Triàngul de porcelana
El triàngul de porcelana és un instrument de subjecció i soport en laboratoris de química, que servix per a contindre cresols quan estos estan calents o són somesos a calfament.[1] La peça consistix en seccions d'aram galvanizado entrellaçades entre sí en forma d'un triàngul equilátero, en els cantons del qual es proyecten refillols de l'aram que servixen de respal en un soport. Cada costat o aresta del triàngul conté un tubo de porcelana, resistent a les altes temperatures.[2]
Funcions principals
[editar | editar còdic]- Servix com a punt de respal per a sostindre un recipient elaborat en un recobriment igual de porcelana, cridat cresol de laboratori durant el calfament de distintes substàncies, sense necessitat d'utilisar el forn.
- Són usats junt en el trípode de laboratori, per a poder fer anàlisis químics, com les determinacions gravimétricas quantitatives de massa.
- És una de les separacions que existix entre el mistera i l'instrument que es va a sometre al calfament.
| TRIÁNGULO DE PORCELANA
Aram d'acer galvanizado. En tubos d'argila[3] | |
|---|---|
| Llongitut tubo d'argila (mm) | Pes (g) |
| 40 | 16 |
| 50 | 33 |
| 60 | 38 |
| 100 | 58 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ María Dolores López Pérez. Manual. Caracterisació de residus industrials (UF0288). Certificats de professionalitat. Gestió de residus urbans i industrials (SEAG0108) Editorial Cep., 2017. pp. 46. ISBN 9788468185293.
- ↑ «Triàngul de porcelana». Consultat el 21 de febrer de 2023.
- ↑ (2013) Catàlec general materials de laboratori, Germany: Lab Logistics Group GmbH Meckenheim, p. 136.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triángulo de porcelana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.