Trenant

Trenant és un proyecte cultural itinerant chilé que reutilisa la ret ferroviària de transport per a descentralisar l'accés a la cultura, la ciència i la tecnologia, reactivant antigues estacions de tren com a espais comunitaris i de creació.

Història

L'idea del proyecte Trenant sorgix en 2010, i es concretiza en 2015 al ràfol de la Fundació ACTO, quan un grup liderat per les germanes Gutiérrez Crocco, va decidir enfrontar la progressiva pèrdua del patrimoni ferroviari del país per mig d'una plataforma cultural mòvil. L'infraestructura principal –la Nau Trenant, una série de contenidors de càrrega adaptats per al transport d'espais i materials, aixina com estage per a voluntaris– va ser construïda entre 2016 i 2017 gràcies a fondos del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Fondart) i aportes privats. El proyecte es va llançar públicament en giner de 2018, iniciant una primera itinerància per cinc localitats: Sant Rosendo, Estació Yumbel, Rucapequén, Rungue i Ocoa.

Trenant es definix com «una plataforma de cooperació territorial, basada en la reutilisació del sistema ferroviari, que busca crear majors oportunitats de desenroll en territoris no metropolitans, enfortint les identitats locals i descentralisant l'accés a coneiximents i tecnologies». Entre les seues metes destaquen el reactivar estacions patrimonials en desús per mig de programació cultural, fomentar la participació comunitària i l'intercanvi de sabers locals, i vincular art, ciència i tecnologia a processos de desenroll territorial. En este proyecte, Trenant ha consolidat una ret de colaboracions estratègiques que li permet desplegar el seu programa cultural sobre rieles: l'empresa de càrrega FEPASA trasllada la Nau Trenant entre estacions, mentres que el Grup EFE, a través de la seua filial FESUR, facilita els permissos i la llogística per a l'us de l'infraestructura ferroviària. El sostingut respal financer prové del Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni, per mig de fondos concursables com Fondart i el Programa PAOCC. A nivell territorial, municipis com els de Hijuelas, Til Til, Llay Llay, Yumbel i Sant Rosendo, entre uns atres, contribuïxen en gestió local, difusió i recursos bàsics, consolidant aixina una aliança públic-privada-comunitària que dona sustente al proyecte.

Primer cicle itinerant

El 20 de maig de 2018, a un costat de la Carbonera de l'estació Sant Rosendo i en dependències de la Nau Trenant —proyecte cultural itinerant que va permanéixer sobre rieles, front a la població 25 d'Octubre de Sant Rosendo, durant maig i juny— es va presentar el cantautor nacional Maurici Castell, conegut com Chinoy, en el marc del seu «Gira Despedit»; l'activitat, organisada pel proyecte Trenant i la Municipalitat de Sant Rosendo, va buscar generar espais de cultura i potenciar les expressions artístiques de la comuna les fins de semana.

Posteriorment,el dissabte 16 de març de 2019, en el marc de la residència de Trenant en l'estació Yumbel, la comunitat local es va reunir en el recint estació per a la jornada «Somiant l'Estació» a on es varen desenrollar activitats de rehabilitació de l'infraestructura en l'estació. L'activitat va incloure la participació del muralista Alejandro «Mona» González i el cantautor nacional Tata Barahona. La residència del centre cultural es va estendre fins al 6 d'abril i va incorporar tallers, cicles de cine, fires i concerts oberts a tot públic.

Els dies 25 i 26 de maig de 2019, l'estació Ocoa va ser sèu de la celebració del Dia del Patrimoni Nacional organisada per Trenant —organisació que va desenrollar activitats en el recint estació durant maig i juny a través de l'us dels seus vagons ferroviaris adaptats—. Entre les activitats es va desenrollar el panel «Memòria i Patrimoni Cultural», es va inaugurar la mostra fotogràfica «Estacions ferroviàries del Valle de Ocoa», es va instalar el «Proyecte Escritura» i es varen presentar agrupacions folklòriques locals, tancant la jornada en el concert de la banda Juana Fe, ademés d'activitats socials i d'exploració local.

Entre l'11 d'agost i el 7 de setembre de 2019, la subestació ferroviària de Rungue va acollir a Trenant, el programa de la qual va incloure mapages colectius sobre memòria i identitat territorial, tallers de gestió de proyectes i mig ambient (reciclage, us de l'aigua, residus i horta infantil), una Fira del Deport, l'activitat «Balla Com Vullgues», el proyecte d'escritura «Trenant paraules», cicles de cine a l'aire lliure en films chilens com La nana (2009) —seguit de conversatorio en l'actriu Catalina Guerra—, Gloria (2013) i Taxi per a tres (2001), una fira gastronòmica local en Teatre d'Animació Lambe Lambe, el registre sonor «Veus Runganas», una passejada patrimonial per fites històriques de la zona, presentacions musicals d'artistes locals i del conjunt Els Celestinos.

Nau de Trenant en Estació Yumbel, Regió del Biobío.

