig. A continuació, comença a formar-se l'inflorescència, fins a completar la seua maduració a primers de juny aproximadament. Despuix de la formació del frut i les llavors i la seua dispersió, les elevades temperatures durant els últims dies de juny o els primers dies de juliol provoquen el agostamiento de la planta.

Esta descripció respon de forma concreta a l'evolució del cicle del trébol aglomerado en ballicares de dehesas de la província de Salamanca, ya que no hi ha estudis fenológicos més profunts d'esta espècie en atres regions. No obstant, les condicions pròpies de cada zona influïxen en les dates en les que es desenrolla cada fase. De fet, hi ha referències que indiquen que en Extremadura la floració sol produir-se a finals d'abril, i inclús llínees més precoces poden aplegar a florir a finals de febrer.

Distribució

Principalment adaptat a zones en clima mediterràneu, també es desenrolla perfectament en climes semi-continentals templats i #fredor. És una espècie nativa de països del nort d'Àfrica (Argèlia, Marroc, Tunis), Europa (Espanya, Portugal, Itàlia, França, Grècia, etc), i l'oest d'Àsia (Chipre, Turquia, Israel, Iran, suroest de Rússia…)

S'ha introduït en alguns països de Sudamérica, com Chile, i també està present en Estats Units. Inclús s'ha naturalizado i estés en algunes zones d'Austràlia, a on es considera una mala herba.

En Espanya, és freqüent en casi tot el territori; apareix pràcticament per tota la península i també es pot trobar tant en les Illes Balears com en les Canàries. En la regió central de la península pot créixer fàcilment fins als 1500 m d'altitut, en major abundància en les cotes situades entre els 500 i els 1100 m.

Requeriments ambientals

Durant l'hivern, en temperatures per baix de 7 °C, el vigor de les plántulas és molt baix i presenten un desenroll molt lleu. En la primavera, quan les condicions es tornen més suaus i les temperatures oscilen entre els 20-24 °C, el seu creiximent aumenta molt ràpidament. No està molt ben adaptat a les altes temperatures, i de fet les llínees més tardanes, produïxen menys llavors que les normals o més precoces, degut a que moltes llavors aborten a causa de les elevades temperatures i a la falta d'humitat. A partir de juliol, quan s'apleguen a alcançar els 30-35 °C, lo més freqüent és trobar-ho sec.

Els sols més adequats per a la seua presència són els franc-arenencs, en concret aquells en elevats percentages en gravilla i vores, en un contingut en arena grossa superior al 30% ¬-especialment entre el 30 i el 45%- i continguts en argila compresos entre el 10 i el 25%-especialment entre el 10 i el 15%. L'espècie té molta menys representació en sols en percentages d'arena grossa inferiors al 15%.

Sobre les condicions d'humitat, esta leguminosa preferix els sols prou secs o llaugerament humits. Els valors de capacitat de camp més favorables oscilen entre el 6,8 i el 13%, sent desfavorables per damunt del 19%. El punt de marchitez més adequat es troba entre el 2,8 i el 6 % -especialment entre el 4 i el 6 %- rebujant-se els valors superiors al 10 %.

Respecte al pH del sol, els valors més convenients se situen compresos entre 5,2 i 6,5 –preferiblement entre 5,5 i 6,0- sent poc favorables si posseïxen un pH superior a 7,5. També preferix els sols en absència de calcio actiu, en un clar rebuig d'aquells en un contingut per damunt del 2% de CaCO3 i desapareixent dels sols que continguen més del 5% de dit carbonat.

Usos i #aprofitament

Com ya s'ha mencionat, el major interés que presenta esta planta és que forma part de les espècies que componen els pasturages en els clars que queden en les dehesas. De fet, el pasturage és el gran protagoniste en la dehesa, ya que es convertix en el principal aprofitament per al ganado. Les principals espècies que apareixen associades junt en el trébol aglomerado en els monts aclarits de carrasca i roure són T. striatum, T. cherleri, Moenchia erecta, Agrostis castellana, Hipochaeris radicata…

Una de les principals característiques, ya mencionada prèviament, del trébol aglomerado i d'atres espècies de les pastures del suroest espanyol, és la seua elevada resistència al pastoreig, degut fonamentalment a la gran durea que presenten les seues llavors. Esta facultat ha fet que recentment s'haja repres/représ l'interés pel seu estudi.

