Trichopodus trichopterus

gurami (a voltes escrit gourami) de tres punts (Trichopodus trichopterus)

El gurami (a voltes escrit gourami) de tres punts o gurami blau (Trichogaster trichopterus) és una espècie de peix d'aigua dolça de la família Osphronemidae del gènero Trichogaster. És natiu del surest asiàtic, a on habita en aigües de curs llent i estanys com els formats en els camps d'arròs. És apreciat com a peix de ornato en acuariofilia.

T. Trichopterus pot alcançar els 15 cm de llongitut. Té un cos aplanado, ample i més redonejat que atres espècies del gènero com T. leerii. Posseïx aletes pèlviques filiformes que utilisen com a òrguens sensorials en aigües térboles. Les aletes cabal, anal i dorsal presenten terminacions allargades i puntagudes en els machos, a diferència de les femelles a on la terminació és redonejada, sent est el major dimorfisme sexual en l'espècie. Ademés de les varietats selvades azuladas en tres punts o taques negres sobre la llínea lateral, existixen varietats de color obtingudes per mig d'crío selectiva com el gurami or (de color groc i en un sol punt cabal) o el gurami "cosby" en patrons de taques modificats.

De la mateixa manera que els atres laberíntidos el gourami blau posseïx un orgue respiratori suplementari, el llaberint, que li permet prendre oxigen de l'aire, per a això els guramis requerixen eixir a prendre aire a la superfície cada cert temps. Este orgue es va desenrollar com una adaptació que els permet viure en aigües estancades que generalment tenen baixos continguts d'oxigen.

Els mascles són territorials en atres mascles de l'espècie i establixen territoris d'al voltant d'1 m². Les femelles establixen una relació jeràrquica en una femella dominant que reafirma la seua status front a les atres per lo que es recomana que existixquen a lo manco 3 femelles per cada macho, a fin de que la femella dominant no hostigue constantment a solament una femella adicional. Són compatibles en atres espècies. Són peixos tropicals que requerixen temperatura de l'aigua per damunt dels 25 °C, pH 6.5 - 7.0 i abundant vegetació en els aquaris per a emular el seu ambient natural.

Reproducció

Es tracta d'una espècie ovípara. En la temporada d'crío que coincidix en la primavera en la naturalea, caracterisada per pluges i un increment en la temperatura, el mascle construïx un niu fet de bombetes en la superfície ajudant-se de branques o plantes flotants. En esta temporada les femelles produïxen la hueva, sent notori un abultamiento de la pancha. Durant el corteig els mascles s'exhibixen estirant les seues aletes i exacerbando el seu colorit tractant d'atraure a la femella cap al niu, durant el corteig mascle pot tornar-se agressiu. Si la femella està receptiva s'acostarà al niu i es produirà la freza, en la qual el mascle rodeja a la femella en el seu cos, presionandola per a que tire la hueva que fecundará, arreplegarà i colocarà entre les bombetes el apareament pot durar vàries hores i una posada oscila entre els 100 i 200 ous. Una volta finalisat el apareament el mascle s'encarrega de la posada, retirant els ous que no siguen fèrtils, aüixant a possibles depredadors, incloent a la mare, per lo que el seu comportament es torna agressiu cap a tot intrús. Una volta els ous eclosionan el mascle contínua el conte dels alevines regresandolos al niu quan cauen, fins que consumixen el sac vitelino i són capaços de nadar per sí sols.

Per a la reproducció en captiveri es recomana preparar un aquari específic colocant al mascle en aigua baixa (d'uns 15 cm) i sense decoració per a que li siga més fàcil recuperar els ous o alevines que caiguen del niu. La temperatura deu ser 28-29 °C, una volta que el mascle i es deuen proporcionar plantes flotants o trossos de corcho per a ajudar en la construcció del niu, la filtració deu ser bona per a mantindre bona calitat de l'aigua pero es deuen evitar corrents fortes. El mascle i la femella deuen ser ben alimentats en les semanes prèvies, preferentment en aliment viu a fin de que la femella produïxca la posada i el mascle estiga preparat per a les semanes que cuidarà a la progenie, durant les quals no menja. Es coloca primer al mascle en el tanc i es contínua alimentant, es canvia 1/3 de l'aigua cada dos dies (simulant el procés de pluja) fins que comença la construcció del niu. Una volta el niu medix aproximadament 10 cm per costat, la femella es coloca a la vista en un aquari veí o en el mateix aquari pero en una barrera física, per a evitar que el mascle siga excessivament agressiu. El mascle començarà el corteig i despuix d'unes quantes hores es pot lliberar a la femella en el tanc de reproducció. Si el mascle es mostra excessivament agressiu lo millor és separar a la femella de nou. Una volta produït el apareament la femella se separa i no s'alimenta més al macho. El mascle deu retirar-se quan els alevines comencen a nadar per sí sols.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trichopodus trichopterus.

Trichopodus trichopterus en Wikispecies.