Proyectes posteriors

En octubre de 2020, Trenant va llançar el concurs d'idees d'arquitectura «Rehabilitació d'estacions ferroviàries / Ret Trenant», invitant a arquitectes, estudiants i equips interdisciplinaris a propondre proyectes per a la posada en valor del patrimoni ferroviari de quatre estacions: Rungue (Regió Metropolitana), Ocoa (Regió de Valparaíso), Yumbel i Sant Rosendo (Regió del Biobío); la convocatòria va buscar assentar les bases per a futurs desenrolls comunitaris, en inscripció fins al 9 de novembre i entrega digital de propostes fins al 27 del mateix més, en el marc d'una aliança entre Trenant, organisacions locals i institucions públiques i privades. Els guanyadors varen ser anunciats en març de 2021.

En el seu cicle de durant 2023 —cridat «Itinerància 2023 – Tren de les Cultures»— la nau va donar concerts, teatre, cine i tallers en les estacions de Ocoa (Hijuelas), Rungue (Til Til) i Llay Llay, realisat entre novembre i decembre.

Per a 2024, es torna a desenrollar el proyecte —cridat «Itinerància 2024 – "Trenant el Sur"»— a on es desarrolalron cicles d'activitats en les estacions Rucapequén, Yumbel i Sant Rosendo. Va incloure residències artístiques binacionales en Colòmbia i mostres comunitàries.

En abril de 2025 es va presentar el documental «Trenant: memòries i relats del tren» en Valparaíso, dins del marc de l'event nacional Trens Culturals.

Preservació digital

Erro al crear miniatura:

Fotografia de l'estació Teno, presa per l'equip Trenant en novembre 2022 i lliberada en llicència CC. L'estació va ser destruïda per un incendi un més despuix.

En 2022 es llança la plataforma colaborativa «Archiu Ferroviari Digital», en la finalitat de mapear l'estat de més de 170 estacions a lo llarc del país i socialisar informació patrimonial, recopilant les experiències i històries de les persones que habiten en les afores de l'estació.

Durant 2025 junt en Enterreno i Wikimedia Chile es va desenrollar la campanya de Recopilació de Fotografies i Relats històrics del Patrimoni Ferroviari.

Música

La llínea musical de Trenant s'articula entorn al Estudie Nau, l'estudi de gravació portàtil incorporat a l'infraestructura de la Nau, en el que en 2019 es varen registrar quatre discs de música original pertanyents a les estacions Yumbel, Ocoa, Rungue i Rucapequén. Entre eixos registres destaca l'àlbum «Sons Estació Rungue»— catorze temes gravats durant la residència de 2019 i finançat pel Fondo per al Foment de la Música Nacional— que documenta a músics i poetes d'eixa localitat.

Per a proyectar esta producció fonográfica, en novembre de 2024 l'organisació va donar orige al Sagell Trenant, plataforma que va debutar en el doble LP «Tren de la Memòria», integrat per díhuit composicions colectives i registres patrimonials de més de trenta artistes de sis estacions de la ret; el disc, gravat i produït en l'Estudi Nau per Antonio del Favero i Felipe Cadenasso, es va presentar oficialment en la Fira Pulsar de Santiago. Ademés del catàlec Discs Trenant —que compila la tradició sonora de cada estació visitada— el sagell va publicar en decembre de 2024 el EP colaboratiu «Trenant el Sur», frut de les residències binacionales organisades junt a Comfama i Descomunal de Medellín, en el que sis artistes emergents de Chile i Colòmbia exploren duetos creats i gravats durant l'itinerància.

Infraestructura ferroviària

Nau Trenant en l'estació Rungue, comuna de Til Til.

La Nau Trenant és un centre cultural mòvil compost per sis contenidors marítims de 40 peus interconectados, dissenyats per a desplaçar-se sobre carros de tren de càrrega gràcies a l'aliança en FEPASA i per a instalar-se en les vies secundàries de les estacions.

Cada mòdul complix una funció específica, conformant un dispositiu autònom que pot operar en localitats sense equipament cultural:

• Estudi de gravació: cabina insonorizar i sala de control que permet registrar àudio multipista en terreny, base dels proyectes fonográficos de la ret.
• Residència: dèu camarotes equipats per a estajar a l'equip itinerant, en almagasenament i climatisació bàsica.
• Mòdul de banys: servicis sanitaris complets per a usuaris i tripulació.
• Cuina i menjador: espai habilitat en posada i equipament gastronòmic; dos portalones abatibles convertixen el contenidor en un menjador obert a l'exterior.
• Escenari / oficina: un dels laterals es desplega com a escenari a l'aire lliure per a concerts, cine o charrades; en el seu interior, un intramódulo elevable forma una oficina en un segon nivell en capacitat per a dèu persones.
• Taller multiús i celler: taules regulables a tres altures permeten adaptar l'espai a fires, laboratoris o exposicions, ademés d'almagasenar equipament.

El conjunt conta en conexió elèctrica trifásica i depòsits d'aigua, lo que —sumat a la llogística de respal local— li otorga operatividad autònoma durant semanes en localitats sense infraestructura cultural.

Originalment concebuda en 2017 com un bloc de cinc contenidors, la Nau va ser ampliada a sis per a incorporar l'estudi de gravació i optimisar el celler.

La seua ràdio d'acció cobrix la ret ferroviària de càrrega entre les regions de Valparaíso i Els Rius, en accés potencial a més de 170 estacions a lo llarc de més de 3 000 km de via.

Vore també

• Empresa dels Ferrocarrils de l'Estat
• Associació Chilena de Conservació del Patrimoni Ferroviari
• Patrimoni industrial en Chile
• Història del ferrocarril en Chile