En l'actualitat, s'està produint un abandó prou preocupant d'algunes terres (sobretot en Extremadura) que tradicionalment s'ampraven per al cultiu de cereals com triticale i avena. L'objectiu d'eixos terrenys era l'obtenció de forraje i gra en époques de l'any desfavorables, com a autumne-hivern, a on les pastures escassegen. Els agricultors han deixat de treballar eixes terres pels baixos rendiments i els elevats costs de producció, i com a conseqüència la zona és invadida per espècies herbàcees de baixa calitat: Spergularia rubra, Vicia lutea, Anthemis fuscata, Papaver rhoeas, Cerastium glomeratum, Trifolium arvense, Trifolium campestre, Trifolium angustifolium, etc.

No obstant, una forma de solucionar eixe problema consistiria en realisar una rotació de cereals forrajeros (avena, triticale), junt en praderies de leguminosas, ya que ademés d'aumentar la productivitat, s'evita l'aporte de nitrogen gràcies a l'incorporació natural per part de la simbiosis Rhizobium-leguminosa. Lo més freqüent és utilisar com a millora de pastures el T.subterraneum i els medicagos. No obstant, s'ha comprovat que la seua adaptació a eixes terres marginals no és del tot satisfactòria, i en el seu defecte, la tendència és la d'amprar atres leguminosas, ya adaptades a eixes condicions edafoclimáticas, i que ademés presenten adaptació al pastoreig i una bona persistència per la seua durea seminal.

Per tot això, durant els últims anys s'estan desenrollant investigacions, en les que s'estan treballant en diferents mescles de leguminosas tals com a T.glomeratum, T. striatum i T. cherleri, entre moltes atres per a conseguir pastures estables i duradors, junt en una elevada producció forrajera. Els ecotipos seleccionats estan en l'última fase d'evaluació, en lo que en breu es dispondrà de llavors comercials.

Taxonomia

Trifolium glomeratum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 770. 1753.

Citologia

Número de cromosomas de Trifolium glomeratum (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: 2n=16

Etimologia

Trifolium: nom genèric derivat del llatí que significa "en tres fulls".

glomeratum: epítet latino que significa "agrupat"

Sinonímia

• Amoria glomerata (L.) Sojak
• Micrantheum glomeratum (L.) C.Presl
• Trifolium axillare Phil.
• Trifolium duodecimnerve Willk. & Lange

Nom comú

• Castellà: trébol.

Bibliografia

GALLARDO MARTÍNEZ, D. i MORENO CRUZ, V. "Alvanços en l'evaluació de leguminosas anuals distintes del T.subterraneum" Centre Regional d'Investigació i Desenroll Agrari (Extremadura). 1983 Luis CALABUIG, I; NAVASCUÉS,I i GÓMEZ, J.M. "Anàlisis fenológico en pasturages de dehesa" Departament d'Ecologia. Universitat de #León. Departament d'Ecologia. Universitat de Salamanca. MARTÍN-RAMOS, A; PASTOR, J. i OLIVER, S. "Contribució a l'ecologia de Trifolium glomeratum L. en la regió central" UEI de Biologia Ambiental. Institut d'Edafologia i Biologia Vegetal. CSIC. Madrit. GONZÁLEZ LÓPEZ, F. "Transforación de cultius herbáceos a pastures" L'Agricultura i Ganaderia extremenyes en 2008. 2008

• AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
• Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
• Isely, D. 1990. Leguminosae (Fabaceae). 3(2): xix, 1–258. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
• Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
• Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of Califòrnia Press, Berkeley.
• Zohary, M. & D. Heller. 1984. Genus Trifolium i–x, 1–606. Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem.
• Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trifolium glomeratum.
• Flora Vascular
• Herbario virtual
• Flora de Canàries
• Artícul: "Contribució a l'ecologia de Trifolium glomeratum" Martín-Ramos; Pastor i Oliver
• ^{[enllaç trencat]}
• Schedi vaig donar botanica