Transport balístic
Transport balístic es referix al transport d'electrons en un mig en el qual els electrons no són dispersats en ell.[1] Ocorre quan el camí lliure mig dels electrons és molt major que la llongitut que delimita el mig, en la direcció en la que es propaga l'electró.[2]
Llavors este mig no opon «resistència» al pas de l'electró; no obstant, la conductivitat no és infinita degut a que en un apany experimental el mig està conectat en l'equip de medició a través de contactes i, per tant, apareix una resistència per ells.
És important establir que superconductividad i transport balístic són dos fenomens diferents; en el cas del transport balístic, si es lleva la força motriu que mouen els electrons des d'un electrodo o contacte cap a l'atre, els electrons deixarien de moure's pel mig, mentres que en un superconductor la corrent seguiria fluint encara en absència d'esta força motriu una volta que s'haja establit una corrent.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Supriyo Datta, Electronic Transport in Mesoscopic Systems, 1997, Cambridge University Press.
- ↑ Supriyo Datta, Quàntum Transport: Atom to Transistor, 2005, Cambridge.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Transporte balístico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.