Triangulació (dinàmica familiar)
La triangulació és un terme usat comunament per a expressar una situació en la que un membre de la família "no comunica" directament en un atre membre de la família, pero sí es comunica en un tercer membre de la família, lo que pot conduir a que este tercer membre de la família forme part del triàngul. El concepte es va originar en l'estudi de sistemes familiars disfuncionales, pero és també útil per a descriure els comportaments d'atres sistemes, incloent l'àmbit laboral.
La triangulació també pot ser utilisat com una etiqueta per a definir una forma de divisió, en una relació diàdica en conflicte, en el que s'inclou a un tercer membre de la família, en la finalitat d'enfrontar-los una contra l'atra, en lo que es conseguix l'encobriment i desactivació del conflicte. Per lo general la persona que realisa la divisió o triangulació també participarà en la difamació. En la finalitat de harmonisar el sistema familiar en conflicte, s'establixen aliances obertes o encobertes en un tercer restaurant aixina l'equilibri. Atres formes d'evitar un conflicte inclouen generar un problema a propòsit, normalment un fill, al que es força a generar una conducta problemàtica (delegació), convertint-se aixina en un cap de turc.[1]
Minuchin introduïx el concepte de tríade rígida, per a designar triangulacions realisades pels pares en a on un dels fills és usat per a evitar els conflictes. Existixen quatre tipos de tríades:
- Triangulació: en un conflicte explícit o implícit, els pares busquen aliar-se en el fill, buscant el carinyo o respal del mateix. Implica un fort conflicte de llealtats.
- Coalició progenitor-fill: Un dels pares s'alia en el chiquet en contra de l'atre.
- Tríade desviadora-atacadora: el fill és usat com "cap de turc", per a desviar el foc d'atenció de problemes matrimonials o atres conflictes que són de difícil solució, havent primer fomentat (normalment inconscientment) conductes patològiques i conflictives en el fill. Poden sorgir conflictes i discussions per decidir la millor forma de tractar al fill problema. La majoria de trastorns de conducta en chiquets s'inclouen en esta tríade.
- Tríade desviadora-asistidora: El fill pres com a malalt servix d'unió per a salvar les diferències conjugals, mostrant preocupació i sobreprotecció. El chiquet manifesta síntomes psicosomáticos, (ej. diabetis, asma i anorèxia)
(font: Luis Cibanal.[1])
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Luis Cibanal. «INTRODUCCIÓN A LA SISTÉMICA I TERAPIA FAMILIAR. LA ESTRUCTURA FAMILIAR». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triangulación (dinámica familiar)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.